(Montcorbau, Vall d’Aran, 29 març 1867 – Bossost, Vall d’Aran, 5 agost 1919)
Erudit i poeta. Estudià al seminari de la Seu d’Urgell i fou rector a la Vall d’Aran.
Publicà Vocabulari aranès (1915) i diversos poemes dispersos en aranès, llengua a la qual també traduí el catecisme diocesà.
(Barcelona, 7 octubre 1921 – Vilabella, Alt Camp, 9 agost 2000)
Dramaturg, poeta i assagista. Fou monjo de Poblet i després ingressà al clergat tarragoní.
Treballà com a escenògraf i figurinista, també creà grups de dansaires i cantaires sobretot a Vilabella, on fundà un esbart, així com el Museu del Camp.
S’inicià en la poesia amb Poemes d’Adam (1967). Bon coneixedor de la literatura grega, ha publicat nombroses reelaboracions dramàtiques dels mites grecs aplegades en tres volums sota el nom Variacions sobre mites grecs (1977-78).
Les obres obres dramàtiques (Peces breus, 1981-82) deixen oberta la possibilitat d’un muntatge decantat cap a l’expressionisme. Com assagista ha escrit obres de síntesi i divulgació històrica com Iniciació a Catalunya (1975) i El pi de les tres branques (1977) sobre els Països Catalans.
(Elda, Vinalopó Mitjà, 1555 – Múrcia, 20 abril 1606)
Bisbe de Barcelona (1599-1604). Fill de Joan de Coloma i de Cardona, i germà d’Antoni i de Carles. Estudià a la Universitat de València i fou canonge magistral de Sevilla.
Essent bisbe de Barcelona establí el primer convent de caputxines, féu construir el nou sepulcre de sant Oleguer i féu pintar el retrat dels bisbes barcelonins per ornar el palau episcopal.
Conreà la poesia llatina.
Ocupà posteriorment la seu de Cartagena, i morí sense béns.
(Barcelona, 9 abril 1916 – 11 maig 1973)
Poeta, crític d’art i compositor.
Membre del grup Dau al Set i autor de diverses obres de crítica d’art: Morfología y arte contemporáneo’ (1955), Diccionario de símbolos tradicionales (1958-69), Tàpies (1960), El espíritu abstracto desde la Prehistoria a la Edad Media (1966), i de llibres de poemes en llengua castellana: Lilith (1949), El palacio de plata (1955), Inger Stevens (1970) i el cicle poètic Bronwyn (1967-72).
Sota el guiatge del mestre Ferran Ardèvol va iniciar la seva activitat musical i va compondre, entre altres peces una Suite atonal i un Concertino.
El 1997 es publicà la tercera edició, pòstuma, del seu Diccionario de símbolos.
(Sitges, Garraf, 4 juny 1887 – 29 maig 1940)
Poeta. Immergit en el corrent noucentista, publicà De l’hort i de la costa (1913), Poemes del temps (1918), Vendimiari (1921) i Rabins de magrana (1930).
(Igualada, Anoia, 8 setembre 1915 – Barcelona, 10 gener 1965)
Poeta en castellà. Escolapi.
És autor de Mi soledad sonora (1941), Navidad (1943), Arpa en éxtasis (1945), Tan herida de adioses (1961).
Ha conreat, esporàdicament, poesia en català.
(Girona, 14 agost 1913 – Blanes, Selva, 29 novembre 2003)
Poetessa. Formà part de l’equip iniciador de la revista “Presència” de Girona.
Autora dels llibres de poesia: Cançons del color del temps (1949), Retrobar-me en la terra (1958) i Immortal (1960).
(Barcelona, 9 març 1951 – )
Escriptor. S’inicià en la poesia a la revista menorquina “Druida” amb La bragueta encallada (1972).
Es donà a conèixer, però, amb No hi érem (1993, Premi de la Crítica). Altres obres: El poble del costat (1993), Començament dels començaments i ocasió de les ocasions (1994), Calç (1995, premi Carles Riba), D’equivocar-se així (1997), Irània i bacallà (1998), etc.
La seva obra és transgressora i ha recitat la seva poesia en espectaculars recitals. Ha traduït diverses obres, especialment de poesia i de teatre.
El 2020 rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
(Valls, Alt Camp, 1908 – 1988)
Poeta i jurista. De molt jove començà a publicar col·laboracions a diversos periòdics, entre ells “El Matí” i “La Publicitat”. Fundà i dirigí la revista vallenca “El Temps”.
Publicà un llibre de caràcter mig jurídic mig literari titulat Entre la vida y la ley (1955). Publicà el seu llibre jovenívol Valls-Documental (1931) i el de poesies El pont de fang (1963).
Després la seva poesia evolucionà del simbolisme de La selva ignota (1957), Sonets d’Itàlia (1959) i Pont i crepuscle (1966) cap a un cert realisme a Nuri (1967).
Ha publicat el llibre tècnic Las aparcerías y sus problemas (1948).
Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 27 abril 1854 – 3 desembre 1925)
Poeta i dramaturg. Pagès d’ofici, el 1877 entrà al cor El Porvenir.
Col·laborà a “La Renaixença” i participà en els jocs florals de Barcelona.
És autor de poesies per a cor, predominantment cants al treball (Lo teixidor, Lo jornaler), de la composició Clavé i la seva obra (1907), de la sarsuela en un acte Les bodes de can Bardissa (1887) i del quadre dramàtic Los consells del senyor Anton.
Dades dels Països Catalans 