Arxiu d'etiquetes: pobles

Ullastret (Baix Empordà)

10 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 11,09 km2, 49 m alt, 295 hab (2017)

0baix_empordaSituat a la dreta del Daró, al nord de la Bisbal d’Empordà. El territori és pla,en una gran zona on hi havia hagut la llacuna d’Ullastret, que fou dessecada al segle XVIII.

A l’agricultura s’alternen els conreus de secà (gra d’aresta, userda) amb els de regadiu (blat de moro i hortalisses). Ramaderia bovina, ovina i porcina; avicultura. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà. Població en descens.

El poble es troba en una elevació damunt les terres baixes, al sud-oest del puig de Sant Andreu, on hi ha les importants restes de la ciutat ibèrica d’Ullastret; conserva part de les muralles i restes de l’antic castell de Ullastret; l’església parroquial de Sant Pere és un notable edifici d’estil romànic (segle XI).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ullastrell (Vallès Occidental)

3 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 7,31 km2, 342 m alt, 2.054 hab (2017)

0valles_occidental(o Ustrell)  Situat a l’esquerra de la riera de Gaià, aigua amunt de la seva confluència amb la de Sant Jaume, al sud-oest de Terrassa, al límit amb el Baix Llobregat. El territori és suaument ondulat i cobert en part de bosc.

Agricultura de secà amb conreus de vinya, seguida de l’olivera, els cereals, les patates i el farratge; el regadiu es limita a cirerers i presseguers. Hi ha un celler cooperatiu i una cooperativa oleícola. La ramaderia (cria de bestiar porcí) i l’avicultura complementen l’economia tradicional. Darrerament hom ha instal·lat dins el terme algunes indústries (tèxtil, química i metal·lúrgica). Àrea comercial de Terrassa.

El poble és en una petita elevació, centrat per l’església parroquial de Santa Maria, amb campanar modernista; a ponent hi ha el barri de les Eres.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ullà (Baix Empordà)

5 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 7,29 km2, 21 m alt, 1.138 hab (2017)

0baix_empordaSituat a l’esquerra del Ter, aigua amunt de Torroella de Montgrí, el sector nord-oriental del terme és accidentat pels vessants meridionals del massís del Montgrí, coberta de matollar.

Agricultura de secà (trilogia gra d’aresta-blat de moro-userda) i de regadiu (hortalisses, arbres fruiters i farratges), que aprofita l’aigua del Ter a través de sèquies; els darrers anys han tingut forta expansió els arbres fruiters (pomeres i presseguers). Té una certa importància la cria de bestiar (boví i porcí sobretot) i l’avicultura. Indústria de la construcció. Àrea comercial de Girona.

El poble és a la zona de contacte entre el Montgrí i la plana; església parroquial de Sant Andreu, a l’antic monestir d’Ullà, on es venerada l’antiga imatge de la Mare de Déu de la Fossa, notable talla romànica.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Tregurà

2 Respostes

(Vilallonga de Ter, Ripollès)

Poble, a la dreta del Ter, enlairat damunt la seva confluència amb la riera de Tregurà, més coneguda com el Pontiró. És format pels nuclis de Tregurà de Dalt (1.425 m alt.) i Tregurà de Baix (1.350 m alt.).

La parròquia de Sant Julià, situada a Tregurà de Dalt, existia ja el 978, quan el comte i bisbe Miró de Besalú donà drets de pastures en el seu terme al monestir de Sant Pere de Besalú. El 1194 l’abat Pere Guillem, de Sant Joan de les Abadesses, comprà el domini del lloc a Bernat de Navata, amb l’aprovació del rei Alfons I. Des d’aleshores fou propietat del monestir, administrada per un canonge, amb el nom de prepòsit de Tregurà, administració creada vers el 1215 per l’abat Pere de Soler.

Fou un terme autònom fins al principi del segle XIX. Al barri o nucli de Tregurà de Baix es construí al principi del segle XVII una capella de la Mare de Déu del Roser.

Prop del nucli hi ha un pantà, que dóna lloc a la central elèctrica de Tregurà, a la dreta del Ter.

Tredòs

24 Respostes

(Salardú,  Vall d’Aran)

Poble (1.348 m alt), a la dreta de la Garona de Ruda, aigua avall del seu aiguabarreig amb l’Aigoamòtx. El pont d’Era Capèla, de pedra, l’uneix a l’altra banda del riu, on hi ha un petit veïnat. La seva església parroquial de Sant Esteve fou substituïda per la de Cap d’Aran, romànica, antic santuari, que es troba enlairada al nord de la població.

Fou municipi independent fins el 1952, que fou unit a l’actual. Avui forma una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.

L’antic terme comprenia el pla de Beret, a on hi ha l’estació d’esports d’hivern de Vaqueira. A migdia del nucli es troba l’establiment termal dels Banhs de Tredòs, d’aigües sulfuroses i sòdiques, a 30ºC, avui tancades, i el bell indret del saltant d’Aigoestortes. Dins l’antic terme s’han trobat vestigis romans.

