Arxiu d'etiquetes: pobles

Vallmoll (Alt Camp)

10 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 16,68 km2, 161 m alt, 1.702 hab (2017)

0alt_campAl sud de la comarca, al límit amb el Tarragonès, a l’esquerra del Francolí.

Agricultura de secà (garrofers, avellaners, vinya i ametllers), avicultura i ramaderia porcina. Indústria de la fusta, de la construcció i tèxtil. Segones residències. Àrea comercial de Valls.

Ruïnes de l’antic castell de Vallmoll, portal medieval de la Creu, poblat ibèric dels Garràfols (segles IV i II aC). Església de Santa Maria (entre barroc i neoclàssic, construïda entre els anys 1772 i 1776), amb un important retaule de Jaume Huguet (1447-50). Ermita de la Mare de Déu del Roser, del segle XVI. Esmentat a la carta de població d’Espinavessa del 1155.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vall-llobrega (Baix Empordà)

4 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 5,45 km2, 49 m alt, 924 hab (2017)

0baix_empordaSituat a la vall de la riera de Vall-llobrega, afluent de la d’Aubí, als contraforts més orientals del massís de les Gavarres. El sector nord-occidental és muntanyós i cobert en bona part de boscs de pins i alzines sureres.

Agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres). Ramaderia bovina i porcina, i avicultura. Hi ha una certa activitat turística gràcies a la proximitat de la Costa Brava, i especialment de la vila de Palamós. Àrea comercial de Girona.

El poble, dit el barri de l’Església, és a la dreta de la riera de Vall-llobrega; església parroquial de Sant Mateu.

El municipi comprèn, a més, els veïnats de Robau, la Roca de Grià i el raval del Dalt.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vallirana (Baix Llobregat)

12 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 23,88 km2, 177 m alt, 14.784 hab (2017)

0baix_llobregatSituat al límit amb l’Alt Penedès i el Garraf i accidentat al sector del massís de Garraf de les serres d’Ordal. Comprèn tota la vall de la riera de Vallirana, afluent de capçalera de la riera de Cervelló, que neix al puig Bernat i s’uneix a l’anterior a la Llibra. Una gran part del territori, molt muntanyós, és ocupat per bosc de pi blanc.

Agricultura de secà (cereals i oliveres). Avicultura. Pedreres de calcària. Indústria tèxtil, alimentària (xocolata Ollé) i de fabricació de ciment (Pòrtland), i els sectors metal·lúrgics, de la fusta, químic i de la construcció. La proximitat de la ciutat de Barcelona i el paisatge han afavorit la funció d’estiueig i convertit en un centre de segones residències. Àrea comercial de Barcelona. Població en ascens.

El poble s’allargassa a l’esquerra de la riera de Vallirana, tot seguint la carretera de Barcelona a Tarragona pel massís de l’Ordal, gairebé unit al nucli de Cervelló pels barris de la Llibra i de les Casetes; l’església parroquial de Sant Mateu ha estat tradicionalment sufragània de la de Cervelló.

Dins el terme hi ha la gran masia d’Ardenya.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vallgorguina (Vallès Oriental)

4 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 22,13 km2, 222 m alt, 2.789 hab (2017)

0valles_orientalSituat als vessants de les serres del Montnegre i del Corredor, que accidenta el terme, al límit amb el Maresme.

Hi predomina l’agricultura de secà, i els conreus més estesos són els de cereals, vinya i farratge. Ramaderia bovina i granges avícoles. Hi ha dos polígons industrials. Nucli d’estiueig i de segona residència, amb nombroses urbanitzacions. Àrea comercial de Granollers. Població en ascens.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Andreu (mitjan segle XIX). Dolmen de la Pedra Gentil, construcció megalítica, i restes ibèriques al jaciment de Puig Castell.

Al terme també hi ha el lloc de Santa Eulàlia de Tapioles, on hi ha l’església amb un absis del segle XII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà)

17 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 10,94 km2, 573 m alt, 87 hab (2017)

0conca(o Vallfogona de Lorda o de Corbell o de Comalans)  Situat a la vall del Corb, als altiplans dels Comalats, a l’extrem nord de la comarca, al límit amb la Segarra.

Economia agrícola, predominen els conreus de secà (cereals i ametllers). Ramaderia ovina i porcina. Àrea comercial de Tàrrega.

El poble és a l’esquerra del riu Corb; església parroquial de Santa Maria i Sant Llorenç (gòtica amb portal romànic, amb la capella de Santa Bàrbara, d’on fou rector el poeta Francesc Vicenç Garcia i Torres, el famós Rector de Vallfogona.

És important el centre balneari de Vallfogona, gran edifici bastit al començament del segle XX, que explota les fonts de les aigües minerals de Vallfogona (fonts Pudosa i Salada). Del 1312 al 1811 els hospitalers hi establiren la comanda de Vallfogona.

