(Barcelona, 9 març 1906 – París, França, 4 desembre 1966)

Escriptor i polític. De molt jove començà una intensa activitat literària i política a la premsa. Va ésser secretari general de la joventut d’Acció Catalana i director general dels Serveis Correccionals de la Generalitat de Catalunya (1937-38), des d’on humanitzà la justícia i alliberà molts eclesiàstics i presos sense causa. S’exilià el 1939 i tornà vers el 1947. A l’exili publicà Històries de coneguts (París, 1945) i des de Barcelona fou una mena de cònsul dels catalans a l’estranger.

Les seves novel·les Vint anys (1931), Sol ponent (1953), La Bíblia Valenciana (1955), És hora de plegar (1956), Abans d’ahir (1956) i Un crim al Paral·lelo (1960) són un testimoniatge de diversos moments de la vida barcelonina. La més important, Tres (1962), és una mena de panorama de la preguerra i de la guerra civil. Publicà teatre i monografies de divulgació de la història catalana, entre les quals excel·leixen Pere III el Cerimoniós i els seus fills (1957), Joan I, el rei caçador i músic (1969), Barcelona, imatge i història d’una ciutat (1962) i diversos volums d'”Episodis de la Història”.

Va ésser un dels millors crítics i historiadors de la novel·la catalana moderna: Una visió de conjunt de la novel·la catalana (1935) i La novel·la catalana (1954). També escriví teatre (Un home entre herois, 1958) i la narració per a infants Aventures de Romà Kalbris (1959). Té també una monumental Història de la premsa catalana (2 volums, 1966), escrita en col·laboració amb Joan Torrent. Escriví sobretot a “La Nostra Revista”, “Pont Blau” i “Xaloc”. A Catalunya fou un actiu mentor de causes culturals i polítiques catalanes.