Arxiu d'etiquetes: nobles

Boixadors, Guillem de -varis-

3 Respostes

Guillem de Boixadors  (Catalunya, segle XIII)  Un dels successors de Ramon de Boixadors. Vengué Tarrés i Fulleda al monestir de Bonrepòs (1232).

Guillem de Boixadors  (Catalunya, segle XIII)  Nebot de l’anterior Guillem de Boixadors. Formà part del seguici de Jaume I a Girona i a València entre el 1246 i 1250.

Guillem de Boixadors  (Catalunya, segle XIII – Sardenya, Itàlia, 1323)  Fill i hereu de Berenguer de Boixadors. Germà de l’almirall Bernat. Veguer de Cervera i Tàrrega (1311-18). Morí en la conquesta de Sardenya i fou succeït pel seu fill Guillem (a continuació).

Guillem de Boixadors  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Senyor de Boixadors i de Sant Pere Sallavinera (Anoia). Fill de l’anterior Guillem. Fou veguer de Cervera i Tàrrega (1318-a1340). Fou el pare o el germà de Bernat.

Boixadors, Bernat de -varis-

8 Respostes

Bernat de Boixadors  (Catalunya, segle XIV – 1343)  Fill o potser germà de Guillem de Boixadors. Adquirí la castellania i feu dels Prats de Rei (Anoia) i del castell de la Manresana (Segarra), i morí, sembla, sense successió. La seva herència passà a la branca de l’almirall Bernat de Boixadors.

Bernat de Boixadors  (Catalunya, segle XIV – 1348)  Fill gran de l’almirall Bernat de Boixadors. Morí en retornar de Sardenya. Pare del següent Bernat.

Bernat de Boixadors  (Catalunya, segle XIV)  Fill de l’anterior Bernat i nét de Bernat de Boixadors. Posseí diversos feus a Sardenya, concedits al seu avi i al seu pare, i heretà les terres de la branca primera dels Boixadors: Boixadors, Sant Pere Sallavinera i Sant Mateu de Bages. Participà en la guerra contra Castella en el front d’Aragó. El succeí el seu germà Ramon.

Bernat de Boixadors  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Fill de Berenguer de Boixadors i de Francesca de Timor. Comprà a Pere III de Catalunya la jurisdicció dels llocs heretats dels seus pares i prengué part en les bandositats entre els Oluja i els Sacirera a Cervera, dins el bàndol dels primers. Fou el pare de Joan.

Bernat de Boixadors  (Lleida, segle XIV – segle XV)  Botiguer i ciutadà de Lleida. Fou paer per la mà mitjana (1386), comprà a la ciutat el castell i lloc d’Alfarràs (1400) i originà el llinatge dels Boixadors senyors d’Alfarràs, Ivars de Noguera, Andaní (Segrià) i Pinyana (Llitera), que s’extingí el 1697, i l’herència passà als Ribes, després marquesos d’Alfarràs.

Boixadors, Berenguer de -varis-

10 Respostes

Berenguer de Boixadors  (Catalunya, segle XII)  Germà de Ramon de Boixadors. Un dels membres documentats més antics de la família. Participà en la conquesta de Lleida (1149) i fou jutge en un plet entre el rei Alfons I el Cast i Pere de Lluçà (1180).

Berenguer de Boixadors  (Catalunya, segle XIII – abans 1311)  Senyor de Boixadors i de Sant Mateu de Bages. El 1297 fou nomenat veguer de Cervera i Tàrrega, càrrec que ostentà també el seu fill i hereu Guillem.

Berenguer de Boixadors  (Catalunya, segle XIV)  Germà de l’almirall Bernat de Boixadors. Pare de Beatriu, iniciadora de la branca dels Boïl de Boixadors.

Berenguer de Boixadors  (Catalunya, segle XIV)  Fill de l’almirall Bernat de Boixadors. Iniciador de la branca dels senyors de Savallà. Es casà amb Francesca de Timor, senyora de Savallà, Guialmons, les Piles (Conca de Barberà), Rubió (Anoia) i Montlleó (Segarra), la qual s’uní en segones núpcies amb Gombau d’Anglesola. Fou el pare de Bernat.

Berenguer de Boixadors  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Germà de Ramon Berenguer de Boixadors. Comprà Solivella (Conca de Barberà) a Ramon d’Abella (1394), però hagué de revendre-la a la corona el 1424; participà en l’expedició a Sardenya del 1409. En morir ambdós germans sense successió, la senyoria de Boixadors passà a llur germana Beatriu.

Blanes i d’Évrad, Joan Esteve de

2 Respostes

(Perpinyà, 1702 – 1764)

Segon marquès de Millars. Fill i hereu d’Esteve de Blanes i de Planque. Fou comissari de la noblesa del Rosselló (1749-59).

La seva segona muller i vídua Maria Delpàs-Camporrells i de Ros, filla del marquès de Sant Marçal, reuní una fortuna considerable i es veié obligada, el 1793, a refugiar-se a Barcelona, on sembla que morí en la indigència.

Besora -varis bio-

Deixa un comentari

Gilabert de Besora  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. El 1399, assistí a Saragossa, a la solemne coronació de Martí I l’Humà i de la reina Maria de Luna.

Jaume de Besora  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. El 1283 fou un dels cent seleccionats per a combatre al camp de Bordeus al costat de Pere II el Gran i contra els valedors de Carles d’Anjou.

Jaume de Besora  (Catalunya, segle XV – Còrsega, Itàlia, 1451)  Cavaller i conseller reial. L’any 1451 fou nomenat lloctinent general de Còrsega per Alfons IV el Magnànim, durant un intent de conquesta de l’illa. La seva mort dificultà la penetració catalana; fou reemplaçat per Antoni d’Olzina.

Ramon de Besora  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels garantidors, el 1256, de la concòrdia pactada per acabar les lluites civils a l’Urgell. Actuà de testimoni al casament del comte Àlvar I d’Urgell amb Cecília de Foix.

Roger de Besora  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. Fou veguer d’Urgellet i procurador del vescomte Roger Bernat IV de Castellbó. En morir aquest (1381), fou administrador del vescomtat en nom de l’hereu Mateu. Besora aconseguí que aquest succeís Gastó Febus, comte de Foix (1391), tot i que havia estat designat Carles VI de França com a successor.

Besora, Ermemir de

9 Respostes

(Catalunya, segle X)

Vicari o veguer del castell de Besora, documentat entre 981 i 994. Iniciador de la família.

Casat amb Ingilberga, la qual tingué una filla natural amb el comte Oliba Cabreta de Cerdanya.

Fou el pare de Gombau I de Besora, i de:

Emma-Ingilberga de Besora  (Catalunya, segle X – segle XI)  Muller de Guifre de Balsareny. Documentada entre 1013 i 1039. Fou mare del bisbe de Vic Guillem de Balsareny.

Oliba de Besora  (Catalunya, segle X – segle XI)  Bisbe d’Elna. Documentat entre 1009 i 1013.

Bernat Berenguer

1 Resposta

(Catalunya, després 1032 – segle XI)

Noble. Fill de Berenguer Ramon I el Corbat i de Guisla de Balsareny. El testament del seu pare (1032) no el cita, segurament perquè encara no era nat.

Fou un dels hereus de la seva àvia, la comtessa Ermessenda (1058). La seva vida és molt poc coneguda.

Bernat I de Carcassona

Deixa un comentari

(Occitània, vers 980 – 1038)

Comte de Carcassona i Coserans/Bigorra. Fill de Roger I de Carcassona-Coserans.

Compartí el govern de Carcassona amb els seus germans Pere I, bisbe de Girona, i Ramon I; era germà d’Ermessenda, comtessa de Barcelona.

Bell-lloc, Simó de -noble, s. XIII-

2 Respostes

(Catalunya, s XIII)

Noble. Participà a les campanyes contra els sarraïns valencians.

El 1249, amb Guillem de Bell-lloc, rebé en donació reial terres a Alboraia i a Algemesí.

Bellera -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Bellera  (Barcelona, segle XVII)  Ferrer. Excel·lí al primer terç de la centúria per la realització de treballs artístics, especialment per a baranes de balcons.

Arnau Guillem de Bellera  (Catalunya, segle XV)  Noble. En 1462 prengué les armes a favor de Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra. L’any següent reduí a l’obediència del rei la Seu d’Urgell i les terres del comtat de Pallars.

Guillem de Bellera  (Catalunya, segle XII)  Noble que destacà a la conquesta de Lleida (1149), per les forces combinades dels comtats de Barcelona, Urgell i Pallars.

Guillem de Bellera  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. El 1396 manava les forces concentrades a Rialp de Noguera per ajudar a contenir la perillosa invasió del comte de Foix.

Ramon Arnau de Bellera  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. En 1363, després de la caiguda de Carinyena, formà part de les importants forces catalanes trameses a Aragó per contenir-hi l’ofensiva de Pere el Cruel.