Arxiu d'etiquetes: pobles

Vallbona de les Monges (Urgell)

25 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 34,14 km2, 481 m alt, 226 hab (2017)

0urgellSituat al sector sud-est de la comarca, a la zona de contacte entre la plana d’Urgell i els relleus que la separen de la Segarra i la Conca de Barberà, accidentat per la serra del Tallat i els relleus de Montesquiu. Una bona part del territori és ocupada per boscs de pins i garrigues.

Agricultura de secà (oliveres, vinya i cereals). Ramaderia ovina i porcina. Ha esdevingut lloc de segona residència i estiueig. Àrea comercial de Tàrrega.

El poble es formà al voltant del monestir de Vallbona de les Monges, monument històrico-artístic; la parròquia moderna és dedicada a santa Maria.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de Rocallaura (annexat el 1970) i l’antic priorat i santuari del Tallat.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vallbona d’Anoia (Anoia)

8 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 6,45 km2, 289 m alt, 1.412 hab (2017)

0anoia(o Vallbona d’Igualada). Situat al sud de la comarca, a l’esquerra de l’Anoia, a la seva sortida del congost de Capellades, i drenat, a més, per les rieres Seca i de Querol, accidentat al sector septentrional pels vessants de llevant del turó de Miramar. Els boscs de pins i alzines, els matollars i els erms ocupen el 65% del terme.

Agricultura de secà (ametllers, vinya, cereals i oliveres). Les granges avícoles complementen l’agricultura. Indústria de tints i estampats, d’aparells de precisió i tèxtil. Explotació d’aigües minerals. Àrea comercial de Barcelona. El 1920 s’hi inicià un descens demogràfic, però s’ha recuperat des del 1970.

El poble es formà com a poble camí al llarg d’un comellar; la moderna església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.

El municipi comprèn, a més, l’antiga quadra i castell de Castellet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vall d’en Bas, la (Garrotxa)

30 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 90,67 km2, 510 m alt, 3.018 hab (2017)

0garrotxa(ant: Sant Privat del Mallol)  Situat a la plana d’en Bas, a la capçalera del Fluvià, en una plana lacustre envoltada de muntanyes, a l’oest de la comarca, al límit amb el Ripollès.

Agricultura de secà (cereals, patates i farratge). Ramaderia bovina, porcina i ovina. Explotació forestal. Petita indústria tèxtil i les derivades de l’agricultura (pinsos, embotits). Centre turístic i d’estiueig. Àrea comercial d’Olot.

El municipi fou creat el 1968 per la unió dels antics de Sant Privat d’en Bas, Sant Esteve d’en Bas, la Pinya i Joanetes.

El municipi comprèn, a més, la vila del Mallol, els pobles de Puigpardines, els Hostalets d’en Bas, Falgars d’en Bas i Sant Joan dels Balbs, els veïnats de Cireres, Pocafarina del Mallol (cap del municipi), Vilallonga i Can Trona, els santuaris de les Olletes i Santa Magdalena del Mont, les esglésies de Sant Antoni de Puigpardines, Sant Miquel de Castelló i Sant Quintí d’en Bas, la masia i el bosc de Verntallat, l’antic castell del Castelló d’en Bas, el despoblat de Murrià i la masia i església de Pujolriu.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vall de Cardós (Pallars Sobirà)

19 Respostes

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 56,20 km2, 898 m alt, 360 hab (2017)

0pallars_sobiraComprèn tota la vall de Cardós, amb les serres d’Aurati, de Niarte (que separen, respectivament, el terme de la vall d’Àneu, a ponent, i de la vall Ferrera, a llevant) i de Campirme. El terme és travessat de nord a sud per la Noguera de Cardós.

La base de l’economia és l’agricultura (pastures, patates i cereals). Ramaderia de bestiar oví i boví. Indústria de la fusta. Cert desenvolupament del turisme rural. Àrea comercial de Tremp.

El terme és el resultat de l’annexió, el 1972, del d’Estaon al de Ribera de Cardós, essent la capital aquesta darrera població, on hi ha l’església parroquial de Santa Maria (romànica, modificada i ampliada al segle XVIII).

El terme també comprén els pobles d’Ainet de Cardós, Anàs, Bonestarre, Cassibrós, Lladrós i Surri, així com l’església de Sant Martí de Pui.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vall de Boí, la (Alta Ribagorça)

43 Respostes

Municipi de l’Alta Ribagorça (Catalunya): 219,49 km2, 1.111 m alt, 1.015 hab (2017)

0alta_ribagorcaSituat a la zona axial pirinenca. Fins al 1996 el municipi rebé el nom de Barruera. El seu extens terme comprèn la vall de Boí, a més de l’alta vall de la Noguera de Tor, les valls de Sant Nicolau i de Sant Martí, i el circ de Comaloforno entre altres.

Hom ha passat d’una economia basada en el sector primari a una situació en què la font bàsica de riquesa és proporcionada pel turisme. Això ha comportat una reducció de les activitats en la resta dels sectors econòmics. Dins del sector primari, el conreu de la terra no ha estat mai gaire important i tendeix a reduir-se espectacularment. La producció es destina fonamentalment a farratge per al bestiar, i també són per al seu consum les grans extensions de pastures del municipi. La ramaderia és la principal font de riquesa del sector primari i es basa en el bestiar boví (principalment de carn) i oví. Centrals hidroelèctriques sobre la Noguera de Tor.

El valor de l’activitat turística és des de la dècada de 1980-90 molt important, ja que és un enclavament amb característiques pròpies. S’hi destaquen com a factors d’atracció, el balneari de Caldes de Boí, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el seu patrimoni artístic i arquitectònic i les pistes d’esquí de Boí Taüll Resort, inaugurada l’any 1988 amb una extensió de 260 ha. En consonància amb aquesta multiplicitat d’opcions per al turisme, han proliferat els establiments turístics existents al municipi (hotels, apartaments, refugis, residències-cases de pagès).

Formen part del municipi els pobles de Barruera (capital), Boí, Cardet, Cóll, Durro, Erill-la-vall, Sarais i Taüll.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Vall de Bianya, la (Garrotxa)

43 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 93,62 km2, 367 m alt, 1.265 hab (2017)

0garrotxaSituat a la vall de Bianya i format el 1969 per la unió dels antics termes de Sant Salvador de Bianya i la Vall del Bac. El territori és força accidentat.

Agricultura amb predomini dels conreus de secà (blat de moro i farratge). Ramaderia (bovina, ovina i porcina); Cunicultura. Indústria tèxtil, alimentària, de la fusta i química. Àrea comercial d’Olot.

El centre real del municipi és el veïnat d’Hostalnou de Bianya.

El terme comprèn, a més, els pobles de Clocalou i Capsec, i els antics llocs i parròquies, algunes d’origen romànic, de Santa Margarida de Bianya, Sant Pere Espuig, Sant Martí de Bianya, Sant Martí del Clot, Porreres, Llogarriu, Sant Feliu del Bac, Sant Miquel de la Torre i Santa Magdalena del Coll, el poble i castell de Castellar de la Muntanya i el terme separat de la Canya.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vajol, la (Alt Empordà)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 4,71 km2, 546 m alt, 85 hab (2017)

0alt_emporda(ort trad: la Bajol). Situat al nord de la comarca, al límit amb el Vallespir, al peu del Pirineu, als vessants meridionals del coll de Lli i accidentat per la serra de l’Albera, presideix una petita vall. El terme, de poca extensió, és molt accidentat i cobert en bona part de boscs de alzines sureres, de castanyers i de faigs i també de pasturatge.

Agricultura amb conreus de secà (cereals i patates). La ramaderia bovina complementa d’economia. Estiueig. Havia estat tradicional pas de contrabandistes. Àrea comercial de Figueres.

El poble es troba en un replà, dominat per l’església parroquial de Sant Martí, de base romànica, que depèn de la d’Agullana. Formà part del comtat de Besalú.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Informació

Urús (Baixa Cerdanya)

6 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 17,42 km2, 1.263 m alt, 173 hab (2017)

0baixa_cerdanya(o Grus)  Estès des del Moixeró i la tossa d’Alp fins a la plana, drenat pels torrents de la Valira i de Fontllebrera, afluent del Segre. Gran part del terme és cobert de bosc.

Agricultura de secà: cereals (sègol, blat i civada), prats, farratge i patates; el regadiu és molt minso i s’hi cultiva horta i fruiters. Les grans extensions de prats i pastures afavoreixen l’activitat de la ramaderia (bestiar boví, oví, porcí i equí). Explotació forestal. Activitats derivades de l’estiueig (a la Valira). Àrea comercial de Puigcerdà.

El poble està situat en una petita eminència, damunt el torrent de la Valira; església parroquial de Sant Climent, del segle XVII, de base romànica.

Dins el terme hi ha, també, la caseria de la Valira i els despoblats de les Ferreres i Vilagrau.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Unarre

26 Respostes

(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)

Poble (1.218 m alt), a la vall d’Àneu, situat a la dreta del riu d’Unarre, a mitja vall, de la seva església parroquial (Sant Julià) depenen les de Sant Pere i de Sant Joan d’Aurós.

La jurisdicció de tota la vall d’Àneu pertanyia al comte de Pallars, i després als comtes de Cardona. Fou municipi independent fins el 1971, que, juntament amb els d’Escaló i de Jou, formà part del nou municipi centrat en la Guingueta d’Àneu.

L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Cerbi, Gavàs, Burgo, Llavorre i Escalarre, el llogaret d’Aurós i l’antic castell de Puigllorenç.

Ultramort (Baix Empordà)

1 Resposta

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 4,35 km2, 30 m alt, 216 hab (2017)

0baix_empordaSituat en una plana a la dreta del Ter, límit septentrional, entre aquest i el Daró i drenat, a més, per la riera Nova, afluent del segon.

Els conreus ocupen pràcticament tot el territori; al secà s’hi cultiven blat, blat de moro, gra d’aresta i userda, i hortalisses i arbres fruiters al regadiu. Ramaderia ovina i porcina. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El poble és a la dreta de la riera Nova, ubicat damunt un tossal, coronat pel castell de Gleu o de Finestres d’Ultramort; l’església parroquial de Santa Eulàlia, esmentada ja el 1046, és d’una nau, d’estil gòtic primitiu i conserva un notable ostensori barroc. La població fou fortificada i es conserven restes i una notable casa, amb garites.

El municipi fou agregat el 1860 al de Foixà, però en 1920-30 recuperà la seva independència.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques