Arxiu d'etiquetes: pobles

Vilabertran (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 2,29 km2, 19 m alt, 919 hab (2017)

0alt_empordaSituat a les ribes de la riera de Galligants, entre les conques de la Muga i del Manol, al mig de la plana empordanesa, al nord i molt proper a Figueres.

Els conreus més estesos són els de cereals i farratges (secà) i d’hortalisses (regadiu), els quals, curiosament, son envoltats d’alts xiprers que els protegeixen de la forta tramuntana que pot arribar a bufar per la zona. Ramaderia bovina, ovina i porcina. Avicultura. Àrea comercial de Figueres.

El poble s’originà al voltant del monestir de Santa Maria de Vilabertran, el temple del qual és l’església parroquial; de carrers estrets i rectilinis, en els quals es poden veure cases construïdes entre els segles XV i XVI, així com la Torre d’en Reig, construcció modernista de finals del segle XIX.

Anualment s’hi celebra la Schubertiada, festival de música especialitzat en l’obra de F. Schubert (lied).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Schubertíada

Vilabella (Alt Camp)

7 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 18,19 km2, 254 m alt, 749 hab (2017)

0alt_campSituat als darrers contraforts del Montmell, a la riba dreta del Gaià, què és el límit oriental del terme, al nord-est de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà.

Agricultura de secà (vinya, cereals, oliveres, ametllers, garrofers i avellaners). La ramaderia porcina i les granges d’aviram són un element clau de l’activitat econòmica. Indústria de joguines, tèxtils i metal·lúrgica. Àrea comercial de Valls.

El poble aglutina tota la població del municipi; l’església parroquial de Sant Pere, és d’estil neoclàssic (mitjan segle XIX); antiga església romànica de Santa Maria (segles XII-XIII) i restes del portal medieval de Sant Pere.

Al terme hi ha els despoblats de Pedrós i les Cabeces.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vidrà (Osona)

23 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 34,39 km2, 982 m alt, 177 hab (2017)

0osonaSituat a l’alta vall del Ges (vall de Vidrà o el Vidranès), que travessa el terme de nord a sud, al nord de la comarca, al límit amb el Ripollès i la Garrotxa. Envoltada per una sèrie d’importants serralades i poblat en gran part de boscs de faigs, alguns sectors de pins i grans pasturatges, especialment al de Siuret.

Agricultura de secà (cereals i patates). Ramaderia bovina i ovina; avicultura. Explotació forestal. Ha esdevingut un centre d’estiueig. Àrea comercial de Vic.

El poble és al peu del puig Castellar, centrat per l’església parroquial de Sant Hilari, consagrada el 960 i reconstruïda el 1775; al nord-est hi ha el barri de Creu de l’Arç i la important masia del Cavaller de Vidrà, barroca.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Siuret i Collfred, les esglésies romàniques de Sant Bartomeu de Covildases i Santa Margarida de Cabagès, l’antiga parròquia de Sant Pere de Milany, el veïnat de Palau i diverses masies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ventalló (Alt Empordà)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 25,05 km2, 28 m alt, 793 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la dreta del Fluvià, al sector de petits turons entre aquesta vall i la del Ter, al sud de la comarca, al límit amb el Baix Empordà. Gran part del terme és ocupat per pins i matollar.

Agricultura de secà (cereals, blat de moro, llegums, farratge, i també resten sectors d’oliveres i vinya) i de regadiu (cereals i farratge), en expansió. Ramaderia bovina, ovina i porcina; avicultura. Explotació de les arenes al·luvials del Fluvià per a materials per a la construcció. Indústria agropecuària. Àrea comercial de Girona.

El poble és a la dreta de la riera de Caudet; església parroquial de Sant Miquel, gòtica; casal fortificat i casal dels Perramon.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Valveralla, Montiró, Pelacalç, Vila-robau i Saldet, el santuari de l’Om i la masia i antiga parròquia de Palol de Fluvià.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Veciana (Anoia)

17 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 38,90 km2, 564 m alt, 167 hab (2017)

0anoiaSituat al límit amb la Segarra, a l’interfluvi entre l’Anoia i el Sió, al vessant de la serra de Rubió. Drenen el terme altres barrancs afluents de l’Anoia. El territori és cobert en una bona part de boscs de pins.

Agricultura de secà, amb predomini dels cereals (blat, principalment), seguits de llegums, vinya, farratges, patates i oliveres. L’activitat ramadera és força important: bestiar porcí i oví, aviram i conills. Mines de lignit. Àrea comercial d’Igualada. La població sofreix un agut procés de regressió i la corporació municipal es reuneix al poble de Segur.

El poble és al sector meridional del terme; església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic. L’antic castell de Veciana és esmentat ja el 1045.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Segur, Santa Maria del Camí i Castellnou del Camí, els llocs i antics llocs de Montfalcó el Gros, Durban, Miralles de Copons, Sant Puvim i la Rubiola, les caseries de Secanella i la Clau de Miralles, l’antic terme de la Calçada i l’antiga quadra de Balsareny de Segarra.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vansa i Fórnols, la (Alt Urgell)

25 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 106,08 km2, 989 m alt, 180 h (2017)

0alt_urgell(o la Vansa)  Situat al límit amb el Solsonès, comprèn la vall mitjana de la Vansa. És el resultat de la unió, el 1972, dels antics termes de la Vansa i Fórnols de Cadí.

L’agricultura és majoritàriament de secà: cereals, llegums, alfals i farratges, i una petita part de regadiu (prats, alfals, patates). Ramaderia (bestiar porcí, boví i, sobretot, oví).

El centre administratiu del municipi és el poble de Sorribes de la Vansa, format al voltant de l’església parroquial de Sant Martí de Lavansa, del qual depenen tots els pobles, llogarets i caseries del terme: Ossera, Sisquer, Padrinàs, Montargull de Lavansa, Sant Pere de Lavansa, la Barceloneta, Colldarnat i l’antic lloc de Sant Julià de Pera.

El 1130 Ermengol VI d’Urgell concedí l’honor de Lavansa a Galceran (II) de Pinós. La senyoria era al segle XIV del capítol d’Urgell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp)

33 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 102,67 km2, 281 m alt, 6.294 hab (2017)

0baix_campSituat al litoral mediterrani, accidentat pels vessants de les serres del Coll de Balaguer i de Llaberia, on hi ha els Dedalts de Vandellòs, comprèn l’extrem sud de la comarca, al límit amb la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre.

Agricultura de secà; el conreu més estès és el d’oliveres, seguit dels de garrofers, avellaners i vinya. Avicultura. Mines de plom i guixeres, sense explotar. Les activitats industrials es redueixen a una petita indústria alimentària derivada de l’agricultura i a la fabricació d’objectes d’artesania de margalló. Producció d’electricitat (centrals nuclears de Vandellòs). Àrea comercial de Reus. Població en ascens.

El cap del municipi és el poble de Vandellòs, però el principal nucli urbà és l’Hospitalet de l’Infant.

El municipi comprèn, a més, la caseria de l’Almadrava, els llocs i antics llocs de Fatxes, Castelló, Remullà, Masdevalentí, Masriudoms, Gavadà (on es conserven pintures rupestres) i Masdemboquera, el castell del Coll de Balaguer i la masia de Genessies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vallverd de Queralt

6 Respostes

(Sarral, Conca de Barberà)

Poble de l’antic municipi de Montbrió de la Marca, al nord del terme, al sud-oest del coll de Deogràcies, esglaonat a la dreta de la riera de Vallverd (afluent, per la dreta, del riu d’Anguera), que neix damunt Vallverd i, després de passar per Rocafort de Queralt i per Sarral, s’uneix al seu col·lector vora Ollers.

Una mica separat del petit nucli hi ha l’església parroquial (Sant Joan), la qual depèn de la parròquia de Rocafort de Queralt.

Hi ha algunes restes de l’antic castell de Vallverd, antigament dit de Bufalla (així és anomenat en una donació feta pel comte Ramon Berenguer I el 1073), enderrocat el segle XVIII, encara que la torre mestra subsistí fins a la fi del segle XIX. El castell fou adquirit (1306) pels hospitalers.

Vallverd fou, fins cap al 1880, cap del municipi.

Valls de Valira, les (Alt Urgell)

51 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 171,25 km2, 740 m alt, 808 hab (2017)

0alt_urgellS’estén a la vall de la Valira. La part més oriental del terme és regada per barrancs afluents directes del Segre. A excepció dels reduïts espais immediats al curs de la Valira, el terme és molt muntanyós. La zona alta de ponent té boscs de pins i en la resta del terme hom troba roures i alzines.

Prop dels cursos fluvials i dels caserius hi ha prats i pastures que faciliten l’explotació del bestiar boví, què és l’activitat econòmica més important. En terres de regadiu hom conrea blat, patates, hortalisses i arbres fruiters. Al secà, les patates i els cereals remunten els vessants de les muntanyes.

L’any 1970 foren annexats els antics termes d’Anserall, Ars, Civís, Arcavell i Bescaran i el nou municipi rebé oficialment el nom actual. A uns 300 m al nord d’Anserall hi ha l’església romànica de l’antic monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, que serveix d’església parroquial del poble.

Dins el terme municipal hi ha, a més, el poble de Calbinyà, els llogarets de Morters, Llirt, Estelareny i Sant Andreu de Calbinyà, i les masies i antics termes de Feners i Cortingles.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vallromanes (Vallès Oriental)

8 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 10,65 km2, 153 m alt, 2.514 hab (2017)

0valles_orientalSituat als vessants nord-occidentals de la serra de Sant Mateu, drenat per la capçalera de la riera de Vallromanes (afluent, per l’esquerra, de la riera de Mogent), i és drenat també per la riera d’Ardenya, al sud de la comarca, al límit amb el Maresme. El territori és muntanyós, ocupat en una bona part per matollar i bosc de pins i alzines.

Agricultura de secà (cereals, fruiters, farratges, llegums i vinya). Ramaderia bovina i ovina. És important la funció de zona de segones residències i estiueig. Àrea comercial de Granollers.

El poble és a la vora de la riera de Vallromanes; església parroquial de Sant Vicenç. torre Tavernera, notable masia fortificada. El lloc pertangué al castell de Sant Miquel de Montornès, les ruïnes del qual s’enlairen al límit amb el terme de Montornès del Vallès, municipi del qual formà part fins al 1940.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques