Arxiu d'etiquetes: muntanyes

Montgat (Maresme)

13 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 2,91 km2, 20 m alt, 11.748 hab (2017)

0maresmeSituat al litoral, a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Barcelonès. El relleu és accidentat per la Serralada Litoral, que delimita l’inici del pla de Barcelona (turó de Montgat).

Els regatges per mitjà de pous hi fan possible els conreus d’horta, encara que l’agricultura i la pesca són en franca regressió. La principal activitat econòmica del municipi és la indústria (química, fabricació de productes metàl·lics, materials per a la construcció, porcellanes, tèxtil i alimentària). Àrea comercial de Barcelona.

El principal barri industrial, les Mallorquines, és pràcticament una prolongació de Badalona, per bé que bona part de la població activa treballa fora del terme. El seu caràcter de zona residencial i d’estiueig ha estat la causa principal de l’augment demogràfic del municipi els darrers decennis.

El poble té el nucli antic a llevant del turó de Montgat; l’església parroquial és dedicada a sant Joan. Al barri turístic de Montsolís es destaca el palau dels marquesos de Mansolí (o Montsolís). El castell de Montgat és esmentat ja el 1006, quan l’adquirí el monestir de Sant Cugat del Vallès. El 1848 s’obrí el primer túnel ferroviari de la Península. Fou segregat de Tiana el 1936.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Festival de Circ – Escola Salvador Espriu

Montcada i Reixac (Vallès Occidental)

36 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 23,47 km2, 36 m alt, 35.063 hab (2017)

0valles_occidental

Situat a la riba dreta del Besòs, prop del congost de Montcada, al límit amb el Barcelonès. El relleu és en part accidentat per la Serralada Litoral.

Amb l’agricultura en regressió (vinya, blat, patates i arbres fruiters), l’economia local es basa en la indústria, força diversificada (indústries metal·lúrgiques, químiques i de materials per a la construcció) i causa de l’important augment demogràfic, de base immigratòria. Tanmateix, el que ha condicionat l’evolució del municipi és el corredor natural obert pel Besòs, que comunica el Vallès i una bona part de la Catalunya interior amb Barcelona, amb una important xarxa de comunicacions. Àrea comercial de Barcelona.

La vila es troba a la confluència del Besòs i el Ripoll, al peu del turó de Montcada; s’ha estès formant diversos nuclis i zones industrials (Santa Maria de Montcada, Can Sant Joan, Sant Pere de Reixac, el Masrampinyo, etc). Un tret característic són les nombroses residències d’estiueig, que foren utilitzades per la burgesia barcelonina del segle XIX. L’església parroquial és dedicada a santa Engràcia. Hi ha diverses associacions culturals, socials i esportives. El lloc de Montcada és esmentat ja el 989, i el primer testimoni del castell de Montcada és del 1023. Fou el lloc d’origen del famós llinatge dels Montcada i centre de la baronia de Montcada.

Dins el terme hi ha la fàbrica de ciment Asland, el poble de Reixac i l’antiga quadra de Vallençana.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Masquefa (Anoia)

10 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 17,06 km2, 257 m alt, 8.386 hab (2016)

0anoia

Situat al límit amb l’Alt Penedès i el Baix Llobregat, dominat pels alts de Masquefa, al sud-est d’Igualada. Hi abunden els boscos de pi roig i alzines.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà, especialment la vinya; a més, produeix cereals d’hivern i també olives. Ramaderia de bestiar boví i oví, Cuniculicultura. Té importància l’activitat industrial (metal·lúrgica, tèxtil, vinícola, etc). També és un centre d’estiueig, amb algunes urbanitzacions. Àrea comercial de Barcelona. La població ha crescut notablement els darrers decennis.

La vila, antic poble camí, és situada a la vora de la riera de Masquefa i dominada per l’església parroquial de Sant Pere. No hi ha vestigis de l’antic castell de Masquefa.

El terme comprèn part del poble de la Beguda Alta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

24 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 102,79 km2, 1.471 m alt, 247 hab (2016)

0baixa_cerdanya

Situat en un replà, a la regió del Baridà des de les crestes secundàries del Pirineu fins a la plana a la dreta del Segre, davant la serra de Cadí, amb pics com la tossa plana de Lles (2.916 m alt). Una bona part del terme és coberta de bosc, prats i estanys.

Conreus de secà: sègol, civada i patates. Ramaderia de bestiar boví, que aprofita les pastures d’alta muntanya; oví i porcí. Pertany a l’àrea comercial de Puigcerdà, i també a la subàrea de la Seu d’Urgell. La població tendeix a disminuir.

El poble és situat en un coster oriental a migjorn, al peu de les restes de l’antic castell de Lles, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere. Era el centre de la senyoria de Lles, que comprenia la vall de la Llosa.

El municipi comprèn, també, els pobles de Travesseres, Coborriu de la Llosa, Viliella, Músser i Arànser, els despoblats de la Llosa, el Vilar de Lles, Embret, Cortaus, Sallent i el Serrat, alguns masos importants, el balneari de Senillers i l’antic de Caldes de Músser, el santuari dels Àngels de Viliella i el refugis no forestals de la Pera (estanys de la Pera) i Cap-de-rec. el 1966 li fou annexat el municipi de Músser i Arànser.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Estació d’esquí

Guilleries, les

64 Respostes

(Osona / Selva)

Massís muntanyós, separada del Montseny, a la part meridional, per la vall tectònica d’Arbúcies, i de la plana de Vic, a la banda occidental, per una costa eocènica; limita a l’est amb la depressió de la Selva, i al nord, amb les costes eocèniques del Collsacabra, des de la gorja de Casserres fins a prop del riu Brugent.

Està constituïda per un massís paleozoic corresponent a l’extrem septentrional de la Serralada Prelitoral i en contacte amb la Serralada Transversal. Les planes enlairades (calmes de Sant Hilari Sacalm, Sant Martí Sacalm, etc) estan separades per valls jovenívoles, escalonades a conseqüència de l’erosió alternant dels vessants.

El massís culmina a Sant Miquel de Solterra (1.204 m). Les formes suaus acusen un relleu senil a causa de la forta erosió fluvial.

El Ter travessa el sector superior de les Guilleries encaixat en una gorja estreta i sinuosa, i la seva xarxa (riera Major, riera d’Osor) desseca fortament al massís d’altra banda, les aigües del sector sud-oriental (rieres d’Arbúcies i de Santa Coloma) s’escolen cap a la Tordera. El clima, típic de la regió oriental humida, amb forta pluviositat i amb màxims d’estius (960 mm anuals a Viladrau), determina una espessa boscúria.

Pertany a la zona de vegetació de la muntanya mitjana (estatge muntà), i presenta barreja d’espècies a causa del contacte de les zones pirinenca i mediterrània; s’hi troben roures i faigs a l’obaga, alzinars al solell, castanyers als indrets obacs de sòl silici, i alguns pins silvestres i pinyoners. Aquesta riquesa forestal fa que la seva explotació hagí estat tradicionalment el primer recurs econòmic (el roure i el faig per la fusta; l’alzina pel carbó, i, sobretot, els castanyers per la fruita i per la fusta de botada i el mobiliari). Com a complement d’aquesta activitat, hi ha també la ramaderia (bovins), amb aprofitament de les pastures, i l’agricultura (patates en monocultiu, cereals), la qual es beneficia dels sòls saulonencs i es feia, en part, pel mètode de l’artigatge (pla de les Arenes).

Tenen importància les aigües minerals, factor que ha provocat el creixement del cap de la subcomarca, Sant Hilari Sacalm, i el de la indústria hotelera, la qual s’ha desenvolupat també a la resta de subcomarca, i és un factor d’atracció per a l’estiueig.

L’aprofitament hidroelèctric del Ter (embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral) dóna un total de 300 milions de kWh anuals.

El poblament és molt antic (restes neolítiques); demogràficament, durant el segle XX s’ha mantingut estable, amb tendència a la concentració als nuclis urbans i l’abandó de les masies.

Gósol (Berguedà)

25 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 56,29 km2, 1.423 m alt, 228 hab (2016)

Encaixat a l’interior meridional de la serralada pre-pirinenca, al vessant occidental del Pedraforca. El relleu és molt accidentat, entre cims de més de 2.000 m, amb abundància de boscos de pi negre, pi roig, avets, roures i alzines, a la serra del Verd i a la clotada de l’aigua de Valls.

La vida econòmica del municipi es limita a la ramaderia ovina (que havia donat lloc a una tradicional elaboració de formatges i teixits de llana) i l’agricultura de secà típica de muntanya (l’altitud només permet el conreu de patates de llavor i de cereals). Darrerament s’hi ha desenvolupat el turisme d’estiu i de caps de setmana. Àrea comercial de Berga. La població ha minvat notablement des de mitjan sege XIX, si bé actualment s’ha estabilitzat.

La vila (gosolans) és en un pla entre la Llacuna i la Clota; és destaca l’església parroquial gòtica de Santa Maria. Hi ha restes de l’antic castell de Gósol i de la primitiva població que estava situada fins al final del segle XIX dalt del tossal de Gósol.

El terme comprèn, a més, l’antic terme de Castellfraumir, els pobles i els llogarets de Bonner, Moripol i Vilacireres, despoblats, i el llogaret de Sorribes.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Caminada

Godall (Montsià)

11 Respostes

Municipi del Montsià (Catalunya): 33,62 km2, 168 m alt, 631 hab (2016)

0montsia

Estès entre el pla de la Galera i la mola de Godall (398 m alt). El terreny és accidentat i en bona part ocupat per pasturatges. Drena el terme el torrent de Godall, afluent de la rambla de la Galera per la dreta. El territori, molt accidentat, és ocupat en bona part per pasturatges i garrigues.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura de secà, dedicada principalment a l’olivera i a la vinya, seguides pels garrofers i els cereals; té una petita extensió dedicada al regadiu (ametllers i presseguers), regada amb aigües subterrànies, i complementada per la ramaderia (bestiar oví i porcí), l’avicultura i algunes activitats industrials derivades de l’agricultura (vi, oli, farina). Hi ha una cooperativa agrícola. Àrea comercial de Tortosa. La població tendeix tanmateix a disminuir.

El poble és en una fondalada; l’església parroquial és dedicada a sant Salvador.

Dins el terme hi ha la masia i antic poble de Merades i l’antic lloc de la Vallmesquida.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Agrupació Musical

Garrotxa, Parc Natural de la Zona Volcànica de la

9 Respostes

(Garrotxa)

Parc natural d’11.300 ha, que comprèn la regió volcànica de la cubeta d’Olot. Declarat el 1985, abasta terres dels municipis de Castellfollit de la Roca, Mieres, Montagut i Oix, Olot, les Planes d’Hostoles, les Preses, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Joan les Fonts, Santa Pau i la Vall de Bianya.

La protecció d’aquest espai ja havia estat demanada el 1917, però no fou fins el 1982 que el Parlament de Catalunya declarà una primera protecció amb la concessió de les figures de paratge natural d’interès nacional i reserva integral d’interès geobotànic.  Amb l’entrada en vigor de la llei d’espais naturals, la zona volcànica passà a ésser considerada parc natural incloent un gran nombre de reserves naturals.

Aquest espai és força singular perquè conté una quarantena d’edificis volcànics ben conservats on encara és visible el cràter i les colades de laves basàltiques. Els volcans més destacats són el Montsacopa, el Montolivet, la Garrinada, les Bisaroques, el Croscat i Santa Margarida, entre d’altres, tots ells reserves naturals a l’igual que la fageda d’en Jordà.

Enllaç web: Parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa

Depressió Central Catalana

79 Respostes

(Catalunya)

(o Depressió de l’Ebre) Gran depressió de l’Ebre, comprès entre els Pirineus, al nord, la Serralada Transversal, a l’est, i la Serralada Prelitoral, al sud-est.

Emplenada, com la resta de la depressió, de sediments terciaris, presenta un relleu no gaire horitzontal; predominen, cap a l’est, les formes tabulars formades per cingleres calcàries eocèniques, molt retallades pels rius que circulen transversalment per la depressió menyspreant l’orientació natural del relleu i presentant alguns casos típics d’epigènesi.

Quant a la composició dels materials, s’hi poden distingir dues zones ben definides: una part oriental, amb materials tous i margues blaves que dominen les planes i conques perifèriques (Conca de Barberà, Osona i Anoia); i una part més occidental, amb domini de les argiles quaternàries, disposades horitzontalment i recobertes posteriorment amb les aportacions al·luvials del Segre, el Cinca, les Nogueres i l’Ebre.

Del seu caràcter interior i deprimit deriva per a la regió un clima de tendència continental que presenta fenòmens acusats d’inversió tèrmica, que fan encara més durs els seus trets climàtics. Aquestes inversions donen lloc a espesses boires matinals a l’hivern. Les precipitacions són febles (300-600 mm) amb màximes equinoccials. A l’estiu les altes temperatures provoquen una forta evaporació i l’aridesa és forma cap al sector de Lleida.

Els rius, procedents la major part dels Pirineus, travessen la depressió de nord a sud. Els del cantó oriental desemboquen directament a la Mediterrània després de tallar, formant típics congostos epigènics, les serres prelitorals (Llobregat); els del cantó occidental (Segre i afluents) desemboquen a l’Ebre.

Demogràficament és, després del Pirineu, una de les àrees menys poblades de Catalunya; la població es concentra a les conques més baixes, mentre que els altiplans resten pràcticament deshabitats. Les activitats econòmiques, doncs, estan concentrades en els nuclis urbans de tradició: Lleida, Manresa, Vic i Igualada.

Cardona (Bages)

76 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 66,70 km2, 507 m alt, 4.775 hab (2016)

0bagesSituat al peu de la serra de les Garrigues, a l’extrem nord-occidental de la comarca, al límit amb el Solsonès. A la zona muntanyosa de la dreta del Cardener trobem l’anticlinal de Cardona, on hi ha grans afloraments de sals sòdiques (el salí de Cardona), explotades ja des d’època preromana. A principis del segle XX s’inicià l’explotació de les pobl_cardonasals potàssiques que generen prop d’un milió de tones anuals de mineral; el 1990 l’empresa responsable decidí tancar, amb la consegüent crisi. Part de la superfície és coberta de bosc.

A part de l’explotació de les sals, altres recursos del municipi són l’agricultura de secà, molt important al segle passat gràcies a la vinya, actualment només hi ha cereals, també cultius de regadiu (horta de Cardona) per a consum local; la ramaderia (ovina, porcina i cabrum) i la indústria, sobretot tèxtil. Àrea comercial de Manresa.

cardona_castellLa vila és en un promontori avançat entre la vall del Cardener i la clotada del salí; dalt d’un turó que domina la vila s’alcen el monestir de Cardona (segle X) i la gran fortificació del castell de Cardona (segles XII-XIII), on fou bastida la capella de Sant Ramon Nonat (1682), on, segons la tradició, morí el sant. També destaquen a la vila l’església gòtica de Sant Miquel, les antigues muralles, la plaça porxada del Mercat i el Museu de la Sal. Pel setembre s’hi celebrava un tradicional corre-bou. La vila fou seu de la comanda (o batllia) de Cardona, dels hospitalers.

El municipi comprèn, a més, el terme forà del Veïnat de Cardona, el barri i parròquia de la Coromina, les colònies mineres del Salí de Cardona i de les Colònies, el poble de Bergús, els veïnats de Tresserres i de Sant Tovà, així com diverses esglésies disperses.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme