(País Valencià, s XV – )
(o baronia de Xest) Jurisdicció senyorial vinculada el 1467, prèvia facultat reial, per Berenguer Mercader i Miró, que l’havia adquirida el 1455.
Continua en la mateixa família.
Xestalcamp, baronia de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: 1455
Font i Roig, Joan
(Palma de Mallorca, vers 1455 – agost 1518)
Eclesiàstic. El 1496 era domer de la catedral de Mallorca.
És autor de l’Ordinarium de administratione sacramentorum… Secundum ritum almae Sedis Maioricarum (València, 1516) i de la Consueta de sanctis, i col·laborà en la redacció de la Consueta de sacistia, ambdues inèdites.
Hom creu amb fonament que tingué cura de l’edició del Misale i del Breviarum secundum usum almae Maioricensis Eclesiae, impresos a Venècia el 1506.
El seu sepulcre és a la capella del Sant Crist de la seu de Mallorca.
Cabaspre i Santjoan, Joan
(Palma de Mallorca, vers 1455 – 1529)
Jurista i comentarista lul·lià. L’any 1508 va entrar de mestre de doctrina lul·liana en l’Estudi General de Mallorca.
Escriví uns comentaris sobre la doctrina lul·liana: De ordinatione superiori et inferiori, obra que restà inèdita.
Entre els seus deixebles figurà Nicolau de Pax.
Escrivà i de Copons -germans-
Eren fills de Jaume Guillem Escrivà i de Pròixida i de Blanca de Copons.
Pere Guillem Escrivà i de Copons (País Valencià, segle XIV – 1425) Fou senyor de l’Alcudiola de Canals, el qual, a la seva mort sense successió, passà al seu germà Jaume Guillem.
Jaume Guillem Escrivà i de Copons (País Valencià, segle XIV – 1429) Heretà del seu germà Pere Guillem (1425) la senyoria de l’Alcudiola de Canals, per haver mort sense successió. El seu fill i successor fou:
- Jaume Guillem Escrivà i Martí (País Valencià, segle XV – 1455) Senyor de l’Alcudiola de Canals. Fou occit durant les seves discòrdies amb la banda dels Boïl i dels Lladró. Tot d’una la seva vídua, Isabel Serra, passà a segones noces amb Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Ram. No havent deixat successió, l’Alcudiola passà al seu oncle:
Eduard Guillem Escrivà i de Copons (País Valencià, segle XV – 1460/66) Senyor de l’Alcudiola. Fou el pare d’Eduard Guillem Escrivà i de Cervato (País Valencià, segle XV) Senyor de l’Alcudiola.
Castre-Pinós de So i Carròs -germans-
Eren fills de Guillem Ramon de Castre-Pinós i de So.
Francesc de Castre-Pinós de So i Carròs (Ribagorça, 1450 – 1497) La seva muller, Aldonça Roig, fou amistançada del príncep de Girona (després rei Ferran II el Catòlic). Llur rebesnét fou Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i d’Aragó.
Pere Galceran de Castre-Pinós de So i Carròs (Ribagorça, vers 1455 – 1530) Fou el successor del seu pare. En la sentència reial del 1493 aconseguí que li fossin adjudicats els vescomtats d’Illa i de Canet. El 1490 combaté contra Pere de Planella, i posteriorment serví Ferran II el Catòlic a Nàpols com a capità d’armes. El rei el recompensà amb la terra de Velluti (Basilicata) el 1505 i amb l’acaidia de Cosenza. Morí sense fills.
Espill -llibre-
(País Valencià, 1455 – 1462)
Obra de Jaume Roig. Publicat el 1531, conegut també per Llibre dels consells i Llibre de les dones.
Tot i que segueix la tradició de la narrativa en vers del segle XII (fent un ús riquíssim del llenguatge popular, però sense menyspreu de cap recurs), és escrit en vers de quatre síl·labes amb rima aparellada, tant per l’estructura com pel desenvolupament es pot considerar una veritable novel·la.
Amb un llenguatge ric i planer, teixeix una furiosa distriba contra les dones, causa de totes les desgràcies del protagonista, en Grau de València, molt d’acord amb la misogínia de la literatura medieval i la moral que imperava en aquella època.
Llobera i Garró, Bartomeu de
(Barcelona, vers 1400 – 1455)
Mercader. Fill de Joan de Llobera i germà de Joan. Fou soci capitalista d’una companyia mercantil.
Partidari de la Biga, fou membre actiu del Consell de Cent (1437-53), cònsol de mar (1437) i administrador de la taula de canvi (1447).
Fou el pare de:
Joan de Llobera i de Ferrera (Barcelona, segle XIV – 1464) Conseller tercer de Barcelona (1462-63). Morí escanyat, acusat del crim de sodomia.
Bartomeu de Llobera i de Ferrera (Barcelona, segle XV – 1462) Mercader. Cònsol català a Nàpols, on tenia negocis.
Elionor de Llobera i de Ferrera (Barcelona, segle XV) Muller de Pere Font, propietari d’una de les botigues de teles més importants de Barcelona, i que també era administrador de la companyia de draps dels Llobera.
Joana d’Urgell
(Saragossa o Sixena, Aragó, 1414 – Saragossa, vers 1455)
Comtessa de Foix, de Cardona i de Prades. Filla del comte Jaume II d’Urgell el Dissortat i d’Isabel d’Aragó, filla de Pere III el Cerimoniós i de Sibil·la de Fortià. Nasqué poc després de l’empresonament (1413) del seu pare al castell d’Urueña (Valladolid).
Morta la seva mare (1424), abandonà Alcolea, on residia, i s’instal·là a la cort de la reina Maria de Castella, esposa d’Alfons IV el Magnànim.
Es casà (1436) amb Joan I de Foix i, vídua al cap de poc, fou obligada a deixar el comtat de Foix (1444), i es maridà amb Joan Ramon Folc III de Cardona.
Joana d’Aragó i d’Enríquez
(Barcelona, 16 juny 1455 – Nàpols, Itàlia, 9 gener 1517)
Reina de Nàpols (1476-94). Filla de Joan II de Catalunya i de Joana Enríquez. Es casà (1476) amb Ferran I de Nàpols, on va exercir de virreina.
Vídua (1494), hagué de fugir de Nàpols, i passà a València amb la seva filla Joana, vídua de Ferran II de Nàpols.
Tornà el 1506 a aquell regne, amb el seguici de Ferran II el Catòlic, i hi establí una cort renaixentista castellanitzant.
Eimeric i Saplana, Joan d’
(Catalunya, 1455 – 1517)
Noble i polític. Lloctinent general de Mallorca (1493-1502), intentà de pacificar l’illa en dictar mesures favorables als forans i als menestrals i en reprimir amb duresa les bandositats.
Per la seva gestió trobà l’oposició dels oficials reials i de les classes privilegiades, que n’aconseguiren la destitució.
Rehabilitat per la cort, tornà al càrrec (1505-12).
Dades dels Països Catalans 