Arxiu d'etiquetes: professors/es

Melendres i Inglès, Jaume

Deixa un comentari

(Martorell, Baix Llobregat, 18 juliol 1941 – Manresa, Bages, 18 novembre 2009)

Escriptor. Llicenciat en ciències econòmiques, visqué una temporada a París, on amplià estudis, col·laborà en grups teatrals i, juntament amb F. Salvaing i J.-P. Dougnac, féu una adaptació del miracle medieval Robert le diable.

Es va donar a conèixer amb alguns llibres de poemes (La doble espera de l’aigua i tu, 1967, premi Salvat-Papasseit 1963) i de narracions (El cavall no és de cartró, 1973; Cinc mil metres papallona, 1973; La dona sense atributs, 1990). El 1966 va guanyar el premi Josep M. de Sagarra de teatre amb Defensa india de rei, estrenada el 1971, també escriví Meridians i paral·lels (1972, premi Josep Aladern 1970), El collaret d’algues vermelles (1979, premi Ciutat de Granollers 1978 i premi Crítica Serra d’Or 1979), en col·laboració amb Joan Abellan, Un avió damunt els vidres (1981, premi Treball 1981).

Després ha guanyat altres premis, de teatre i de novel·la, ha traduït, adaptat i dirigit diverses obres, així com guions per a la televisió, com ara L’adulteri blanc  (1979) i l’estudi Terror i misèria del primer franquisme (1984). Ha exercit també la crítica teatral i fou professor de l’Institut del Teatre.

Mateo i Martínez, Josep Lluís

1 Resposta

(Barcelona, 23 abril 1949 – )

Arquitecte. Fou editor de la revista “Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme” (1981-90), i professor de l’ETSAB des del 1984. L’any 1991 fundà l’oficina MAP Arquitectes.

L’allunyament respecte de consideracions formals es materialitzà en edificis que generalment són caixes rectangulars, els quals, més que definir entitats nítides, creen i transmeten energia.

Entre les seves obres més rellevants hi ha l’institut de formació professional La Bastida, a Santa Coloma de Gramenet (1985-89), les naus industrials al polígon de l’estació de Puigcerdà (1988-91), els habitatges realitzats a l’Haia (1990-93) i a Torelló (1992-95), la llar d’avis a Campdevànol (1992-95) i el complex multifuncional al carrer de Joan Güell de Barcelona (1989-93).

Massot i Muntaner, Josep

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 3 novembre 1941 – Montserrat, Bages, 24 abril 2022)

Historiador. Llicenciat en filologia romànica i monjo de Montserrat, l’any 1971 s’encarregà de la direcció de les publicacions de l’abadia de Montserrat. Ha publicat nombrosos articles sobre història de la llengua, poesia tradicional, teatre medieval, literatura de la decadència i de la Renaixença i bibliografia, alguns dels quals han estat aplegats a Els mallorquins i la llengua autòctona (1972).

Professor de català i literatura catalana a Montserrat i, durant uns quants anys, a la Universitat de Barcelona; fou secretari de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. També ha publicat estudis sobre monjos i monestirs dels Països Catalans i és autor de la revisió i ampliació de la Història de Montserrat del pare Anselm Albareda (1972-74).

D’altres obres seves són Aproximació a la història religiosa de la Catalunya contemporània (1973), L’església catalana al segle XX (1975), La guerra civil a Mallorca (1976), Església i societat a la Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950) (1978), L’Església catalana entre la guerra i la postguerra (1978), Els creadors del Montserrat modern, Cent anys de cultura catalana (1979), Trenta anys d’estudis sobre la llengua i la literatura catalanes (1950-1980) (1980), La literatura (de l’Edat Mitjana a la Renaixença) (1980), Antoni M. Alcover i la llengua catalana (1985), Georges Bernanos i la guerra civil (1989), Llengua, literatura i societat a la Mallorca contemporània (1993) i Els bombardeigs de Mallorca durant la guerra civil (1936-38) (1998).

