Pere de Cervera (Catalunya, segle XII) Fill de Ponç de Bas i germà d’Hug de Bas. Succeí al seu pare com a vescomte regent de Bas (Pere II de Bas).
Pere de Cervera (Catalunya, segle XIII) Fill d’Hug Ponç de Bas. Dit també de Serra, de Bas o d’Arborea, com els seus descendents, que abandonaren el cognom de Cervera. Fou de fet el darrer vescomte de Bas (Pere III), títol que ja només portaren nominalment els seus successors, i heretà també el jutjat d’Arborea (Pere II).
Guillem de Cervera * Veure> Cerverí de Girona (trobador que hom havia considerat, sense fonament, membre de la família Cervera).
Guillem de Cervera (Catalunya, segle XII) Noble. Figurà a vegades al seguici i consell del rei Alfons I el Cast. A la segona part del regnat d’aquest actuava ja a vegades amb el seu fill homònim, que havia de ser un dels més alts personatges de la família.
Guillem (V) de Cervera (Catalunya, segle XIII) Fill de Guillem (IV) de Cervera i de Laura de Fultan, i germà de Ramon. Fou anomenat també Folc de Ponteves. Fou desheretat.
Guillem (VI) de Cervera (Catalunya, segle XIV) Fill de Ramon (II) de Cervera. El 1323 participà a la campanya per reduir Sardenya a l’obediència de Jaume II de Catalunya. Morí jove, segurament sense fills barons.
(Catalunya, segle XI – vers 1130)
Suposat germà de Berenguer (I) de Cervera i, per tant, germà també, o besnebot, del senyor de Castellfollit, Hug de Bas. Fou l’iniciador de la línia de Juneda, Castelldans i Gebut.
Repoblà una vasta regió de les Garrigues (Castelldans) i del Segrià (Gebut) entre el 1119 i el 1130.
El seu fill fou Guillem (II) de Cervera (Catalunya, segle XII – vers 1164) (dit el Gros) Participà en la conquesta de Siurana (1154), i el 1161 es féu monjo de Poblet. Fundà amb la seva muller, Ermessenda, el priorat de Sant Pere Gros de Cervera, i fou senyor del castell de Cérvoles. Llur fill fou Guillem (III) de Cervera.
(Catalunya, segle XI)
Senyor de Granyanella i de Vilagrasseta. Fill d’un Dalmau que sembla el senyor de Castellfollit de Riubregós, casat amb Elisava, o un seu nét homònim.
Fou l’iniciador de la línia de Granyanella, la qual sembla que s’extingí amb els seus besnéts Berenguer (III) de Cervera (Catalunya, segle XII – després 1230) i Arnau (II) de Cervera (Catalunya, segle XIII – després 1250).
(Catalunya, segle XIV – després 1373)
Fill de Guillem de Cervelló el Bord de Cervelló.
Fou tutor de Guillem Ramon (I) de Cervelló, comprà al rei el mer i mixt imperi del seu castell (1357) i pledejà amb la vídua de Guillem Ramon (I) pel seu feu de Santa Perpètua (1373), que fou embargat pel rei.
El seu fill fou Ramon Arnau de Cervelló i d’Alenyà (Catalunya, segle XIV – 1408) Majordom i procurador general de la reina vídua Violant de Bar. Fou el pare de Lluís i de Violant de Cervelló i de Palol.
(Catalunya, segle XII – Mallorca, 1229)
Senyor de Montagut, Querol, Pinyana, Santa Perpètua de Gaià, Montclar, Selmella i Pontils. Fill segon de Guerau Alemany (V) i de Berenguera de Querol.
Assistí a la reconciliació de Jaume I el Conqueridor amb el comte d’Urgell (1217). Féu edificar un hospital dins el monestir de Santes Creus, d’on foren monjos els seus fills Bernat i Alemany.
Prengué part en la conquesta de Mallorca, on morí.
Eren fills de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona, i germà de Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt.
Dalmau de Cervelló i de Queralt (Catalunya, segle XIV – Castella, abans 1401) Cambrer de l’infant Martí, de qui rebé el castell de Xèrica (1375) i que fou enviat amb gent d’armes a ajudar el rei de Castella (1381); absolt, més tard, de l’acusació d’homicidi de Castelló de Mallorques (1383), fou nomenat governador d’Oriola (1387).
Guillem Ramon Alemany de Cervelló i de Queralt (Catalunya, segle XV – 1441) Eclesiàstic. Comanador major d’Alcanyís, de l’orde de Calatrava.
Hug Alemany de Cervelló i de Queralt (Catalunya, segle XIV – després 1392) Fou senyor de Subirats, cambrer reial i uixer d’armes, procurador de l’infant Joan al ducat de Girona (1379) i després enviat a Vic per reprimir les bandositats (1388), a la cort pontifícia (1390-92) i a França, i fet governador de València (1392).
Eren fills de Ramon Arnau de Cervelló i d’Alenyà.
Lluís de Cervelló i de Palol (Catalunya, segle XIV – Nàpols, Itàlia, 1405) Junt amb el seu pare obtingueren del rei el trasllat de Santa Perpètua de la jurisdicció de la vegueria de Vilafranca a la de Montblanc, d’on era el castell de Vallespinosa (1378). Fou procurador de la reina Violant de Bar i ambaixador reial a Nàpols. Mori abans que el seu pare. La senyoria de Vallespinosa passà a la seva germana Violant.
Violant de Cervelló i de Palol (Catalunya, segle XIV – segle XV) A la mort del seu germà rebé la senyoria de Vallespinosa i la donà a Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt, governador de Catalunya, però passà més tard als seus descendents, els Armengol.
Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós (Catalunya, segle XV – segle XVI) Fill de Berenguer Arnau (III) i de Joana de Castre-Pinós. Heretà les baronies de Castre i de Peralta, i foren també coneguts des d’aleshores, ell i els seus descendents, hereus d’aquestes baronies, amb el cognom de Castre o de Castre-Pinós. Foren fills seus, Joan, que formà la línia de València, Felip i Berenguer Arnau (V).
Felip de Cervelló i de Castre-Pinós (Catalunya, segle XV – abans 1523) Fill de Martí Joan de Cervelló i de Cervelló, junt amb el qual, el 1480, vengué Valldossera a Santes Creus, i el 1489, Montagut. Mort sense fills, el patrimoni passà a la seva germana Guialmar i a llurs descendents.
Guialmar de Cervelló i de Castre-Pinós (Catalunya, segle XV – vers 1528) Filla de Martí Joan de Cervelló i de Cervelló i germana de Felip, el qual morí sense fills, i ella i els seus descendents heretaren el patrimoni. Fou muller de Joan de Barberà. Un segle més tard el patrimoni passà per línia femenina, als Saiol, que foren barons de Querol fins un temps ben recent.
Jeroni Urbà de Cervelló i de Castre-Pinós (Catalunya, segle XV – Sardenya, Itàlia, després 1495) Fill segon d’Arnau Guillem (I). Establert a Sardenya, d’ell davallà la branca sarda de Samatzal, comtes de Sèdilo. Amb Joan i Felip de Cervelló destacà sobretot a la campanya de 1521. El seu fill i hereu fou Berenguer Arnau (III), germà de Guillem de Cervelló i de Ferrera (Catalunya ?, segle XVI – Itàlia ?, 1548) Baró de Samatzal. Inicià la subbranca dels comtes i marquesos de Sèdilo, feu que li aportà la seva muller Marquesa Torressani.
(Catalunya, segle XIII – abans 1300)
Fill de Guillem (II) de Cervelló i capità de Pere II de Catalunya. Fou el fundador de la línia primogènita de Querol i Montagut.
El succeí el seu fill Guerau Alemany de Cervelló i d’Anglesola (Catalunya, segle XIII – abans 1315) Avi de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona. Es casà amb Sibil·la de Cardona, filla del vescomte Ramon Folc IV. Prengué part a la guerra civil de l’Urgell (1274-80). Sembla aquest el Cervelló que lluità amb Jaume II el Just a Sicília el 1299.
