(o el Cortal) Raval. L’església és dedicada a la Mare de Déu de Lurda.
Cortals, els -Ripollès-
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Gombrèn
Berruga, la
(Campelles / Gombrèn, Ripollès)
Cim (1.785 m alt) de la serra de Mogrony, entre els dos municipis.
Arç, coll de l’ -Ripollès-
Depressió (1.140 m alt) de la serra que separa les aigües del riu Arija de les del riu Merlès, entre els rasos de Tubau i el coll de Merolla.
Monegals
Plana destinada a conreus i pastures, situada darrera el puig de Sant Pere de Mogrony, dins l’antiga batllia de Pardinella, del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
És esmentada ja el 1125. Hi ha les ruïnes d’un antic mas que es despoblà a mitjan segle XIV i fou poblat de nou entre els segles XVII i XIX.
Una llegenda, basada en el nom, diu que era un antic monestir benedictí d’on potser baixaren els monjos que fundaren el monestir de Ripoll.
Merolla -Ripollès-
Antic terme, estès a banda i banda del coll de Merolla (1.110 m alt), entre la serra de Mogrony i la de Moreu (al nord) i la de Sant Marc (al sud), a la divisòria d’aigües de les valls de l’Arija i de Gombrèn.
És una via de comunicacions entre el Ripollès i el Berguedà, i hi passa la carretera de Campdevànol a Guardiola de Berguedà, per la Pobla de Lillet, que recorre la conca alta del Llobregat.
Hi havia hagut les esglésies de Sant Serní de Merolla i de Sant Miquel del Coll de Merolla.
Mataplana, Hug de
(Gombrèn, Ripollès, segle XIII – Saragossa, Aragó, 1291)
Eclesiàstic, jurista i conseller reial. Probable fill d’Hug (VI) de Mataplana i germà de Blanca, muller de Galceran (II) d’Urtx. El 1269 estudiava a Bolonya, i tot seguit consta com a ardiaca d’Urgell.
Intervingué activament prop dels reis Jaume I el Conqueridor, Pere II el Gran i Alfons II el Franc com a conseller i ambaixador en tots els afers importants, sobretot prop de la cort papal. Assistí com a conseller i capellà a la mort de Jaume I (1276) i de Pere II (1285), dels quals fou molt estimat.
El 1277 era nomenat paborde de Marsella, i el 1289, bisbe de Saragossa.
És remarcable el seu paper com a pacificador i garantidor dels pactes internacionals: intervingué a les vistes de Campillo (1281) amb Sanç de Castella i Pere II, i a la pau de Brignoles (1291).
Coronà Jaume II el Just rei (1291), a Saragossa.
Mataplana, Hug (V) de
(Gombrèn, Ripollès, segle XII – Portopí, Mallorca, 12 setembre 1229)
Senyor de Mataplana. Fill d’Hug IV i de Guillema de Sales.
El 1218 assistí a les Corts que tractaven de posar pau a les lluites nobiliàries. Tanmateix ell participaria bastant a les següents. Fou un dels grans valedors del comte Nunyó Sanç de Rosselló a les bandositats d’aquell contra l’infant Ferran, l’oncle de Jaume I el Conqueridor.
Era casat amb Guillema de Cardona, filla del vescomte Guillem I i de Gueraua de Jorba.
El 1229 anà a Mallorca amb el seguici de Guillem de Montcada, vescomte de Bearn. Com ell, morí lluitant a la davantera a la batalla de Portopí.
El seu fill i successor fou Hug VI de Mataplana.
Mataplana, castell de
Antiga residència de la família Mataplana, situat en un petit puig de la vall de l’Espluga.
Quasi del tot desapareguda (només en resten la capella romànica de Sant Joan de Mataplana, del segle XII, antiga capella del castell, i un mas anomenat Mataplana, prop de l’antic castell).
Fou el centre de la baronia de Mataplana.
Mataplana -llinatge-
(Gombrèn, Ripollès, segle XI – segle XIV)
Llinatge feudal. El seu patrimoni radicava principalment a la baronia de Mataplana, situada a l’alt Berguedà i el Ripollès (Vall de Toses, Pobla de Lillet, Castellar de N’Hug).
També tenia possessions a Castelldans, Arbeca, les Borges Blanques i Cervelló.
El primer personatge documentat és un Hug (I) de Mataplana. Altres membres del llinatge són:
Bernat de Mataplana (Catalunya, segle XII) Marit d’Estefania. Consta com a membre del llinatge el 1125. Fou pare d’una gran fillada -nou fills mascles-, entre la qual no manquen un Hug i un Huguet.
Guillem de Mataplana (Catalunya, segle XII) Marit de Dolça. Membre de la família Mataplana entre el 1173 i el 1777.
Hug (II) de Mataplana (Catalunya, segle XII) Marit d’Ermessenda d’Empúries. Consta com a membre del llinatge entre el 1112 i el 1130.
Hug (III) de Mataplana (Catalunya, segle XII) Marit de Beatriu. Germà de Ponç de Mataplana. Formà part del consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona i tenia drets feudals sobre possessions del trobador Guillem de Berguedà. El seu fill i hereu fou Hug (IV) de Mataplana.
Hug (VI) de Mataplana (Catalunya, segle XIII) Pare de Blanca. Fill d’Hug (V) de Mataplana. El 1236 figurava entre els assistents a les Corts generals de Montsó. Es casà amb una dama anomenada Elisenda.
Hug de Mataplana (Catalunya, segle XIII) Es deia fill d’Hug (mort a Marsella el 1218) i d’Elisenda. Participà a la conquesta de Mallorca.
Coll i Guitart, Francesc
(Gombrèn, Ripollès, 18 maig 1812 – Vic, Osona, 2 abril 1875)
Eclesiàstic. Frare dominicà.
El 1856 fundà, a Vic, les dominicanes de l’Anunciata, un orde femení que assolí gran importància pel que fa a l’ensenyament religiós, així com per la seva cura d’hospitals i altres establiments benèfics.
Dades dels Països Catalans 