Arxiu d'etiquetes: nobles

Cervelló -varis/es bio-

8 Respostes

Alemany de Cervelló  (Catalunya, segle X – segle XI)  Fill d’Hug de Cervelló i germà de Bonfill, a qui succeí, Geribert i Humbert de Cervelló. Fou pare de Guerau Alemany (I) de Cervelló.

Arnau Guillem (I) de Cervelló  (Catalunya, segle XV – 1478)  Fill de Berenguer Arnau (II) de Cervelló i de Queralt. Fou governador d’Eivissa (1461) i partidari del rei en la guerra contra Joan II (1462-72). El seu segon fill fou Jeroni Urbà de Cervelló i de Castre-Pinós.

Bernat de Cervelló  (Catalunya, segle XII)  Fill de Guerau Alemany (III) de Cervelló i germà de Guillem i de Guerau Alemany (IV). Fou el cap de la línia dels senyors de Selmella (que sembla que s’extingí al segle XIII).

Bernat Guillem de Cervelló  (Catalunya, segle XII – País Valencià, segle XIII)  (o Guillem)  Germà de Guerau (VI). Participà a la conquesta de València (1238). Jaume I de Catalunya el recompensà amb donacions a les terres conquerides. Així es produí la primera vinculació valenciana d’una branca dels Cervelló. Ha estat considerat, tradicionalment, pare de la que fou més tard beata Maria de Cervelló.

Elionor de Cervelló  (Catalunya, segle XV)  Muller del noble aragonès Artal de Luna. En restà vídua el 1419. Serví la reina Violant de Bar, la vídua de Joan I de Catalunya. Quan la reina morí (1431), en fou marmessora. Amb aquest caràcter intervingué a la venda de les viles de Borja i Magallón.

Guerau Alemany de Cervelló  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Durant les lluites civils de la minoritat de Jaume I el Conqueridor, combaté al bàndol de Nunyo Sanç I de Rosselló contra els Montcada i alguns parents seus, d’una banda, i contra els partidaris de l’infant Ferran, de l’altra. Es sotmeté als convenis de pau que acabaren amb les qüestions esmentades. A la fase final d’aquests tractes destacà com un dels gestors més eficaços.

Guillem Arnau de Cervelló  (Catalunya, segle XV)  Baró de la Llacuna, possessió de la branca principal del seu llinatge. Posà els seus dominis a disposició del rei Joan II el Sense Fe, el 1462. Facilità així el pas de les forces reials cap a Tarragona, a la fase inicial de la guerra contra Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra. Era casat amb Elieta de Castro i Pinós. Un dels seus fills fou Jeroni Urbà de Cervelló, que s’establí a Sardenya.

Guillema de Cervelló  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Dama. Fou la segona muller del vescomte Dalmau III de Rocabertí.

Mònic de Cervelló  (Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347)  Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres. Germà de Guerau i cosí d’Hug. Serví amb ells a Sardenya, on el seu pare era lloctinent reial. Morí també com ells a l’acció desastrosa dels Aidu di Turdu.

Pere Alemany de Cervelló  (Catalunya, segle XII)  Magnat. El 1149 assistí a la presa de Lleida, amb les forces de Ramon Berenguer IV de Barcelona, ajudats per les del comte Ermengol VI d’Urgell. Sembla que afavorí amb alguna donació el nou monestir de Santa Maria de Valldaura, nucli inicial del de Santes Creus.

Pere de Cervelló  (Sardenya, Itàlia, segle XVIII – 1826)  Baró de Samatzal. Darrer membre de la branca sarda de Samatzal.

Pere Guillem de Cervelló  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Seria un dels catorze primers que prengueren l’hàbit de la Mercè el 1218, quan l’orde fou fundada per sant Pere Nolasc, sota el patronatge del rei Jaume I.

Ramon Alemany de Cervelló  (Catalunya, segle XIV – Esglésies, Sardenya, 1323)  Noble. Amb altres quatre membres del seu llinatge anà a l’expedició a Sardenya que dirigia l’infant Alfons, el 1323. Morí durant la campanya, al setge d’Esglésies.

Saura de Cervelló  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Dama. Es casà amb Guerau de Rocabertí, baró de Navata. El seu marit anà a la campanya de Sardenya de 1323 i hi morí.

Cervelló, Ramon de -varis-

5 Respostes

Ramon de Cervelló  (Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347)  Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres. Morí a Sardenya juntament amb el seu pare i el seu germà Guerau.

Ramon de Cervelló  (Catalunya, segle XIV)  Frare hospitaler. Fou comanador d’Ascó. El 1327 assistí al vassallatge prestat per Jaume III de Mallorca, a Barcelona.

Ramon de Cervelló  (Catalunya, segle XV)  Noble. Assistí a les Corts generals de Montsó de 1436. Fou un dels tractadors de les Corts de Fraga de 1460.

Cervelló, Hug de -varis-

2 Respostes

Hug de Cervelló  (Catalunya, segle X – 1025/27)  Fill d’Assulf de Cervelló. Fou l’iniciador de la línia troncal de Cervelló i el primer a portar aquest cognom. Continuà la repoblació de la contrada, fou senyor de Roqueta, Aguiló, Selmella i Santa Coloma de Queralt, i es casà amb Eliarda de Gelida, filla única i hereva d’Ènnec Bonfill, senyor de Gelida, Cervelló i Masquefa i vicari de Miralles, besnebot del comte Guifré I de Barcelona. Hug repartí (1018) les possessions entre els seus quatre fills: Bonfill de Cervelló (Catalunya, segle X – segle XI), Alemany de Cervelló, Geribert de Cervelló (Catalunya, segle XI) i Humbert de Cervelló (Catalunya, segle X – segle XI).

Hug de Cervelló  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Germà de Guillem (II) de Cervelló. Col·laborà amb aquest en una intensa intervenció a la guerra civil d’Urgell, finada el 1260, on s’oposà a Jaume I de Catalunya.

Hug de Cervelló  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Es féu notar per la seva afecció a l’esperit cavalleresc tan estès a la seva època. A la darreria de juny de 1392 celebrà un combat singular amb Jaume Roger de Pallars, a Tortosa. El jutge de l’encontre fou el rei Joan I el Caçador.

Cervelló, Guillem Ramon (I) de

6 Respostes

(Catalunya, segle XIV – 1387)

Fill petit de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres, i germà de Guerau, Ramon, Berenguer Arnau (I) i Guillem. Heretà el patrimoni familiar.

Serví en la guerra de Castella en temps de Pere III el Cerimoniós. Fou capità destacat al front de Terol.

Fou el pare de Guerau (VIII), de Berenguer Arnau (II) i de Pere de Cervelló i de Queralt.

Cervelló, Guillem de -varis-

12 Respostes

Guillem (I) de Cervelló  (Catalunya, segle XII – 1227)  Fill de Guerau Alemany (V) de Cervelló. Obtingué del seu pare Cervelló, Gelida, la Granada, la Llacuna, Miralles, Vilademàger, Ferran, Aguiló i Roqueta. Es casà amb Elvira, filla de l’aragonès Ximeno de Artusela, i foren els pares de Guerau (VI) de Cervelló.

Guillem (II) de Cervelló  (País Valencià, segle XIII)  Fill de Ramon Alemany de Cervelló i de Querol i oncle de Felipa de Cervelló, de qui heretà les possessions. Era senyor de Querol i de Montagut. Fou una gran figura del regnat de Jaume I el Conqueridor, fundador de l’hospital d’Olesa o de Bonesvalls (hospital de Cervelló) i amic de sant Ramon de Penyafort. Dividí el patrimoni entre els seus fills Alemany i l’hereu Guerau (VII) de Cervelló.

Guillem de Cervelló  (Catalunya, segle XII)  Senyor de Talavera. Fill de Guerau Alemany (III) de Cervelló i germà de Bernat i de Guerau Alemany (IV). Participà a l’expedició de Ramon Berenguer IV de Barcelona contra Almeria, el 1147. És considerat l’origen -no provat- dels Alemany de Bellpuig.

Guillem de Cervelló  (Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Arquebisbe de Càller. Tercer fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres. Fou el tutor del seu germà Berenguer Arnau (I), que heretà el patrimoni familiar, a la mort dels seus germans grans Guerau i Ramon.

Cervelló, Guerau de -varis-

14 Respostes

Guerau (VI) de Cervelló  (Catalunya, segle XII – Illes Balears, 1229)  Fill de Guillem (I) de Cervelló i suposat germà de Bernat Guillem (o Guillem) de Cervelló. Morí molt jove a la conquesta de Mallorca i deixà una sola filla, Felipa de Cervelló (Catalunya, segle XIII)  Visqué pocs anys i les seves possessions foren heretades pel seu oncle valencià, Guillem (II) de Cervelló.

Guerau (VII) de Cervelló  (País Valencià, segle XIII – vers 1309)  Fill i hereu de Guillem (II) de Cervelló i germà de Alemany. Brau capità de Pere II de Catalunya. Heretà Cervelló, Vilademàger i Pontils, entre d’altres feus. Vengué (1297) la baronia de Cervelló al rei Jaume II el Just, participà en la campanya d’Almeria i morí sense fills legítims, però tingué un fill il·legítim, Guillem de Cervelló, dit el Bord de Cervelló.

Guerau de Cervelló  (Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347)  Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres i germà de Ramon, Berenguer Arnau (I), Guillem i Guillem Ramon (I). Morí a Sardenya juntament amb el seu pare i el seu germà Ramon.

Guerau de Cervelló  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Noble. Fou personatge influent a la cort de Jaume II de Catalunya, i pot ser confós amb l’homònim. El 1327 assistí a la inauguració del monestir de Pedralbes.

Cervelló, Berenguer Arnau de -varis-

8 Respostes

Berenguer Arnau (I) de Cervelló  (Catalunya, segle XIV)  Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres i germà de Guerau i de Ramon, els quals moriren, juntament amb el seu pare, a Sardenya, on ell també havia estat sota la tutela d’un altre germà seu, Guillem, l’arquebisbe de Càller. Ambdós moriren aviat, i heretà el patrimoni el germà més petit, Guillem Ramon (I) de Cervelló.

Berenguer Arnau (III) de Cervelló  (Sardenya, Itàlia, segle XV)  Fill gran i hereu de Jeroni Urbà de Cervelló i de Castre-Pinós. Es casà amb Joana de Castre-Pinós i de Mendoza i foren els pares de Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós.

Berenguer Arnau (V) de Cervelló  (Catalunya, segle XV – 1560)  Fill de Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós. Heretà les baronies i s’intitulà també vescomte d’Illa, feu que pledejà amb els Castre-Pinós, barons de Vallfogona, i que guanyà el seu fill Berenguer Arnau (VI) de Cervelló. Els seus germans Felip de Cervelló (Catalunya, segle XVI) i Joan de Cervelló (Catalunya, segle XVI) foren lloctinents de Mallorca (1538-47).

Berenguer Arnau (VI) de Cervelló  (Catalunya, segle XVI)  Fill de Berenguer Arnau (V) de Cervelló. Guanyà un plet amb els Castre-Pinós pel vescomtat d’Illa. Fou el pare d’Estefania de Cervelló-Castre, de Berenguer Arnau (VII) i de Felip (I) de Cervelló.

Berenguer Arnau (VII) de Cervelló  (Catalunya, segle XVI – 1588)  Fill i hereu de Berenguer Arnau (VI). Juntament amb el seu germà Felip (I) de Cervelló (Catalunya, segle XVI – 1590) foren barons de Castre i de Peralta i vescomtes d’Illa. Ambdós moriren sense successió i l’herència passà a la seva germana Estefania de Cervelló-Castre.

Centelles i Gruny, Bernat de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – 1319)

Fill il·legítim de Bernat (III) de Centelles. Castlà de Sitges, que fou legitimat pel rei Jaume I de Catalunya el 1263.

Es casà amb Saurina de Terrassa, posseïdora de les castlanies de Terrassa i d’Eramprunyà i el casal de Vallparadís, i se’n separà després.

Llur filla i hereva fou Blanca de Centelles i de Terrassa (Catalunya, segle XIV – 1348)  No tingué successió dels seus matrimonis amb Guillem Galceran de Cabrenç i amb Guillem de Calders. Fundà la cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís al seu casal de Terrassa (1344), traslladada posteriorment a Montalegre.

Centelles i de Montcada -varis-

4 Respostes

Gilabert (V) de Centelles i de Montcada  (Catalunya, segle XIII – Càller, Sardenya, 1324)  Fill i hereu de Bernat (IV) de Centelles i de Bellpuig i de Biarnèsia de Montcada i germà d’Eimeric (I). Morí al setge de Càller.

Gilabert (VI) de Centelles i de Montcada  (País Valencià, segle XIV – 1368)  Senyor de Nules. Fill d’Eimeric (I) de Centelles i de Montcada, i germà de Ramon (I), que morí sense successió, i del qual heretà, doncs, la baronia de Centelles, que destinà des del 1362 al seu fill segon Eimeric (II) de Centelles i de Vilanova, mentre que el primogènit, Pere, continuava la línia de Nules, esdevinguda primogènita.

Ramon (I) de Centelles i de Montcada  (Catalunya, segle XIV – després 1361)  Fill i hereu d’Eimeric (I) de Centelles i de Montcada. En morir sense successió, heretà la baronia de Centelles el seu germà Gilabert (VI).

Centelles i de Bellpuig -germans-

4 Respostes

Eren fills de Gilabert (IV) de Centelles i d’Elisenda de Bellpuig.

Bernat (IV) de Centelles i de Bellpuig  (Catalunya, segle XIII – 1320/21)  Participà en la conquesta de Menorca per Alfons II el Franc i en l’expedició contra Almeria el 1290. Es casà amb Biarnèsia de Montcada, senyora de Sentmenat, filla il·legítima del vescomte de Bearn. El succeïren llurs fills Gilabert (V) i Eimeric (I) de Centelles i de Montcada.

Gilabert de Centelles i de Bellpuig  (Catalunya ?, segle XIII – País Valencià, 1319/20)  Conseller dels reis Jaume II de Catalunya i Robert de Nàpols. Es distingí en la guerra de Jaume II el Just contra Frederic II de Sicília. Des del 1305, almenys, residí a la cort de Nàpols, i des d’allí dugué a terme nombroses ambaixades prop dels comuns toscans, per encàrrec de Jaume II, a fi de preparar la conquesta de Sardenya.