Arxiu d'etiquetes: militars

Martorell i Portas, Vicenç

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 21 febrer 1879 – Barcelona, 24 setembre 1956)

Enginyer militar. Dirigí la brigada topogràfica d’enginyers de l’exèrcit (1920-24) encarregada d’aixecar el Pla de Barcelona i els encontorns, per a estudiar la defensa marítima de la ciutat. El 1925 passà a dirigir la nova oficina del pla de la ciutat de l’ajuntament. Fou coautor de la planificació espacial del CENU (1937).

Després de la guerra civil de 1936-39, ocupà el càrrec d’enginyer en cap de l’agrupació de serveis tècnics d’urbanisme i valoracions de l’ajuntament de Barcelona. Des del 1948 fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts.

És autor de diverses obres sobre cartografia de Barcelona i coautor de l’obra col·lectiva Historia del urbanismo en Barcelona (1970).

Fou el pare de Vicenç i de Ferran Martorell i Otzet.

Martorell i Otzet, Vicenç

(Barcelona, 1903 – segle XX)

Enginyer militar. Fill de Vicenç Martorell i Portas i germà de Ferran.

Ha exercit diversos càrrecs a l’administració pública com a especialista d’obres públiques i d’urbanisme. Participà a les obres de les casernes de Pedralbes i de cavalleria de Barcelona.

El 1955 fou nomenat gerent del pla comarcal de la comissió d’urbanisme de Barcelona, i en 1957-70 fou delegat del ministeri de l’habitatge a Barcelona.

És autor de La gestión urbanística en el orden funcional (1959), i ha col·laborat a la Historia del urbanismo en Barcelona (1970).

Martí i Fontanelles, Josep Anton de

(Vic ?, Osona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Militar austriacista. Fill de jurista Joan Anton de Martí i Planell i germà de Joan Baptista, amb qui participà en l’aixecament de Vic del 1705 a favor del rei-arxiduc Carles III.

Fou un dels vuit signats catalans del pacte amb Anglaterra, a Gènova. Lluità en l’ocupació de Girona (1705) i en la defensa de Barcelona (1706). Posteriorment fou ascendit a coronel i comandà el regiment dit de la reina.

Participà en la defensa de Barcelona, però pel juliol de 1714, desertà, juntament amb el seu germà, i passà al bàndol filipista; fou empresonat i dut a Peníscola.

En iniciar-se la guerra de la Quàdruple Aliança, formà part de les tropes de Felip V de Borbó i lluità contra els insurrectes catalans. Intentà de capturar el guerriller Carrasclet diverses vegades, sense èxit.

Martí i Fontanelles, Joan Baptista de

(Vic ?, Osona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Militar austriacista. Fill de Joan Anton de Martí i Planell. Juntament amb ell i el seu germà Josep Anton, el 1705 s’aixecà a favor de Carles III a Vic, i fou tinent coronel de la Reial Guàrdia Catalana.

El 1713, juntament amb el seu amic Josep Moragull, acompanyà l’emperadriu Elisabet de Brunsvic a Itàlia. Es comprometé amb la cúria romana a intentar la pacificació de Catalunya a canvi de la dispensa papal per al seu casament.

Al tornar a Barcelona, intentà de facilitar la victòria de Felip V de Borbó, però, tement d’ésser descobert, es passà al bàndol borbònic, juntament amb el seu germà i amb Josep Moragull (juliol 1714).

Martí, Baltasar

(País Valencià, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Militar. Es refugià al Principat quan el País Valencià fou ocupat pels borbònics (1707). Assolí el grau de coronel i participà a la defensa en el setge de Barcelona, com a agregat.

Morí l’11 de setembre en la defensa de la gran bretxa que s’obria pel front més amenaçat.

Martell i Domènech, Joan

(Reus, Baix Camp, 13 agost 1808 – 20 desembre 1867)

Militar i polític. De filiació progressista, participà en la primera guerra carlina.

Alcalde de Girona (1842-43), abandonà el càrrec en caure el govern progressista. En 1854-56 fou alcalde de Reus.

Era amic de Joan Prim, el qual acompanyà sovint en accions militars.

Marquet i Marc -germans-

Eren fills de Bonanat Marquet. 

Ramon Marquet i Marc  (Catalunya, segle XIV – 1358)  Domèstic de l’infant Pere i conseller cinquè de Barcelona (1354-55). Segurament és el mateix que, acusat d’haver ordenat l’assassinat de Ramon de Santvicenç, fou executat. Potser era filla seva Elisabet Marquet  (Catalunya, segle XIV)  Priora del monestir de Sant Damià.

Tomàs Marquet i Marc  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Col·laborà en la campanya sarda i en la guerra contra Gènova (1333). Rebé d’Alfons III el Benigne els llocs de Baratili, Noradat, Modolo, Dilla i Donori, a Sardenya. Fou el pare de:

  • Tomàs Marquet  (Sardenya, Itàlia, segle XIV – vers 1363)  Vice-almirall de Sardenya (1356). Tingué un fill il·legítim, Galceran Marquet  (Sardenya, Itàlia, segle XIV – després 1413) que fou legitimat i elevat a la categoria d’infançó (1396). Fou fet còmit de la galera reial (1396) i guardià del port de Càller (1413). Fou el pare de Joan Marquet (Sardenya, Itàlia, segle XIV – segle XV) i d’Antoni Marquet  (Sardenya, Itàlia, segle XIV – segle XV)  Era conseller de Càller el 1433.
  • Ramon Marquet  (Sardenya, Itàlia, segle XIV – després 1378)  Castellà de la Joiosa Guarda. A la mort del seu germà, sense fills legítims, el succeí. Fou filla seva i successora Margarida Marquet  (Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Muller de Ramon Desbosc.

Marquet i Rubí, Ramon

(Barcelona, 1235 – 1302)

Vice-almirall de Catalunya. Mercader i armador, posà aviat la seva experiència al servei de la corona.

Prestà servei a Jaume I el Conqueridor en la croada (1269) a Terra Santa frustrada per un temporal; organitzà l’expedició de Pere II el Gran a Tunis i a Sicília (1282) i la proveí d’homes i material; diverses vegades féu el trasllat dels membres de la família reial entre Catalunya i Sicília. Amb un petit estol de 14 galeres socorregué Messina, el 1284,

A partir de la invasió dels croats de Felip III l’Ardit (1285), a més dels serveis d’organització i intendència, passà a tenir funcions de vice-almirall; juntament amb Berenguer Mallol, expert i acabalat navilier civil, fou encarregat de la defensa de la costa de Catalunya; ambdós auxiliaren a Roger de Lloria, desbarataren l’estol francès prop de les illes Formigues (juliol 1285), ajudaren l’almirall en la victòria del golf de Roses (setembre 1285) i participaren en la defensa del Coll de Panissars.

Aquesta col·laboració seguí en el regnat d’Alfons II el Liberal, que els encomanà l’aparellament de les expedicions militars contra Jaume II de Mallorca (1286) i a la conquesta de Menorca (1287), que romania en poder sarraí.

El 1293 comandà, amb Jaume Escrivà, les galeres que patrullaren a l’estret de Gibraltar contra els benimerins.

Marquet, Galceran

(Catalunya, vers 1366 – 1410/11)

Vicealmirall de Catalunya. Participà (1391) en un estol organitzat per combatre els corsaris de Sicília; l’any següent Joan I el Caçador el designà vicealmirall en una frustrada expedició de càstig contra els sards rebels. Amb el mateix càrrec prestà servei a l’armada de Martí I el Jove a Sicília.

Quan Martí I l’Humà el substituí per Guerau de Palou (1397), ambdós rivalitzaren pel càrrec i els seus partidaris s’enfrontaren violentament a Barcelona.

Tot i recuperar el càrrec el mateix any, fou empresonat pel rei, per tal d’aturar la lluita.

Els seus germans foren:

Miquel Marquet  (Catalunya, segle XIV – 1403)  i Jaume Marquet  (Barcelona, segle XIV – 1404)  Fou mestre de la seca de Barcelona des del 1390, mostassaf el 1394 i conseller cinquè el 1395. 

Marquet, Galceran

(Barcelona, segle XIV – abans 1360)

Vice-almirall de Catalunya i cronista. Participà amb l’almirall Pere de Montcada en la batalla del Salado (1340) col·laborant amb les tropes castellanes d’Alfons XI.

El 1343 intervingué en l’ocupació de Mallorca de Pere III el Cerimoniós.