Arxiu d'etiquetes: muntanyes

Batea (Terra Alta)

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 128,41 km2, 376 m alt, 1.967 hab (2016)

0terra_altaSituat en un terreny pla, entre l’Ebre i el seu afluent, l’Algars, a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb l’Aragó. A la part muntanyosa del terme hi ha pinedes i garrigues.

L’economia del municipi es basa principalment en el conreu de vinya i l’olivera i en la transformació dels seus fruits en vi i oli, que és la principal activitat industrial del municipi. Durant el segle XX els conreus de la vinya han guanyat molta pobl_bateasuperfície per la recuperació de les terres que havien romàs sense conrear després de la fil·loxera. Aprofitant les aigües de l’Algars per als regatges s’hi cultiva una part de regadiu: cereals i alfals. Mentre que la ramaderia ovina té escassa incidència, s’han desenvolupat granges (conills i guatlles). També hi ha petites empreses de confecció.

El poble, que agrupa actualment tota la població del municipi, és en una plana, al peu dels tossals que formen les muntanyes de Batea; destaca el nucli antic o Vila Closa, amb la plaça Major, amb uns interessants porxos dels segles XIII i XIV, i la Torre Martí, casal d’origen medieval; l’església parroquial de Sant Miquel, del segle XVII, té una important façana barroca.

Dins el terme hi ha els antics pobles d’Algars i de Pinyeres, prop del qual hi ha el tossal del Moro, on s’han trobat restes d’un poblat ibèric, i el caseriu del Masnou.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesCooperativa

Bages, el

Comarca de Catalunya: 1.092,30 km2, 174.381 hab (2016), densitat: 159,65 h/km2, capital: Manresa

0bagesConsta de 30 municipis: Aguilar de Segarra – ArtésAvinyó – Balsareny – Callús – Cardona – Castellbell i el Vilar – Castellfollit del Boix – CastellgalíCastellnou de Bages – Fonollosa – Gaià – ManresaMarganell – Monistrol de Montserrat – MuraNavarcles – Navarsel Pont de Vilomara i RocafortRajadell – Sallent – Sant Feliu Sasserra – Sant Fruitós de Bages – Sant Joan de Vilatorrada – Sant Mateu de Bages – Sant Salvador de Guardiola – Sant Vicenç de Castellet – Santpedor – Súria – Talamanca

GEOGRAFIA FÍSICA – Situada al cor del país i a mig camí del mar i la muntanya. Limita amb el Berguedà al nord, amb Osona al nord-est, amb el Solsonès i Anoia a ponent, a l’est amb el Vallès Oriental i el Vallès Occidental i a migdia amb el Baix Llobregat.

La comarca se centra al voltant del pla de Bages, conca d’erosió excavada en les margues de la banda oriental de la Depressió Central encerclada per les terres més elevades de l’alt Bages, a més de 500 m. Al nord-est hi ha l’altiplà del Moianès, a 600-700 m, i a l’extrem sud-oriental s’alça la Serralada Pre-litoral amb els nuclis de Montserrat (Sant Jeroni, 1.224 m) i Sant Llorenç del Munt (1.095 m). L’eix de la comarca és el Llobregat, que la travessa de dalt a baix, amb els seus afluents el Cardener i la riera Gavarresa.

El clima és mediterrani, però amb característiques continentals que es manifesten en les temperatures més extremes i la pluviositat més escassa que a les comarques de la Depressió Pre-litoral. La vegetació natural és molt variada, alzinars de carrasca al pla, roure a l’altiplà del Moianès i alzinar muntanyenc a les muntanyes sud-orientals, tot i que ha estat substituïda per garriga, pastura i pi blanc.

pobl_bagesPOBLACIÓ – La població del Bages i la seva distribució estan molt lligades a la repoblació que s’hi efectuà al segle IX, en què es bastiren nombrosos castells termenats que aglutinaren petits nuclis, i a la industrialització del segle XIX, que provocà una forta immigració cap als centres industrials i colònies obreres del baix Bages. La població continuà creixent en començar el segle XX, especialment a la zona de mines de sals potàssiques. Actualment el creixement s’ha estancat, essent només de l’1,1% el decenni 1981-91, localitzable en els municipis dels voltants de Manresa.

ECONOMIA – L’agricultura hi és escassa i està orientada principalment als cereals i farratges, amb petites extensions de vinya i ametller; la ramaderia, en canvi, sobretot del porcí, ha experimentat un fort augment. La indústria és el sector més dinàmic: el tèxtil, tot i les fortes crisis que ha sofert, continua ocupant la majoria de la població industrial, seguida de la metal·lúrgia. La mineria està en clar retrocés, especialment després del tancament de les mines de sal de Cardona i la precarietat de les de Súria. El sector terciari, molt important al Bages, es concentra a Manresa i hi té un paper destacat el comerç. A més de la capital destaquen els nuclis de Balsareny, Cardona, Navars, Sallent, Súria, Monistrol,, Artés, Sant Vicenç de Castellet.

HISTÒRIA – Els vestigis més antics del Bages es remunten al paleolític mitjà, al sector del Moianès. A les coves de Montserrat s’ha trobat restes de ceràmica del neolític inicial, i sepulcres de fossa a Manresa i Aguilar de Segarra, de la cultura megalítica hi ha dòlmens i menhirs als termes de Moià, Sallent, Sant Mateu de Bages i Castellfollit del Boix. Els ibers també hi construïren poblats, com l’excavat al cogulló de Sallent, i els sepulcres de Boada i la torre del Breny, a Castellgalí, són testimoni del pas dels romans per aquestes terres.

Al segle IX, Guifré el Pelós ocupà i repoblà el Ripollès, el Lluçanès, el Baix Berguedà, el Moianès, la plana de Vic, i el pla de Bages, fins al Llobregat i Solsona, per constituir una ratlla fronterera que assegurés les comunicacions entre la Cerdanya i Barcelona, i constituí amb aquests territoris el comtat d’Osona, tot i que el bisbe de Vic ja pretenia la creació del pagus de Bages. El nom de comtat de Manresa fou utilitzat als segles següents, però només en sentit geogràfic.

bages1Durant els segles XI i XII s’intensificà la repoblació amb la restauració de castells, com el de Cardona, i la creació de nous i la fundació de monestirs, com el de Santa Cecília i Santa Maria de Montserrat i Sant Benet de Bages, i canongies, com la de Santa Maria de Manresa i Sant Vicenç de Cardona. A partir del segle XIII es creà la sots-vegueria de Manresa, posteriorment vegueria de Bages, amb un territori semblant a l’actual, llevat de la zona pertanyent al vescomtat de Cardona.

El 1835, el territori de l’antiga alcaldia major de Manresa formà el partit judicial de Manresa, confirmat en la divisió del Principat del 1936, amb la inclusió de Cardona.

Enllaços web:  Consell ComarcalEstadístiques

Amitges, coma d’

(Pallars Sobirà)

Coma de la vall d’Espot, una de les que dominen l’estany de Ratera d’Espot, limitada al nord pels pics de Bassiero, el pic d’Amitges (2.848 m) i el tuc de Saboredo.

Al centre de la vall, a 2.380 m, es troba l’estany d’Amitges (o estany gran d’Amitges) que una moderna resclosa ha convertit en un dels més cabalosos de la regió; a l’oest, i més amunt, hi ha els estanys Bessons o estanys superiors d’Amitges, on s’acaba la pista que puja des de l’estany de Sant Maurici.

Al centre d’aquesta conca lacustre es troben les agulles d’Amitges (2.665 m alt), molt visitades pels escaladors. Prop l’estany gran es troba el refugi d’Amitges, cedit el 1961 per la Hidroelèctrica de Catalunya al Centre Excursionista de Catalunya.

Alcoletge (Segrià)

Municipi del Segrià (Catalunya): 16,70 km2, 213 m alt, 3.375 hab (2016)

0segriaSituat al límit amb la comarca del Pla d’Urgell, a l’esquerra del Segre i estès per les terrasses fluvials que acompanyen el curs del riu, la més alta de les quals apareix en forma fragmentària de turons-testimoni (el tossal d’Alcoletge i el tossal de la Nora) i que cap a l’est constitueix ja el pla d’Urgell, al nord de Lleida.

L’agricultura és la base de l’economia i gairebé tota és de regadiu (pomeres, pereres, presseguers, blat, ordi, blat de moro i farratge), que utilitza l’aigua de les sèquies de Fontanet i de les Canals. La ramaderia bovina, ovina, porcina i la cria d’animals de granja són un complement de l’agricultura. Àrea comercial de Lleida. Des de mitjans del segle XIX la població ha anat augmentant lentament.

El poble està assentat damunt un tossal, al voltant d’un petit castell desaparegut.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, parc natural

(Alta Ribagorça / Pallars Sobirà)

Zona situada en plena zona axial dels Pirineus centrals. Inclou 10.230 hectàrees de terreny, a les quals cal afegir una extensa Zona Perifèrica de Protecció de 30.530 hectàrees.

El límit nord és format per la línia de crestes que separa el vessant mediterrani de l’atlàntic, que culmina al pic de Peguera (2.982 m). Dins del parc, els Encantats s’eleven a 2.737 m i dominen l’estany de Sant Maurici, que és el més espectacular.

El parc està cobert per boscs de pi negre, d’avets i de bedolls, alternant amb pastures, aiguamolls, molleres i prats higròfils. L’elevada altitud fa que els ambients afavoreixin la presència de fauna d’alta muntanya. Diverses espècies d’ungulats hi són presents, dels quals el més característic és l’isard.

Aquest parc nacional va ser creat el 1955 i inscrit al catàleg internacional de parcs (UICN) el 1957. Posteriorment en fou suprimit i, amb l’assoliment de l’autonomia política de Catalunya, la seva gestió fou encarregada al govern català. El 1988 el Parlament de Catalunya va establir l’actual Zona Perifèrica de Protecció, i el 1992 va ser presentat el Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc.

Enllaç web:  Parc nacional d’Aigüestortes