Arxiu d'etiquetes: llibres

Calaix de Sastre

3 Respostes

(Catalunya, 1769 – 1816)

Extens dietari escrit en català per Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà. Ocupa seixanta volums manuscrits, conservats pels descendents.

Fou donat a conèixer per Manuel Ros i de Càrcer (1908) i publicats parcialment per Alexandre Gali (1954) i R. Boixareu.

En un català corrupte i un xic vulgar i amb clares intencions humorístiques, constitueix una minuciosa crònica privada de la societat benestant i de la Catalunya del seu temps.

N’hi ha una còpia manuscrita moderna en 52 volums a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona.

Bruguera, Editorial

3 Respostes

(Barcelona, 1954 – 1986)

Editorial. Constituïda a partir de l’editorial fundada el 1912 per Joan Bruguera i Teixidó, amb el nom d’El gato negro.

Edità obres destinades al gran públic: novel·les policíaques, roses i d’humor; revistes i llibres infantils, etc.

En català va publicar “Quaderns de cultura”, “Llibres del mirador”, “Col·lecció Històries”, “Col·lecció Asterix” i Història de la premsa catalana (1966), de Joan Torrent i Rafael Tasis.

El 1986, degut a una crisi iniciada el 1984, es va dissoldre la societat.

Brevis historia monasterii Rivipullensis

Deixa un comentari

(Ripoll, Ripollès, 1147)

Història del cenobi ripollès. Nom donat per l’arquebisbe Pèire de Marca a aquesta crònica catalana escrita en llatí. És la més antiga avui coneguda entre les produïdes en el territori de l’antiga Marca Hispànica.

La seva narració arrenca de la fundació del monestir de Ripoll per Guifré I el Pilós el 888 i arriba fins al 1147, any de la redacció de la crònica.

El seu anònim autor, sens dubte un monjo de Ripoll, la redactà seguint amb exactitud la documentació conservada en els arxius del cenobi.

Fou coneguda i aprofitada pel primer redactor dels Gesta comitum Barcinonensium et Regum Aragonum, que escrivia també a Ripoll uns 25 anys més tard.

Bonavia i Flores, Salvador

3 Respostes

(Barcelona, 1876 – 1925)

Comediògraf i editor.

Per tal de popularitzar les seves obres dramàtiques escrites en col·laboració amb altres autors (L’emperador del Paralelo, 1903; El detectiu Jep-Roch-Hans, 1909, etc), publicà la revista setmanal “La Escena Catalana” (1918) i la “Biblioteca Bonavia“. Edità el “Bloc Manelic”.

Blandín de Cornualla

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XIII – segle XIV)

Novel·la anònima versificada en noves rimades. Escrita en un provençal ple de catalanismes, que traeixen l’origen de l’autor.

Narra les aventures dels cavallers Blandín i Guiot Ardit, i es clou amb llur matrimoni amb les donzelles Brianda i Yrlanda. Pel tema és considerada afí a la matèria de Bretanya.

La narració és lineal, sense digressions, i és escrita en un estil senzill i planer amb un cert realisme en les descripcions, amb pocs elements meravellosos, i es decanta sovint cap a l’humor i la ironia.

Biblioteca Verdagueriana

2 Respostes

(Barcelona, 1953 – )

Col·lecció creada per Josep M. de Casacuberta en el marc de l’Editorial Barcino.

Aplega texts, documents i estudis referents a Jacint Verdaguer destinats a recollir la important obra d’investigació científica, en bona part encara inèdita, que representa una renovació dels estudis verdaguerians.

Enllaç web:  Biblioteca Verdagueriana

Biblioteca Univers

3 Respostes

(Barcelona, 1928 – 1936)

Col·lecció d’obres en prosa. Editada per la Llibreria Catalònia i dirigida per Carles Soldevila, de la qual aparegueren 46 volums.

Procurà la publicació dels grans escriptors estrangers dels segles XVIII i XIX, amb predilecció pels russos, sense descurar la reedició d’obres catalanes: Fanny i Eva de Carles Soldevila, Jo! de Prudenci Bertrana, Gualba la de mil veus i La Ben Plantada d’Eugeni d’Ors.

Biblioteca A tot vent

4 Respostes

(Barcelona, 1928 – )

Col·lecció de novel·la en català d’Edicions Proa. Fou dirigida per Joan Puig i Ferreter en la seva primera època de Barcelona (1928-38) i fins a la seva mort (1956) durant l’etapa intermèdia de Perpinyà (1951-64).

El 1964 Joan B. Cendrós en possibilità el retorn a Barcelona on, amb el peu editorial d’Aymà i sota la direcció de Joan Oliver, arribà al número 200, mantenint la qualitat de les traduccions dels principals autors estrangers que s’hi publicaren.

L’any 1982, en haver-se constituït novament Edicions Proa com a editorial, la col·lecció li fou traspassada; a partir de 1984 s’inicià una nova etapa amb un canvi de format i un ritme de publicació de 18 títols l’any, sota la direcció d’un comitè literari que incorporà Joan Carreras i Martí, Joan Triadú i Xavier Bru de Sala.

Bibliografia Nacional de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, 1979 – )

Compilació de les notícies bibliogràfiques de la producció nacional catalana impresa, sonora, gràfica o en suport informàtic, obtingudes a partir de materials subjectes a dipòsit legal, la gestió de la qual fou traspassada a la Generalitat de Catalunya el 1979 i regulada el 1981.

L’Institut Català de Bibliografia, creat per la Llei de Biblioteques de 1981, s’encarregà de la redacció dels registres en forma automatitzada, en forma MARC.

Els fascicles publicats en suport paper per l’Institut recullen les monografies impreses de més de 15 pàgines amb dipòsit legal de Catalunya a partir del 1982, amb cobertura i periodicitat irregular fins al 1994.

D’aleshores ençà, la Biblioteca de Catalunya se n’ha fet càrrec segons la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya de 1993, que estableix la supressió de l’Institut Català de Bibliografia.

Bibliografia Medical de Catalunya

Deixa un comentari

(Barcelona, 1918)

Inventari d’obres escrites per metges dels Països Catalans. Conté 2.625 cèdules, reunides en l’exposició bibliogràfica annexa al II Congrés de Metges de Llengua Catalana (1917).

Tot i que també hi foren catalogats texts històrics o literaris, el conjunt és fonamentalment de caràcter científic, i constitueix un important aplec de materials per a l’estudi de la medicina catalana dels segles XIII al XIX.

El volum porta una extensa introducció d’Eudald Canivell.