El municipi comprèn, a més, l’església de Sant Pere dels Bigats i la torre i la quadra de Carbonells.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vallfogona de Balaguer (Noguera)

5 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 26,97 km2, 235 m alt, 1.867 hab (2017)

0nogueraSituat a l’esquerra del Segre, al sector sud de la comarca.

Agricultura de regadiu, gràcies a les aigües del canal d’Urgell i del canal del Sió; els conreus més estesos són els de cereals, arbres fruiters (pomeres i pereres), alfals i hortalisses; al secà, vinya i oliveres. Ramaderia (ovina, bovina i porcina), a més de granges d’aviram. Indústria de la construcció i derivada del sector agrícola (pinsos). Àrea comercial de Balaguer.

El poble és al sector del nord-oest del terme, prop del Segre; església parroquial de Sant Miquel Arcàngel. Poblat pre-romà dit la Pedrera de Vallfogona, descobert el 1958.

El municipi comprèn, a més, els antics termes de la Ràpita i de Carbona.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vallferosa

8 Respostes

(Torà de Riubregós, Segarra)

Poble (540 m alt), a la dreta de la riera de Vallferosa (afluent, per la dreta, de la riera de Llanera). La caseria situada en el sector més abrupte i boscós del municipi havia estat format per una quarantena de cases disperses.

Només resten les runes de moltes cases, dos cementiris, restes d’una església romànica, l’estructura de l’església neoclàssica de Sant Pere i la torre mestra del castell de Vallferosa, rodona i emmerletada, que ho domina tot.

De l’antiga església parroquial de Sant Pere (construïda de nou el 1698 i sense culte des del 1940) depenien les de Sant Pere Sasserra i Santa Maria Sasserra, actual Santa Maria de Vallferosa. El 1940 fou adoptada com a temple parroquial l’església de Santa Maria, que continua essent el centre de les poques cases habitades de Vallferosa i de les de Puig-redon.

El 1107 fou donada l’església pel vescomte Guerau d’Urgell a la canònica de Solsona. El castell, ja esmentat el 1052, pertanyia al ducat de Cardona; la jurisdicció civil pertangué a diverses famílies i, finalment, als jesuïtes de Betlem de Barcelona (els quals feren alçar, el 1698, l’església de Sant Pere).

Vallespinosa

7 Respostes

(Pontils, Conca de Barberà)

Poble (640 m alt), a sud-oest del terme, a la dreta del torrent de Vallespinosa (o de coma de Vaques), afluent, per la dreta, del Gaià, que neix al vessant oriental de la serra de Comaverd i, profundament engorjat (congost de Vallespinosa, que fa inaccessible aquesta vall des de Gaià), s’uneix al seu col·lector aigua avall de Querol.

Presideixen el petit nucli l’església parroquial (de Sant Jaume; abans, de Santa Maria) i les aturonades ruïnes del castell de Vallespinosa.

El lloc és esmentat ja el 1030. El castell pertanyia el 1174 a Berenguer de Clariana; el 1357 el rei Pere III el vengué a Arnau de Cervelló, de la família del qual passà als Ermengol i, el 1526, als Biure (en fou senyor, a mitjan segle XVII, Josep de Margarit i de Biure).

Vallclara (Conca de Barberà)

5 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 13,63 km2, 625 m alt, 103 hab (2017)

0concaSituat a la vall del barranc de Vallclara o riu de Milans, afluent de capçalera del Francolí, al sud-oest de la comarca, al límit amb les Garrigues, accidentat pels vessants septentrional de la serra de Prades i de la serra la Llena. El territori és molt muntanyós, ocupat en gran part per garriga, pasturatge i bosc.

La part del terme dedicada a l’agricultura de secà (olivera, avellaners, vinya i cereals) és limitada, i una petita part és dedica al regadiu, sobretot a les patates. Àrea comercial de Montblanc.

El poble és al vessant esquerre de la vall, sota les ruïnes de l’antic castell de Vallclara; l’església parroquial de Sant Joan Baptista s’acabà de construir el 1760 i és d’estil barroc; hi ha restes de l’antiga església romànica, de les muralles i del pont sobre el riu.

El lloc és esmentat ja el 1149. Hom ha volgut identificar, sense proves, el lloc amb Bíclarum o Biclara.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vallcebre (Berguedà)

17 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 27,99 km2, 1.123 m alt, 251 hab (2017)

0berguedaSituat als vessants de les serres de Mata-rodona, d’Ensija i els cingles de Vallcebre, drenat per diversos afluents, per la dreta, del riu de Saldes, principalment per la riera de Vallcebre. Hi ha bosc (especialment la baga de Vallcebre), matollar i brolla.

Agricultura de secà (cereals, farratges i patates). Ramaderia porcina, bovina i ovina. Importants jaciments de lignit, que han transformat l’estructura econòmica i social del terme. Àrea comercial de Berga.

El poble és presidit per l’església parroquial de Santa Maria de Vallcebre (antigament Vallcebre Sobirà).

El municipi inclou, a més, l’església romànica de Sant Julià de Fréixens i els veïnats de les Casulles, el Portet i la Barceloneta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques