Altiplà (1.182 m alt) del massís de les Guilleries que separa les valls de les rieres d’Osor i Major, al nord del pla de les Arenes.
Faigverd, serra de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Selva (geo)
Casalots, turó de
Cim (421 m alt) de la serralada de Marina, a l’oest del puig de les Cadiretes, entre les dues comarques.
Nombroses falles l’aïllen del bloc de Tossa.
Llevant, costa de -Catalunya-
(Catalunya)
Sector de la costa del Principat, al nord-est de la ciutat de Barcelona, per oposició a costa de Ponent.
Ha donat nom al Maresme i a la zona de marina de la Selva fins a Sant Feliu de Guíxols.
Hostoles, vall d’
Vall tectònica de la serralada Transversal, seguint la direcció nord-oest – sud-est, paral·lela a la vall de la Llémena, corresponent a la fossa que ha enfonsat el horst septentrional format per les serres del Corb, Finestres i Rocacorba; per la banda meridional limita amb els cingles d’Aiats i i el Collsacabra.
És solcada pel riu Brugent, afluent del Ter, que segueix la falla endinsat en el corrent basàltic que cobreix el fons de la vall, i vora el qual s’estenen els conreus de secà (cereals i farratge).
Grau, pla de
Delta de la Tordera, estès pels municipis de Malgrat, Palafolls, Santa Susanna i Blanes, regat amb aigua subàlvia del riu i intensament conreat; s’hi han localitzat modernament importants indústries.
Antigament hom comprenia també sota aquest nom el pla de Pineda (dit també les Sorres), entre el cap Aspre o de Calella i Santa Susanna.
Calma, pla de la
(Selva / Vallès Oriental)
Planell que s’estén des de Collformic fins al Tagamanent formant una de les tres parts constitutives del massís del Montseny. És una superfície d’erosió herciniana, fossilitzada per les invasions marines del trias i exhumada en època quaternària per l’erosió.
Els rius s’han encaixat en els vessants buscant el nivell de base del col·lector.
El clima, fred i força humit, provoca la formació d’un sòl profund, amb abundància d’humus. La població és molt escassa.
Cabanyes, riera de
(Selva)
Afluent esquerrà de la riera de Sils, que neix a la Serralada Litoral, sota el coll de Cabanyes (210 m alt), pas de la carretera de Lloret de Mar a Santa Coloma de Farners.
Brugent, riu -Garrotxa/Selva-
(o el Rebrugent o riera d’Amer) Riu de la Serralada Transversal, afluent del Ter per l’esquerra. Format per l’aigua de barrancs.
Neix al vessant meridional de la serra del Corb, dins el municipi de Sant Feliu de Pallerols. Recorre la vall d’Hostoles, en direcció sud-est, seguint una gran falla; el fons de la vall és emplenat per un corrent basàltic, que davalla dels volcans de la regió olotina i que tanca les aigües de la plana d’en Bas; l’antic llac originat formà l’alta vall del Fluvià, que obrí un pas vers l’est, a costa del riu Brugent, que sofrí així una minva important.
Entra a la comarca de la Selva passant pel terme d’Amer, on aflueix al Ter, al peu de l’actual presa del Pasteral, al massís de les Guilleries.
Bonaula, riera de
Curs d’aigua de la Depressió Pre-litoral Catalana, afluent, per la dreta, de l’Onyar prop de Riudellots de la Selva.
Neix a la Serralada Litoral, al nord-oest del puig de les Cadiretes, dins el terme de Llagostera; passa prop de Caldes de Malavella i de Sant Andreu Salou.
Arbúcies, riera d’
(Selva)
Riu de 25 km de longitud.
Neix a les terres silúriques del Montseny, als vessants orientals del turó de Sesportadores; al seu naixement pren el nom de torrent de Rigrós, però, immediatament rep el nom de riera Gran; es dirigeix vers l’est, per terreny granític, i després de passar per la vila d’Arbúcies, prop de la qual s’uneix, per l’esquerra, amb la riera Xica, continua cap al sud-est.
Després de rebre, igualment per l’esquerra, el riu de Cós i de passar encaixada pel terme de Sant Feliu de Buixalleu, arriba a la plana propera a Hostalric, on desemboca per l’esquerra, a la Tordera.
Dades dels Països Catalans 