Arxiu d'etiquetes: segle XI

Luna -llinatge-

18 Respostes

(Aragó, segle XI – segle XV)

Gran llinatge de rics-homes de la corona catalano-aragonesa, que prengué el nom de la vila saragossana de Luna.

Llupià -llinatge-

4 Respostes

(Rosselló, segle XII – segle XVIII)

Important llinatge noble, que deu el nom al castell de Llupià, dins el vescomtat de Castellnou.

El genearca conegut fou Arnau de Llupià (Rosselló, segle XI)  Pare de:

Berenguer de Llupià (Rosselló, segle XI)  Esmentat com a senyor del castell de Llupià del 1082 al 1091. Fou pare de:

Bernat de Llupià  (Rosselló, segle XI – després 1139)  Senyor de Llupià. Fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug. Foren pares d’Hug, Berenguer, Ponç, Bliger i Patau de Tatzó i de:

Bernat de Llupià  (Rosselló, segle XII – després 1193)  Vescomte de Tatzó, dit també de Tatzó. Fou testimoni en el testament del comte Gausfred III de Rosselló (1164) i sembla que fou el continuador del llinatge. Possiblement foren descendents seus els esposos Galceran de Ceret i Fina, els quals foren pares de:

Lluçà -varis/es bio-

3 Respostes

Elisenda de Lluçà  (Catalunya, segle XIII)  Muller de Bernat V de Saportella (1256). Fou la darrera membre del llinatge. Els seus successors es cognomenaren Saportella, i foren senyors de les baronies de Lluçà i de la Portella.

Guisald de Lluçà  (Catalunya, segle XI)  Magnat. El 1065 rebé els castells de Lluçà i de Merlès de Ramon Berenguer I de Barcelona.

Pere de Lluçà  (Catalunya, segle XII)  Senyor dels castells de Lluçà i Merlès. Entre els anys 1180 i 1198 pledejà amb el rei Pere I el Catòlic la possessió dels seus castells, que pretenia de tenir en alou; tanmateix, hagué de reconèixer el vassallatge feudal al rei.

Ramon de Lluçà  (Catalunya, segle XII)  Magnat. El 1135 apareix al consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, en temps del qual els Lluçà exerciren un paper de veritable influència.

Llop -magnat-

1 Resposta

(Catalunya, segle X – segle XI)

Magnat. Era un dels fills menors del vescomte d’Osona Guadall II i de la dama Ermetruit.

Germans grans seus foren els vescomtes de Cardona Ermemir II i Ramon I d’Osona, així com Arnulf, bisbe de Vic.

Figura documentat el 981, ja mort el seu pare.

Llobet -varis bio-

4 Respostes

Llobet  (Catalunya, segle XI)  Escriptor religiós. Traduí al llatí una obra àrab d’astrologia. Polemitzà amb el monjo Gerbert, després papa Silvestre II.

Bernat Josep Llobet  (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XVII – Catalunya, segle XVII)  Escriptor. Escriví un estudi genealògic dels ducs de Cardona.

Joan Llobet  (País Valencià, segle XIV – València, 1435)  Escultor. Treballava a València des dels últims anys del segle XIV.

Joan Llobet  (Barcelona, segle XV – Illes Balears, 1460)  Teòleg. Seguidor de la doctrina de Ramon Llull, ensenyà l’art lul·liana a tots els regnes de la corona catalano-aragonesa i compendià les seves lliçons a l’Ars notativa.

Martí Llobet  (País Valencià, segle XV)  Arquitecte. Signà contracte comprometent-se a acabar el Miquelet de la catedral de València; l’enllestí el 1429 i, així, rematà una obra que havia estat començada l’any 1381 pel mestre de Tortosa Andreu Julià. Vers el 1430 treballà en el cimbori de la seu valenciana.

Silvi Llobet  (Empordà, segle XI – Cervià de Ter, Gironès, 1095)  Noble. Fundà el monestir de Santa Maria de Cervià. Fou avi del famós Jofre Bastons.

Gurb -varis bio-

1 Resposta

Bernat de Gurb  (Catalunya, segle XII)  Noble. Participà a l’expedició a Mallorca de Ramon Berenguer III de Barcelona.

Bernat de Gurb  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Germà del futur bisbe Arnau. Participà amb Jaume I de Catalunya a la conquesta de Mallorca. A l’assalt decisiu de la capital, el 31 de desembre de 1229, fou el segon dels cavallers que entraren a la ciutat.

Oliver Bernat de Gurb  (Catalunya, segle XI)  Magnat. Fill de Bernat Sendred. Vengué a Ramon Berenguer III de Barcelona, el 1072, els castells de Montclar, Piles i Benviure.

Guisla

5 Respostes

(Catalunya, segle XI)

Dama. Era filla de Folc, senyor del castell de Port. Fou la segona muller de l’ambiciós Mir Geribert.

Els seus fills foren Bernat, que morí amb Mir Geribert el 1060, Gombau Mir i Arnau Mir.

Guillem -varis bio-

1 Resposta

Guillem  (Catalunya, segle III)  Prelat. És assenyalat com a bisbe de Barcelona, successor de Gondemar, de l’any 210 al 222.

Guillem  (Catalunya, segle V – Barcelona, 438)  Prelat. Fou bisbe de Barcelona. Combaté vigorosament l’heretgia arriana.

Guillem  (Catalunya, segle X)  Fill d’Ermengol I d’Urgell. Morí jove.

Guillem  (Catalunya, segle XI)  Noble. Era fill de Mir Geribert i de Dispòsia de Santmartí. Morí jove.

Guillem  (Catalunya, segle XII)  Prelat. El 1198, essent bisbe d’Elna, assistí a Girona a la famosa constitució promulgada contra els valdesos i altres heretges.

Guillem  (Catalunya, segle XII – Besalú, Garrotxa, 1230)  Abat del monestir de Besalú de 1218 a 1230. Fou el primer dels homònims que governaren aquella comunitat.

Guillem  (Catalunya, segle XII – Besalú, Garrotxa, 1240)  Abat de Besalú. El seu abadiat s’estengué del 1233 al 1240.

Guillem  (Catalunya, segle XIII – Besalú, Garrotxa, 1266)  Abat del monestir de Besalú (1252-66). El tercer dels homònims que ocuparen l’abadiat al segle XIII.

Guardiola, Unifred de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XI)

Noble. Era senyor del castell d’Espelt, prop d’Òdena (Anoia). En féu donació a l’església.

Girald Corementrat

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XI)

(llat: Quadragesima Intrante) Jueu. Probablement convers, com indica el seu nom, comerciant acabalat, que intervingué en diverses transaccions de compra-venda a la ciutat de Barcelona i els voltants entre els anys 1060 i 1092.

Era casat amb una dama de nom Narbona.