(Occitània, vers 980 – 1038)
Comte de Carcassona i Coserans/Bigorra. Fill de Roger I de Carcassona-Coserans.
Compartí el govern de Carcassona amb els seus germans Pere I, bisbe de Girona, i Ramon I; era germà d’Ermessenda, comtessa de Barcelona.
(Catalunya, s XIII)
Noble. Participà a les campanyes contra els sarraïns valencians.
El 1249, amb Guillem de Bell-lloc, rebé en donació reial terres a Alboraia i a Algemesí.
Antoni Bellera (Barcelona, segle XVII) Ferrer. Excel·lí al primer terç de la centúria per la realització de treballs artístics, especialment per a baranes de balcons.
Arnau Guillem de Bellera (Catalunya, segle XV) Noble. En 1462 prengué les armes a favor de Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra. L’any següent reduí a l’obediència del rei la Seu d’Urgell i les terres del comtat de Pallars.
Guillem de Bellera (Catalunya, segle XII) Noble que destacà a la conquesta de Lleida (1149), per les forces combinades dels comtats de Barcelona, Urgell i Pallars.
Guillem de Bellera (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. El 1396 manava les forces concentrades a Rialp de Noguera per ajudar a contenir la perillosa invasió del comte de Foix.
Ramon Arnau de Bellera (Catalunya, segle XIV) Noble. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. En 1363, després de la caiguda de Carinyena, formà part de les importants forces catalanes trameses a Aragó per contenir-hi l’ofensiva de Pere el Cruel.
(Catalunya, segle XIV)
Noble i cavaller. Era cosí de Sibil·la de Fortià, la quarta muller de Pere III el Cerimoniós. Assistí a la coronació de la seva cosina a Saragossa, el 30 de gener de 1381. Durant les festes que seguiren, el rei l’armà cavaller i el nomenà agutzil seu.
Fou un dels suports del partit dels Fortià, derrotat a la mort del rei (1387) per l’hostilitat dels infants Joan (futur Joan I el Caçador) i Martí (futur Martí I l’Humà). Fou processat per Joan I.
(Catalunya ?, segle XIV – segle XV)
Noble. Era d’una família emparentada amb Sibil·la de Fortià, la darrera muller de Pere III el Cerimoniós, i pertanyent al veritable partit que es formà al seu voltant.
El seu consegüent parentiu amb la infanta Isabel d’Aragó, muller del comte Jaume II d’Urgell, el mogué a abraçar la causa d’aquest al conflicte successori plantejat per la mort de Martí I l’Humà. El seu paper en aquest cas li causa dificultats.
Fou inclòs a la temptativa de procés endegada per Francesc d’Erill quan la rebel·lió armada del comte urgellenc semblava ja molt probable. Així i tot no fou objecte de sancions quan Jaume resultà vençut.
Barutell conspirà encara amb la mare del comte, Margarida de Montferrat, procurant vanament un triomf tardà de la seva causa.
(Catalunya, segle X – segle XI)
Magnat i senyor de Balsareny. Es casà amb Emma-Ingilberga de Besora, germana del famós pròcer Gombau I de Besora.
N’hagué sis fills, dos d’ells d’esdevenidor brillant: Guisla, que es casaria en primeres núpcies amb el comte Berenguer Ramon I de Barcelona i en segones amb el vescomte barceloní Udalard II, i Guillem, que fou bisbe de Vic.
Una altra filla, Ermessenda de Balsareny, es casà amb Sunifred (II) de Lluçà.
(València, segle XIV – Atenes ?, Grècia, 1414)
Arquebisbe d’Atenes i de Càller. Era un dels qui prepararen amb delit la reconeixença explicita de la sobirania de Pere III el Cerimoniós a la Grècia catalana. La seva actuació política resultà important.
Fou el germà de Pere Ballester (València ?, segle XIV – Grècia, segle XIV) Baró de la Grècia catalana. Senyor de Kapraina i de Petra, a la Beòcia. Els seus dominis foren perduts el 1379, a la invasió de les companyies navarreses a sou de Jaume de Baux. Fou un dels partidaris de transferir a Pere III el Cerimoniós la sobirania dels ducats d’Atenes i de Neopàtria.
(Aragó, vers 1259 – segle XIII)
Senyor d’Ayerbe. Fill legitimat de Jaume I de Catalunya i de Teresa Gil de Vidaure; casat amb Aldonça de Cervera.
Les donacions de Jaume I li constituïren un considerable patrimoni. El 1285 contribuí a la defensa de la comarca d’Eixea enfront dels navarresos; l’any següent, per mitjà seu, hom concertà treva.
Destacà des dels inicis entre els promotors de la Unió, que el designà conseller del seu nebot, Alfons II de Catalunya.
Fou el pare de Pere d’Aierbe.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Noble. Fou un dels representants de Jaume II d’Urgell durant l’interregne que procedí el compromís de Casp.
Tot just després d’aquest (1412), recusà davant el parlament de Catalunya l’elecció irregular dels compromissaris.
(Pallars, segle XIII)
Noble. Nebot del comte Arnau Roger I de Pallars. Era assetjat amb ell a Balaguer, en 1280, per Pere II el Gran, durant la guerra civil que movia el comte de Foix.
Potser era fill de Ramon Roger I de Pallars, germà del comte. Aleshores degué morir jove, per tal com no aparegué al problema successori que es produí al comtat no gaires anys després. En tot cas, fora del parentiu, la seva identificació és poc segura.
Dades dels Països Catalans 