(Barcelona, segle XII)

Edifici del carrer dels Comtes, tocant a la plaça de Sant Iu. Fou la primera residència dels bisbes de Barcelona. Fou venut a Jaume II el Just el 1316 per a l’ampliació del Palau Reial Major.

Al final del segle XII o al començament del XIII fou edificat un nou palau a l’actual carrer del Bisbe, d’un sol cos, adossat a la muralla romana. Als segles XIII, XIV i XV sofrí diverses reformes.

El 1784 fou acabat el pati i construïda, dins l’estil barroc, la façana de la plaça Nova. El 1823 varen quedar separades les torres de la Porta Bisbal, en ésser destruït l’arc que les unia, i la més propera al Palau va deixar de pertànyer a la Casa de l’Ardiaca i passà al Palau Episcopal.

En el seu interior s’ha trobat la porta romana més antiga de Barcelona, així com unes galeries romàniques.