Arxiu d'etiquetes: nobles

Anglesola, Guerau/a d’ -varis/es-

2 Respostes

Guerau d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV)  Noble. De filiació imprecisa. En 1392 participà a l’expedició per sotmetre Sicília a l’obediència de la reina Maria I i del marit d’aquesta, Martí I el Jove.

Guerau d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV)  Noble. En 1327, essent jove, assistí a l’assemblea davant la qual Jaume III de Mallorca reconegué, a Barcelona, el seu vassallatge a la corona Catalano-aragonesa.

Gueraua d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Filla de Guillem II d’Anglesola. Muller de Simó de Palau, vescomte de Bas.

Anglesola, Galvany d’ -varis-

Deixa un comentari

Galvany d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV – Epila, Aragó, 1348)  Noble. Pertanyia a la branca dels Anglesola que tenia possessions a Aragó. En 1343 era un dels caps destacats de l’expedició de Pere III el Cerimoniós a Mallorca per desposseir Jaume III. Comandava una galera del comboi d’invasió. El mateix any participà a la primera campanya del Rosselló, i l’any següent a la segona, que consumaria la despossessió del rei Jaume. En 1347, havent esclatat la pugna entre Pere III i la Unió aragonesa, formà amb aquesta. Morí lluitant a la batalla d’Epila, on els unionistes aragonesos foren batuts.

Galvany d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV)  Noble. En 1354 acompanyà Pere III de Catalunya a l’expedició a Sardenya, durant la qual seria presa definitivament la plaça de l’Alguer.

Anglesola, Galceran d’ -varis-

2 Respostes

Galceran d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII) Noble. En 1283 fou un dels cent cavallers que havien de combatre a Bordeus al costat de Pere II el Gran. En 1290 fou un dels ostatges cedits al prior de Sant Gil per assegurar les persones de Jaume II de Mallorca i de Carles d’Anjou, per l’entrevista celebrada amb Alfons II el Franc entre la Jonquera i Panissars. En 1296 participà a la campanya de Jaume II de Catalunya contra Castella, per terres d’Alacant. Convinguda llavors una treva, en fou un dels garantidors.

Galceran d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – 1315)  Senyor de Montaspre. Germà de Ramon I d’Anglesola. Sostingué diverses lluites contra els comtes d’Urgell (1287 i 1292) i acompanyà Jaume II de Catalunya en la campanya de Múrcia.

Galceran d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV)  Senyor de Bellpuig. Era majordom del rei Pere III de Catalunya. Fou un servidor fidelíssim del monarca durant la gran crisi produïda per les Unions d’Aragó i de València (1347-48). En 1349 fou ambaixador del rei a Sicília. Era un dels personatges destacats a la mobilització de l’any 1350, de cara a protegir les fronteres de València d’una eventual invasió des de Castella.

Anglesola, Bertran d’

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Noble. Intervingué molt a les lluites civils de l’Urgell, sobretot en 1259-60.

Tot i que bona part del primer origen d’aquelles lluites fou el casament del comte Àlvar I d’Urgell amb Cecília de Foix (1256), després d’haver abandonat a l’església de Menàrguens a Sibil·la d’Anglesola, Bertran i els altres Anglesola feren costat al comte quan aquest fou atacat per Jaume I, que es posà al costat dels Montcada, agreujats per no haver-se consumat el compromís anterior d’Àlvar i de Constança de Montcada.

Anglesola, Bernat d’ -varis-

5 Respostes

Bernat I d’Anglesola  (Catalunya, segle XII – 1182)  Fill d’Arnau d’Anglesola. Acompanyà el comte d’Urgell a ajudar el comte Berenguer Ramon de Provença contra Ramon dels Baus (1144); formà part del seguici d’Alfons I de Catalunya i participà en les expedicions del comte-rei contra Tolosa (1175) i contra el regne de València. Fou el pare de Pere I d’Anglesola.

Bernat d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – 1334)  Nét de Pere II d’Anglesola. Fou un dels capitans que combateren contra la invasió francesa a la muntanya de Girona. Fou el besavi d’Hug d’Anglesola.

Bernat d’Anglesola  (Catalunya ?, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)  Noble. D’identificació imprecisa. És citat entre les forces que passaren de Sicília a Sardenya, en 1408, amb Martí I el Jove, com a primer cos de l’expedició combinada que obtindria, l’any següent, la gran victòria de Sanluri.

Anglesola, Berenguer Arnau d’ -varis-

11 Respostes

Berenguer Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Senyor de Verdú. Fundador de la línia de Bellpuig, germà d’Arnau, fundador de la línia d’Anglesola. Era possessor de terres i de drets a Anglesola, Barbens i altres llocs del pla d’Urgell; prengué part, probablement, en la reconquesta de Lleida, car signà, el 1150, la carta de població de la ciutat. El 1139 rebé del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona el castell i la baronia de Bellpuig. Pare de Berenguera d’Anglesola  (Catalunya, segle XII – 1225)  Heretà la senyoria de Verdú en casar-se (1164) amb Guillem (III) de Cervera i, ja vídua, entrà a la comunitat de Vallbona.

Berenguer Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Noble. En 1256, amb Berenguer II, fou un dels garantidors de la pau entre l’Urgell i el comte de Foix. En 1274 figurava entre els nobles que es confederaren a Solsona enfront de l’autoritat del rei Jaume I. També signà els pactes d’Àger, confirmació dels anteriors. El mateix any havia participat als acords del bàndol de Cardona amb el de Ferran Sanxis de Castre, de cara a ampliar el gran front d’oposició format al nord del país. Tot i aquesta intervenció molt activa als inicis del conflicte, el seu paper fou esborradís durant el desenvolupament d’aquell.

Berenguer Arnau I d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – vers 1283)  Senyor de Butsènit i d’Utxafava. Fill de Guillem II. Tronc de la branca dels senyors d’aquests llocs, la qual s’extingí amb els seus fills Berenguer Arnau II i Ramon.

Berenguer Arnau II d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Fill de Berenguer Arnau I i germà de Ramon, últims titulars de la línia de Bellpuig.

Anglesola, Arnau d’ -varis-

7 Respostes

Arnau Berenguer d’Anglesola  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Fill de Berenguer Gombau. El comte Ramon Berenguer III de Barcelona li cedí dos terços dels castells de Corbins i d’Alcoletge (Segrià) i probablement rebé del vescomte de Cabrera la Suda o castell de Balaguer (1105).

Arnau Berenguer d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Noble. Probablement fill de Berenguer I. Pel gener de 1150 fou un dels signants de la carta de població de la ciutat de Lleida, que havia estat conquerida tres mesos abans, per atorgament dels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell. Arnau Berenguer havia contribuït segurament a la conquesta.

Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Tercer senyor de la baronia d’Anglesola. Iniciador de la línia d’Anglesola. Nét de Berenguer Gombau. Pare de Bernat I d’Anglesola.

Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Fou servidor del comte Àlvar I d’Urgell. En 1256 actuà de testimoni al casament d’aquell amb Cecília de Foix.

Arnau III d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV ?)  Rebesnét de Ramon Arnau. Darrer titular de la línia de Vallbona.

Alfons Jordà

3 Respostes

(Tolosa, França, 1103 – Palestina, 1148)

Comte de Tolosa (1112-48).

Lluità amb Ramon Berenguer III de Barcelona (1123), però el 1125 hi pactà per repartir-se la Provença, i obtingué el marquesat de la Provença.

Alentorn -varis bio-

Deixa un comentari

Dalmau d’Alentorn  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. En 1413 col·laborà amb Jaume II d’Urgell a l’alçament d’aquest contra Ferran I d’Antequera. Li foren exigides responsabilitats per aquesta actitud.

Guerau d’Alentorn  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Serví Jaume I el Conqueridor. Col·laborà amb ell a la conquesta de València (1238). Hi rebé, en compensació, cases i terres.

Guerau d’Alentorn  (Catalunya, segle XVI)  Noble. Destacà en 1543 a la defensa del Rosselló. Al període 1569-72 es distingí entre els qui més s’oposaren a la imposició del nou tribut de l’excusado. Aquesta actitud li costà un empresonament.

Guillem d’Alentorn  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Destacà a la presa de Lleida, el 1149, per les forces combinades de Ramon Berenguer IV de Barcelona i d’Ermengol VI d’Urgell.

Aierbe i de Cervera, Pere d’

4 Respostes

(Aragó, segle XIII – segle XIV)

Noble. Fill de Pere d’Ayerbe i d’Aldonça de Cervera. Nét de Jaume I el Conqueridor. En 1287 figurà entre els ostatges posats per la Unió aragonesa en poder del rei Alfons II el Franc, cosí seu, com a garantia de concòrdia.

Jaume II el Just, també cosí seu, el féu majordom d’Aragó, i el casà amb Violant de Pallars, filla del difunt comte Arnau Roger I de Pallars i de la princesa grega Irene Làscaris. El matrimoni fou desgraciat i no trigaria a separar-se.

En 1302 acompanyà Jaume II a la frontera de Castella. En 1311 assistí a les Corts de Saragossa. Tingué dues filles:

Constança d’Aierbe  (Catalunya, segle XIV)  Filla gran. Morí soltera.

Maria Peris d’Aierbe  (Catalunya, segle XIV – ? , segle XIV)  Filla petita. Es casà amb el noble aragonès Pere Cornel. Com que, per la mort de la seva germana, era hereva de la senyoria d’Aierbe, constituïda pel seu besavi Jaume I el Conqueridor, les seves pertinences restaven incorporades a les de la família Cornel. Hi hagué un altre llinatge d’Aierbe que no és d’origen reial.