Arxiu d'etiquetes: militars

Marquet, Bernat

(Barcelona, segle XIII – 1318)

Mercader i armador. El 1296 comandà, amb Romeu de Marimon, el petit estol barceloní que col·laborà en la conquesta de Múrcia per part de Jaume II el Just, i sembla que també fou present en la flota catalana que bloquejà l’estret de Gibraltar, mentre els castellans assetjaven Algesires, el 1309.

El 1313 era a Sicília amb l’almirall Bernat de Sarrià, nomenat almirall de Sicília, que l’envià com a missatger al rei Jaume II.

Ja a Barcelona, el 1314 hi enrolava tropes per compte del rei Frederic II de Sicília.

Fou el pare de:

  • Bernat Marquet  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Conseller tercer de Barcelona (1319-20). Prengué part en la conquesta de Sardenya. Fou el pare de Bernat i de Ramon Marquet i Bosquets.
  • Galceran Marquet  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Vice-almirall, que fou el pare de Galceran Marquet  (Catalunya, s XIV)  (àlias Albanell)  Noble
  • Ramon Marquet  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Militar. Participà en l’expedició de la Companyia Catalana a l’Orient.

Marina i Vega, Josep

(Figueres, Alt Empordà, 13 abril 1850 – Madrid, 30 gener 1926)

Militar. Participà en la Tercera Guerra Carlina i en la campanya de Filipines, i fou ascendit a general de brigada (1896).

Després va combatre a Cuba, i un cop tornat a la Península fou nomenat, successivament, governador civil de Barcelona, governador militar de València (1902) i sotssecretari del Ministeri de Guerra.

Enviat al Marroc com a governador militar de Melilla (1909), reprimí la insurrecció de les cabiles i fou nomenat alt comissari al Marroc.

Després fou capità general de Castella i Catalunya, i ministre de Guerra (1917).

Marimon, Joan de -militar-

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 1697)

Cavaller i militar. Pertanyia a l’orde de Sant Joan de Jerusalem. De jove estudià música a l’Escolania de Montserrat.

Lluità durament a les guerres contra França. fou mestre de camp del terç de la Generalitat. El 1690 no pogué socórrer la vila de Sant Joan de les Abadesses, voltada per l’enemic, tot i que ell arribà a entrar-hi amb dos homes.

El 1697 destacà entre els defensors de Barcelona contra el setge del mariscal Vendôme que reeixiria a expugnar la ciutat. Dirigí el contraatac per reprendre el baluard del Portal Nou, i expulsà als francesos. A la tarda del mateix dia 23 de juliol, defensà el baluard contra un nou assalt, que no pogué sostenir.

Després d’una lluita aferrissada caigué malferit, i el feren presoner. Morí de les resultes.

Marí, Francesc

(Barcelona, segle XVII)

Militar. Sobresortí durant les guerres del Rosselló, lluitant contra els francesos.

Ascendí a mestre de camp i fou posat al front d’un terç de Barcelona (1673). El 1674, amb Manuel de Sentmenat, era el cap més destacat de la victòria de Morellàs (Vallespir).

L’any següent, amb el seu terç, fou sorprès pels francesos a Figueres, on tant ell com els seus homes caigueren presoners.

Margarit i de Biure, Josep de

(Castell d’Empordà, Baix Empordà, 10 febrer 1602 – Perpinyà, 17 juliol 1685)

Militar i polític. Marquès d’Aguilar. Era nét de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallard i fill de Felip de Margarit-Gallard i Sunyer i de Beatriu de Biure, i germà de Felip, Joan i Vicenç. Fou l’hereu de la seva mare, la qual li deixà la baronia de Vallespinosa.

Ferm partidari de la unió amb França, fou nomenat governador de Catalunya per Lluís XIII (1641-59). Prengué part activa en la guerra dels Segadors; amb el grau de mariscal de camp, lluità al costat de les tropes franceses i catalanes contra les de Felip IV.

S’encarregà de la defensa del Camp de Tarragona: va conquerir Valls (1641), guanyà les batalles de Constantí i del Catllar (1641) i l’any 1643 reconquerí la Vall d’Aran.

Dirigí la defensa de Barcelona el 1652 i continuà la lluita des de Perpinyà, des d’on envaí Catalunya diverses vegades, fins a la pau dels Pirineus (1659).

Exceptuat de l’amnistia que concedí Felip IV, morí a l’exili.

Margarit i de Biure, Joan de

(Girona ?, vers 1625 – Perpinyà, 1701)

Militar. Tercer marquès d’Aguilar. Fill de Felip de Margarit-Gallard i Sunyer i germà de Vicenç, de Felip i de Josep.

Publicà Retórica epítome latino y castellano… (1645).

Després de la capitulació del 1652 passà amb el seu pare al Rosselló i formà part de l’exèrcit de Lluís XIV.

Es casà (1675) amb Rafaela de Negrell de Cruïlles i de Bas, baronessa de Castellfollit i comtessa de Montagut.

Margarit, Pere

(Castell d’Empordà, Baix Empordà, 1455 – 1505)

(o Pere Bertran i de Margarit)  Cavaller. Des del 1485 estigué al servei del rei Ferran II el Catòlic. Casat amb una dama d’Isabel I, prengué part a la Guerra de Granada (1490-91).

Posteriorment acompanyà Colom en el segon viatge a Amèrica (1493), on fou nomenat capità de la fortalesa de Santo Tomàs, a l’illa de l’Espanyola.

Després d’una dura i indiscriminada repressió per una insurrecció indígena, intentà d’apoderar-se del comandament i s’oposà al Consell de Govern. Al seu retorn (1494), informà als reis de la insubordinació de Colom i de la seva família.

Fou el pare de Lluís de Margarit i Carrillo.

Margarit, Bernat (I)

(Catalunya, segle XIV – 1366)

Noble. Serví a la guerra dels Dos Peres. Era marí.

El 1359 figurà entre els que repel·liren l’atac naval de Pere el Cruel contra Barcelona. Fou servidor de l’infant Joan, duc de Girona.

El seu fill fou Bernat (II).

Marcó del Pont, Francisco

(Vigo, Pontevedra, Galícia, 4 octubre 1765 – Lujan, Argentina, 19 maig 1819)

Militar. Durant la guerra del Francès sobresortí pels seus mèrits. El 1808 manava el batalló lleuger de voluntaris de Tarragona, destacat a Navarra.

Amb un centenar d’homes pogué anar a Saragossa, on participà a les dues defenses, i el 1809 ja era mariscal de camp. En 1810-11 era comandant general d’Aragó. El 1814 fou nomenat governador militar de Tortosa.

Ascendit a capità general el 1815, fou nomenat també president de la Reial Audiència de Xile.

El 1817 caigué presoner dels independentistes de San Martín. Morí en captiveri, després d’un primer empresonament en condicions bastant dures a Punta San Luis.

Manzano y Manzano, Joaquín del

(Alburquerque, Badajoz, Extremadura, 10 març 1805 – Cuba, 30 setembre 1867)

Militar. Liberal, participà en la primera guerra carlina a la Sénia, on es distingí en rebutjar una partida carlina, i al País Basc.

Durant la guerra dels Matiners (1846-49) ascendí a general, després de la defensa de Terrassa i d’haver derrotat les partides de Mur i de l’anomenat Estudiant de Poza. Fracassà en l’atac a Avinyó (1848) i fou pres pels carlins.

Alliberat en un bescanvi de presoners, passà com a comandant general de província a Tarragona (1849), Girona (1849) i Cuba (1850).

Fou, successivament, capità general d’Aragó, Castella la Vella, País València (1866) i Cuba (1866-67).