Ha dirigit amb Joaquim Molas el Diccionari de la literatura catalana (1979).

Massagué i Solé, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 abril 1953 – )

Bioquímic. Obtingué el doctorat en farmàcia per la Universitat de Barcelona l’any 1978. Professor i investigador a centres universitaris i mèdics dels EUA.

La seva contribució científica principal ha estat el descobriment d’un mecanisme que inhibeix la multiplicació cel·lular mitjançant un factor hormonal que actua a través de receptors de la membrana cel·lular i que controla l’expressió d’uns gens els productes dels quals aturen la divisió cel·lular.

Ha estat distingit amb diversos premis i guardons, entre els quals la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1994), el premi Ciutat de Barcelona (1995) i la Medalla d’Or de la Universitat de Barcelona (1995).

Masriera i Rubio, Miquel

1 Resposta

(Barcelona, 11 gener 1901 – 22 agost 1981)

Científic i escriptor. Fill d’Artur Masriera i Colomer. Obtingué el doctorat a Madrid i amplià estudis a l’Escola Politècnica Federal de Zuric, on realitzà un intens treball d’investigació (estudi sobre les fosfinimines).

Col·laborador científic de “La Vanguardia”. Fou el primer que exposà les teories de Spengler sobre el relativisme històric, així com també la teoria de la relativitat d’Einstein. Fou professor de química i de física a la Universitat de Barcelona (1926-39).

Publicà les obres: Contribución al estudio de las fosfiniminas (1924), Una nueva reacción del ácido fórmico (1930), La enseñanza de la química técnica i La materia no existe.

Masnou i Boixeda, Ramon

2 Respostes

(Taradell, Osona, 3 setembre 1907 – Vic, Osona, 9 juny 2004)

Bisbe de Vic (1955-83). Estudià a Vic i a Roma. Professor del seminari de Vic i canonge, es dedicà a la formació de la joventut, i és autor de tres llibres, en castellà, signats amb el pseudònim de Darío.

El 1952 fou nomenat bisbe titular de Cerici i auxiliar del bisbe de Vic Joan Perelló. Ha estat el primer bisbe contemporani que ha escrit les pastorals en català i un dels primers que s’ha sentit identificat amb l’esperit i les reivindicacions del país.

Ha escrit El problema català. Reflexions per al diàleg (1986), Hores de recolliment. Diari íntim dels darrers mesos de la guerra (febrer-desembre de 1938) (1996) i Carta sobre nacionalismes  (1996, contribució al debat del nacionalisme català), etc.

Mascaró i Fornés, Joan

Deixa un comentari

(Santa Margalida, Mallorca, 8 desembre 1897 – Coberton, Anglaterra, 19 març 1987)

Orientalista. Especialitzat en llengua i en cultura sànscrites. Després de graduar-se a Cambridge en literatura anglesa i llengües orientals, fou lector a Oxford, on s’encarregà d’un curs sobre místics espanyols. Ocupà el vicerectorat del Parameshava College al Jaffna, de Ceilan.

A Barcelona, fou professor d’anglès a l’Institut Escola i de sànscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona. Autor de la versió catalana d’una part del Bhagavad-Gita, que fou editada i representada el 1935. L’any 1939 anà a Cambridge.

Ha publicat Làmpares de foc (1958) i estudis i versions a l’anglès d’obres sànscrites i del pal (els Upanishads, el Bhamapada i el Bhagavad-Gita, especialment).

Martorell i Trabal, Francesc

3 Respostes

(Barcelona, 21 gener 1887 – 1 novembre 1935)

Historiador. Format a la Universitat de Barcelona i, sobretot, als Estudis Universitaris Catalans, on fou deixeble de Rubió i Lluch i on tingué diversos companys amb els quals col·laborà en la preparació dels Documents per la història de la cultura catalana mig-eval de Rubió i Lluch.

