(Catalunya, segle XIV)
Noble i cavaller. Era cosí de Sibil·la de Fortià, la quarta muller de Pere III el Cerimoniós. Assistí a la coronació de la seva cosina a Saragossa, el 30 de gener de 1381. Durant les festes que seguiren, el rei l’armà cavaller i el nomenà agutzil seu.
Fou un dels suports del partit dels Fortià, derrotat a la mort del rei (1387) per l’hostilitat dels infants Joan (futur Joan I el Caçador) i Martí (futur Martí I l’Humà). Fou processat per Joan I.
(Catalunya ?, segle XIV – segle XV)
Noble. Era d’una família emparentada amb Sibil·la de Fortià, la darrera muller de Pere III el Cerimoniós, i pertanyent al veritable partit que es formà al seu voltant.
El seu consegüent parentiu amb la infanta Isabel d’Aragó, muller del comte Jaume II d’Urgell, el mogué a abraçar la causa d’aquest al conflicte successori plantejat per la mort de Martí I l’Humà. El seu paper en aquest cas li causa dificultats.
Fou inclòs a la temptativa de procés endegada per Francesc d’Erill quan la rebel·lió armada del comte urgellenc semblava ja molt probable. Així i tot no fou objecte de sancions quan Jaume resultà vençut.
Barutell conspirà encara amb la mare del comte, Margarida de Montferrat, procurant vanament un triomf tardà de la seva causa.
(Catalunya, segle X – segle XI)
Magnat i senyor de Balsareny. Es casà amb Emma-Ingilberga de Besora, germana del famós pròcer Gombau I de Besora.
N’hagué sis fills, dos d’ells d’esdevenidor brillant: Guisla, que es casaria en primeres núpcies amb el comte Berenguer Ramon I de Barcelona i en segones amb el vescomte barceloní Udalard II, i Guillem, que fou bisbe de Vic.
Una altra filla, Ermessenda de Balsareny, es casà amb Sunifred (II) de Lluçà.
(València, segle XIV – Atenes ?, Grècia, 1414)
Arquebisbe d’Atenes i de Càller. Era un dels qui prepararen amb delit la reconeixença explicita de la sobirania de Pere III el Cerimoniós a la Grècia catalana. La seva actuació política resultà important.
Fou el germà de Pere Ballester (València ?, segle XIV – Grècia, segle XIV) Baró de la Grècia catalana. Senyor de Kapraina i de Petra, a la Beòcia. Els seus dominis foren perduts el 1379, a la invasió de les companyies navarreses a sou de Jaume de Baux. Fou un dels partidaris de transferir a Pere III el Cerimoniós la sobirania dels ducats d’Atenes i de Neopàtria.
(Aragó, vers 1259 – segle XIII)
Senyor d’Ayerbe. Fill legitimat de Jaume I de Catalunya i de Teresa Gil de Vidaure; casat amb Aldonça de Cervera.
Les donacions de Jaume I li constituïren un considerable patrimoni. El 1285 contribuí a la defensa de la comarca d’Eixea enfront dels navarresos; l’any següent, per mitjà seu, hom concertà treva.
Destacà des dels inicis entre els promotors de la Unió, que el designà conseller del seu nebot, Alfons II de Catalunya.
Fou el pare de Pere d’Aierbe.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Noble. Fou un dels representants de Jaume II d’Urgell durant l’interregne que procedí el compromís de Casp.
Tot just després d’aquest (1412), recusà davant el parlament de Catalunya l’elecció irregular dels compromissaris.
(Pallars, segle XIII)
Noble. Nebot del comte Arnau Roger I de Pallars. Era assetjat amb ell a Balaguer, en 1280, per Pere II el Gran, durant la guerra civil que movia el comte de Foix.
Potser era fill de Ramon Roger I de Pallars, germà del comte. Aleshores degué morir jove, per tal com no aparegué al problema successori que es produí al comtat no gaires anys després. En tot cas, fora del parentiu, la seva identificació és poc segura.
Arnau (Catalunya, segle X – segle XI) Monjo del monestir de Ripoll. Fou col·laborador de l’abat i bisbe Oliba, del qual fou notari durant molts anys. Fou nomenat abat de Sant Feliu de Guíxols a precs de la comtessa Ermessenda de Carcassona. Oliba li cedí el títol, però Arnau no volgué acceptar-lo fins després de mort Oliba.
Arnau (Catalunya, segle XI – abans 1050) Noble. Fill segon del primer matrimoni del comte Ramon Berenguer I de Barcelona amb Elisabet. Morí de poca edat, abans del traspàs de la seva mare, esdevingut el 1050.
Arnau (Catalunya, segle XIII) Joglar. Fou un dels més destacats a la cort de Pere II el Gran.
Arnau (Perpinyà, segle XIII – Sant Joan de les Abadesses ?, Ripollès, segle XIV) Pintor. L’any 1300 era establert a Sant Joan de les Abadesses.
Arnau (Perpinyà, segle XIV) Pintor. Actiu a la Seu d’Urgell, a qui s’ha volgut identificar amb el mestre d’Estamariu. Se li atribueixen diverses arques funeràries amb decoració pictòrica, conservades a la catedral d’Urgell.
Nom que adoptà, com hereu del seu llinatge matern, el noble i erudit català Oleguer de Taverner i d’Ardena (1676-1727).
(Sardenya, Itàlia, segle X – 1416)
Família noble que durant l’edat mitjana governà el jutjat d’Arborea.
Agalbursa de Bas, neboda de Ramon Berenguer IV de Barcelona, es casà amb Barison, jutje d’Arborea, hi introduí els interessos de la casa comtal barcelonesa a l’illa.
El nebot de la jutgessa vídua Agalbursa, Hug Ponç de Bas, aconseguí d’imposar-se sobre el seu fillastre i hereu, amb l’ajut dels genovesos i d’una expedició comandada per Ramon de Torroja (1181). Gràcies a això, quan Jaume II de Catalunya començà la conquesta de l’illa (1323) ho féu amb l’ajut d’un partit sard favorable.
Tanmateix els Arborea, durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, dirigiren les revoltes anticatalanes, atiades per Gènova, des del 1356. Hug IV va morir a mans dels seus propis súbdits (1383).
La seva germana Elionor, casada amb el genovès Brancaleone d’Oria, continuà dirigint les revoltes que, a la llarga, resultaren infructuoses.
