(Catalunya, segle XI)
Germana d’Arnau Mir de Tost, vescomte d’Àger.
Es casà amb el vescomte Miró Guillem d’Urgell. De l’enllaç va néixer el següent vescomte Ramon II d’Urgell.
Geriberga
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XI
Garsenda de Besalú
(Catalunya, segle XI – Narbona, França, segle XI)
Filla de Bernat I Tallaferro de Besalú. El 1010 es casà amb Berenguer, vescomte de Narbona.
Folc -eclesiàstic, s. XI-
(Catalunya, segle XI)
Eclesiàstic. Fill del vescomte de Barcelona Geribert i d’Ermengarda de Barcelona i germà del famós Mir Geribert.
Era senyor del castell de Port, a Barcelona. El deixà al nebot Guillem, fill de l’esmentat Mir Geribert.
Felícia d’Urgell
(Catalunya, segle XI)
Filla del comte Ermengol III d’Urgell i de la primera muller d’aquest, Clemència.
Es casà amb Sanç Ramir d’Aragó.
Estefania -comtessa Pallars-
(Catalunya, segle XI)
Dama. Fou muller del comte Guillem II de Pallars Sobirà, mort devers el 1035.
Fills seus foren Bernat I i Artau I Miró, successivament comtes de Pallars Sobirà.
Ermessenda (de Pallars)
(Catalunya, segle XI)
Dama. Era muller del comte Ramon IV de Pallars Jussà.
Fill seu fou Ramon V de Pallars Jussà, també comte.
Ermengarda de Pallars
(Catalunya, segle XI)
Dama. Filla de Sunyer de Pallars. Fou germana, per tant, dels comtes Ramon IV de Pallars Jussà i Guillem II de Pallars Sobirà.
Es casà amb Guillem de Siarb, vescomte pallarès, antecessor del casal vescomtal de Vilamur.
Erill, Pere d’ -varis-
Pere (I) d’Erill (Ribagorça, segle XI) Fill de Ramon (I). Súbdit dels comtes de Pallars, rebé (1092) del rei Pere I d’Aragó el castell de Saidí. Fou el pare de Ramon (II) d’Erill.
Pere (II) d’Erill (Ribagorça, segle XII) Fill de Ramon (II) d’Erill. Signà, junt amb el seu pare, les actes del casament (1137) de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d’Aragó. Era germà de Bernat, i pare de Ramon (III).
Pere d’Erill (Catalunya, segle XIII) Noble. Col·laborà amb Jaume I el Conqueridor a les campanyes de València. Rebé, en compensació, una donació de vuit jovades de terra, amb cases i horts.
Engúncia
(Catalunya, segle X – segle XI)
Dama. Fou muller de Ramon de Cardona, el primer dels vescomtes d’Osona que prengueren el nom de la seva vila patrimonial.
Fills seus foren Bremond I i Folc I, successivament vescomtes de Cardona, i Eribau, bisbe d’Urgell i també vescomte al costat de Folc I i encara, per uns mesos, ell tot sol.
Dalmau -varis bio-
Dalmau (Peralada ?, Alt Empordà, segle X – segle XI) Primer vescomte de Peralada entre els coneguts. N’hi ha notícies de l’any 1010 al 1017.
Dalmau (Tarragona, segle XV) Joglar. Fou un prestidigitador extraordinari. Viatjà per diversos països i hi assolí grans èxits. La Inquisició espanyola el perseguí repetidament, atribuint a bruixeria la seva habilitat.
Bernat Dalmau (Catalunya, segle XIV – Palerm, Sicília, Itàlia, 1412) Abat de Santes Creus (1402-12). A la mort de Martí I l’Humà (1410), presidí les ambaixades que el parlament de Catalunya envià a València (novembre 1410 – març 1411) i a Sicília (desembre 1411 – febrer 1412), preparatòries per al Compromís de Casp. Morí al castell de Solento (Palerm) sense poder acabar la segona missió.
Felip Ignasi Dalmau (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Fill de Sebastià Dalmau i Oller. Després de la guerra de Successió romangué a Barcelona. Obtingué de Felip V de Borbó el privilegi de cavaller.
Jeroni Dalmau (Catalunya, segle XVI) Jurista. És autor d’un Diccionari jurídic.
Pere Dalmau (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Participà a les campanyes del Rosselló de 1343 i 1344, dirigides per Pere III el Cerimoniós per desposseir Jaume III de Mallorca dels seus dominis. Fou membre del consell reial.
Ramon Dalmau (Catalunya, segle XI – Lleida ?, 1094) Prelat. Fou elegit per aclamació bisbe de Lleida, confirmat pel papa Gregori VII. Destacà pel seu saber i per l’austeritat dels seus costums, la qual cosa el convertí en un eficaç reformador de la vida eclesiàstica. El seu episcopat pertany al període de dominació musulmana.