Participà en l’organització del Congrés de la Llengua Catalana del 1906, féu investigacions en diversos arxius de Catalunya i inicià l’ordenació de l’Arxiu del Mestre Racional, que Prat de la Riba havia instal·lat al Palau de la Generalitat per iniciativa de l’Institut d’Estudis Catalans. Amplià estudis a Roma i a París, d’on hagué de marxar durant la guerra de 1914-18.

Secretari redactor de la Secció Històrico-arqueològica de l’Institut, en fou membre adjunt (1916) i, després, numerari (1918); fou secretari de la dita secció i, accidentalment, secretari general de l’Institut.

Professor, durant molts anys, d’història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans, explicà també història de l’art en els cursos organitzats durant la Dictadura de Primo de Rivera per la Federació Catalana d’Estudiants Catòlics. Fou membre del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya i del Consell de Cultura de la Generalitat. Col·laborà en les principals revistes erudites del país.

Entre els seus treballs, cal recordar Inventari dels béns de la cambra reyal en temps de Jaume II, Pere Becet (amb F. Valls i Taberner), Inventaris inèdits de l’Ordre del Temple a Catalunya (amb Jordi Rubió i R. d’Alòs-Moner), Pere Moragues i la custòdia dels corporals de Daroca, Manuscrits dels PP Caresmar, Pasqual i Martí a la Biblioteca del Convent de Franciscans de Balaguer, Epistolari del segle XV (recull de cartes privades), i altres.

Preparà també l’edició de les Obres menors de P.C. Tàcit per a la Fundació Bernat Metge i edità una monografia sobre La catedral de Barcelona.

Martínez-Sagi, Anna Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 febrer 1907 – Santpedor, Bages, 2 gener 2000)

Escriptora, sindicalista i atleta. Va ser una de les periodistes més importants de la república; va entrevistar a tota mena de personatges, són especialment interessants els seus reportatges sobre el sufragi femení, que a la seva època era un tema controvertit.

És autora dels llibres de poesia Caminos… (1930) i Inquietud (1932). Va fundar el primer club de dones treballadores de Barcelona, a través del qual mirava d’incentivar l’alfabetització de la població femenina.

Com a esportista, va destacar en el llançament de javelina, també va practicar el tennis i l’esquí. Va arribar a ser directiva del Futbol Club Barcelona el 1934, la primera dona a aconseguir una posició d’importància a nivell del futbol estatal. Al Barça va mirar de crear una secció femenina; el fracàs del projecte la va portar a dimitir del seu càrrec.

Acabada la Guerra Civil, va marxar a França, on va participar en la Resistència i més endavant, cap a la dècada de 1950, a EUA, on va impartir classes de francès a la Universitat d’Illinois. Va tornar a Catalunya l’any 1975, un cop mort el dictador Franco, recollint-se en la seva vida privada.

Martí i Martí, Josep Maria

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1950 – )

Periodista. Professor d’EGB, llicenciat i doctor en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, on exercí com a professor titular de comunicació audiovisual. Fou corresponsal de premsa a Reus, redactor en cap de Ràdio Reus (Cadena SER), director de les emissores de la SER a Tarragona, director general adjunt i, posteriorment, director general de Cadena Catalana – Radio España de Barcelona i director de Ràdio Barcelona (1989-2001) i les emissores de la SER a Catalunya.

Ha estat director de la col·lecció de llibres “Eines de Periodista”. En l’àmbit docent, fou vicedegà de la Facultat de Ciències de la Informació (UAB). A tingut diversos càrrecs en entitats relacionades amb la comunicació.

Ha publicat els llibres Les emissores comarcals a Catalunya (1982), Modelos de programación radiofónica (1984), i, en col·laboració, La radio: de la telegrafía sin hilos a los satélites (1985), Nuevos formatos de radio en USA (1995) i La ràdio a Catalunya (1996).

Fou distingit amb diversos premis professionals. L’any 2010 substituí Josep Carles Rius com a degà del Col·legi de Periodistes en ser elegida la seva candidatura Un col·legi per a tothom.