Toses (Ripollès)

19 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 57,88 km2, 1.444 m alt, 168 hab (2017)

0ripollesSituat a la part alta de la vall de Toses, sector de la vall de Ribes, drenat pel Rigard, afluent, per la dreta, del Freser. Hi ha importants zones de bosc i de pastures d’estiu.

L’agricultura es limita al conreu de prats artificials, patates i cereals (sègol, ordi i blat). Ramaderia ovina i bovina. Hi ha jaciments de ferro, antimoni i coure argentífer. Explotació forestal. Darrerament començà a ser important el turisme. Àrea comercial de Ripoll.

El poble és situat a la part més alta de la vall, a l’esquerra del Rigard; hi ha restes del castell de Toses, centre de la baronia de Toses; l’església parroquial de Sant Cristòfol és romànica i és conserven les pintures murals.

El municipi inclou, a més, els pobles de Dòrria, Fornells de la Muntanya, Nevà i el veïnat d’Espinosa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Tortellà (Garrotxa)

7 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 11,07 km2, 276 m alt, 783 hab (2017)

0garrotxaSituat a la riba esquerra del Llierca fins poc abans de la confluència amb el Fluvià, accidentat pels darrers contraforts meridionals del massís del puig de Bassegoda. Terreny muntanyós.

Agricultura de secà (cereals, farratges, llegums i patates). Predominen les petites explotacions agràries. Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria del calçat i alimentària (pastes de sopa, xocolata); treballs artesanals de fusta (culleres de boix) en decadència, ja que només resten petits artesans que s’hi dediquen. Àrea comercial d’Olot.

El poble és a la dreta de la riera de Juliàs, centrat per l’església parroquial de Santa Maria, bastida al segle XVIII sobre el primitiu temple romànic. La població sofrí greus danys en el terratrèmol del 1428 i fou incendiada per les tropes carlines el 1873.

Dins el terme hi havia la força de Bellpuig.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torroja del Priorat (Priorat)

3 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 13,16 km2, 332 m alt, 149 hab (2017)

0prioratSituat al nord de Falset, a la vall mitjana del riu de Siurana, als últims estreps del Montsant. Una gran part del terme municipal, de llicorelles, forma part del Priorat estricte i és molt trencat i inculte, ocupat per la vegetació natural (pasturatges, garriga i bosc).

Agricultura de secà (vinya, oliveres, ametllers i cereals). La seva producció vinícola és una de les més preades del Priorat pel seu gust i força alcohòlica. Ramaderia bovina, ovina i porcina. Àrea comercial de Reus. Com totes les poblacions de la comarca, sofreix un fort corrent emigratori.

El poble és en un tossal, a l’esquerra del riu de Siurana; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel, neoclàssica, amb elements barrocs. El lloc, que estigué fortificat (hi ha restes de la torre Roja), fou una de les poblacions del priorat o cartoixa d’Escaladei.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torroella de Fluvià (Alt Empordà)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 16,85 km2, 9 m alt, 688 hab (2017)

0alt_empordaSituat en un terreny pla, a l’esquerra del Fluvià, límit meridional del terme, al sector d’inundacions entre aquest riu i la Muga. Hi ha algunes petites àrees cobertes de pins i alzines.

Agricultura amb alternança dels conreus de secà (trilogia gra d’aresta-blat de moro-userda) amb els de regadiu (moresc, fruiters i farratges), que aprofiten aigua de pous. Ramaderia bovina, ovina i porcina; modernes explotacions avícoles. Àrea comercial de Figueres.

El poble és prop de la riba esquerra del Fluvià; l’església parroquial de Sant Cebrià és romànica (segle XII), i fou fortificada; nucli medieval dit la Força.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Vilacolum i de Sant Tomàs de Fluvià (monestir de Sant Tomàs) i els antics llocs i parròquies de la Guàrdia i Canyà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torre-serona (Segrià)

2 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 5,89 km2, 197 m alt, 363 hab (2017)

0segriaSituat en un terreny pla entre el canal de Pinyana, per la clamor de Reguer Gran o de Segrià, i la plana del nord de la ciutat de Lleida.

L’agricultura és fonamentalment de regadiu, amb conreus de cereals, fruiters, oliveres i farratges. Predomina el règim d’explotació directa. Ramaderia ovina i porcina. Avicultura. Indústria química, metal·lúrgica, alimentària i de la construcció. Àrea comercial de Lleida.

Al poble destaca l’església parroquial dedicada a l’Assumpció. L’origen de la població es remunta a l’any 1149, quan es concedeix la torre Pallaresa al comte de Pallars. El 1195 ja apareix amb el nom actual.

Pel terme, s’hi han fet troballes arqueològiques, com al Calvari. Ullroig és un agregat unit a Tossal, del municipi veí de Torrefarrera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques