Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (morts a)

Bennàsser de Bonnàber i Bisquerra de Gabellí, Rafael

(Campanet, Mallorca, 1753 – Palma de Mallorca, 1827)

Militar. Passà a l’armada el 1777. Actuà de corsari; participà en l’atac a Alger (1784), dirigit per Antoni Barceló, i el 1795 en el setge de Roses (Alt Empordà) com a segon del duc de Gravina durant la Guerra Gran.

Defensà l’illa de la Trinitat contra els anglesos (1797). Ascendí a brigadier el 1811.

Vergés i Fàbregas, Josep

(Barcelona, 31 gener 1903 – Palma de Mallorca, 1984)

Humanista i pedagog. Llicenciat en filosofia i lletres (1927). Deixeble de Joaquim Balcells. Ajudant i després encarregat de curs a la Universitat de Barcelona.

Professor d’història de la cultura a l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat (1930), catedràtic de llatí (1932) incorporat a l’Institut-Escola de la Generalitat; en fou també el secretari. El 1939 fou traslladat a Manresa, i fins el 1957 no aconseguí de tornar a Barcelona. En jubilar-se (1973), era catedràtic de l’institut Milà i Fontanals.

Era encara estudiant quan preparà, amb el seu company Joan Petit, l’edició i la traducció dels poemes de Catul (Fundació Bernat Metge, 1928).

La seva activitat com a filòleg i humanista restà molt vinculada a la Fundació Bernat Metge: edità i traduí els Discursos d’Iseu (1930-31) i cinc volums dels Discursos de Ciceró (1953-64) i revisà el text llatí dels volums corresponents a l’Epistolari de sant Cebrià, d’un volum de Quint Curci i de tres volums dels Discursos de Ciceró.

Féu cursos a l’escola de traductors de la Fundació, i des del 1959 formà part del seu consell directiu. Dugué també a terme una tasca feixuga i abnegada de revisió i arranjament de nombrosos volums. El seu art de traductor es manifesta especialment en la versió de les Odes d’Horaci (1978-81). També és autor de manuals destinats a l’ensenyament del llatí.

Monlau i Sala, Josep

(Barcelona, 1832 – Palma de Mallorca, 20 octubre 1908)

Naturalista i agrònom. Fill de Pere Felip Monlau i Roca. Fou professor de l’Institut barceloní.

És autor de tres llibres de text i d’un Tratado de olivicultura (1877).

Miralles i Sbert, Josep

(Palma de Mallorca, 14 setembre 1860 – 22 desembre 1947)

Eclesiàstic i historiador. Doctorat en teologia (València) quan ja era llicenciat en lletres, residí a Palma de Mallorca com a fiscal eclesiàstic, professor del seminari i canonge arxiver.

El 1914 fou consagrat bisbe de Lleida i el 1925 passà d’auxiliar a Barcelona, on un any després succeí al titular. El 1930 anà a Mallorca amb títol d’arquebisbe.

De la seva obra escrita destaquen La filosofía cristiana y su restauración (1886), Sto. Tomás de Aquino y el moderno régimen constitucional (1890), La secta rosminiana (1891), La existencia de Dios y la crítica kantiana (1892) i Apuntes sobre la acción antimasónica en España (1927).

Mestre i Artigas, Ernest

(Sant Pere de Ribes, Garraf, 1885 – Palma de Mallorca, 29 gener 1968)

Enginyer agrònom. De l’estació enològica de Reus passà, el 1913, a dirigir la de Felanitx fins el 1922. El 1919 fundà el celler cooperatiu de Felanitx, que dirigí. Del 1923 al 1948 fou cap del servei agronòmic de les Illes Balears.

Gran impulsor del cooperativisme agrari, intervingué també en la fundació d’un celler cooperatiu a Manacor (1927), de les cooperatives agrícoles de Muro i sa Pobla (1937) i de la Tofona Cooperativa de Sóller.

Mayo, Alfredo

(Barcelona, 17 maig 1911 – Palma de Mallorca, 19 maig 1985)

(De nom real Alfredo Fernández Martínez)  Actor cinematogràfic.

Es popularitzà durant els primers anys de la postguerra, amb el paper de galant sovint militar heroic, com en el cas de Raza (1941), A mi la legión (1942), Malvaloca (1942) i El último cuplé (1957).

Ja a la maduresa, i a partir de La caza (1965), treballà per a alguns cineastes joves per construir una intel·ligent crítica del seu mateix personatge juvenil.

Mataplana, Hug (V) de

(Gombrèn, Ripollès, segle XII – Portopí, Mallorca, 12 setembre 1229)

Senyor de Mataplana. Fill d’Hug IV  i de Guillema de Sales.

El 1218 assistí a les Corts que tractaven de posar pau a les lluites nobiliàries. Tanmateix ell participaria bastant a les següents. Fou un dels grans valedors del comte Nunyó Sanç de Rosselló a les bandositats d’aquell contra l’infant Ferran, l’oncle de Jaume I el Conqueridor.

Era casat amb Guillema de Cardona, filla del vescomte Guillem I i de Gueraua de Jorba.

El 1229 anà a Mallorca amb el seguici de Guillem de Montcada, vescomte de Bearn. Com ell, morí lluitant a la davantera a la batalla de Portopí.

El seu fill i successor fou Hug VI de Mataplana.

Martines, Pere -dominic-

(Aragó ?, segle XV – Palma de Mallorca, 1463)

Escriptor i frare dominicà. El 1453 concorregué al certamen celebrat a Barcelona sobre la croada contra els turcs, organitzat per Antoni Saplana, amb la composició intitulada Laors de la creu.

Es mostrà partidari de Carles de Viana en les lluites de la Generalitat contra Joan II el Sense Fe i, a causa de la revolta de la ciutat contra el monarca el 1462, fou enviat com a ambaixador a Joan de Beaumont, lloctinent d’Enric IV de Castella, rei del qual es mostraren partidaris els catalans.

Nomenat aleshores prepòsit de Mallorca (1463), les forces reials de Joan II el detingueren quan ell arribava a les Illes per prendre possessió del nou càrrec, i fou, finalment, condemnat a mort i executat.

La Lletra a l’il·lustre don Carles primogènit d’Aragó (1460) és una mostra de les relacions literàries amb el Príncep de Viana. Les seves darreres obres literàries, escrites a la presó, van vinculades a la seva situació dramàtica. La més remarcable és el Mirall dels divinals assots, escrita en una prosa humanística, proveïda d’una certa ampul·lositat cultista.

Com a poeta, seguí el corrent establert per la poesia catalana del segle XV, amb predomini de les cobles de decasíl·labs. Interessat per la temàtica religiosa, són coneguts els seus poemes Laors de la Verge Maria, Obra devota de Santa Caterina i Invocació a Sant Tomàs d’Aquino, que el converteixen en l’autor més important dins aquest gènere, després de Ramon Llull.

Guanyabens i Giral, Nicolau

(Mataró, Maresme, 11 desembre 1826 – Palma de Mallorca, 8 gener 1889)

Compositor i metge. Era pilot de la marina mercant.

Escriví música religiosa, en la qual destaca una Missa, estrenada a Mataró (1852); música per a l’escena, seguint models italians.

La seva òpera Arnaldo d’Erill s’estrenà al Liceu de Barcelona el 1859.

Gasull i Martínez, Lluís

(Barcelona, 1918 – Palma de Mallorca, 1982)

Malacòleg.

Anà a residir a Palma de Mallorca, on ha aplegat la notable biblioteca científica de la Societat d’Història Natural de les Balears, en el butlletí de la qual ha publicat des del 1964 nombrosos estudis de classificació de la fauna malacològica de les Illes Balears, del País Valencià i de l’àrea de Múrcia.