Soldevila i Zubiburu, Carles

(Barcelona, 26 març 1892 – 10 gener 1967)

Escriptor i periodista. Fill de Carles Maria Soldevila i Boixader i germà de Ferran. Advocat, va ésser funcionari de la diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. Durant la guerra civil i la immediata postguerra (1936-42) es va estar a París. Col·laborà a la “Revista de Catalunya” i a “Mirador” i dirigí el magazin “D’Ací i d’Allà” (1924-36); a “La Publicitat” (i abans a “La Publicidad”) va fer cèlebre una col·laboració regular titulada Fulls de dietari (abans Hojas de dietario).

En el camp teatral, a més d’una comèdia costumista sobre l’ambient de la classe mitjana barcelonina, va escriure Civilitzats tanmateix (1921), Vacances reials (1923), Bola de neu (1926), Els milions de l’oncle (1927), L’escola de senyores (1930) i Leonor o el problema domèstic (1933), dins l’esquema de la comèdia burgesa europea.

Dins el gènere narratiu, va crear un tipus de novel·la psicològica que seguia la tècnica del retrat: L’abrandament (1917), Fanny (1930), Eva (1931), Valentina (1934) i la trilogia Els anys tèrbols, que, encetada amb l’optimisme relatiu de Moment musical (1936), continua l’intriga amorosa amb Bob és a París (1952) i acabà amb la desfeta col·lectiva de Papers de família (1960). En conjunt, es tracta de jocs de passions, de vegades a la manera de Maurois, on la presència femenina és un element decisiu. Moltes trames novel·lístiques pròpies va dur-les a les taules.

Les narracions breus foren reunides en les Obres Completes, sota els títols d’Històries barcelonines i d’Històries d’altres llocs.

Va dirigir una col·lecció important de literatura mundial en català (Biblioteca Univers), per a la qual va traduir el Càndid de Voltaire.

També va escriure literatura infantil, Lau o les aventures d’un aprenent de pilot (1926).

La vocació pedagògica el va dur a escriure uns opuscles de bon tracte social, L’home ben educat (1926), La dona ben educada (1926), amb el pseudònim Myself. La seva dedicació de lector pacient va destil·lar una guia de lectures, Què cal llegir (1928). Va publicar unes memòries, Del llum de gas al llum elèctric (1951).

Durant l’exili parisenc va escriure en francès, en col·laboració, una obra sobre el marquès de la Ensenada i el seu temps, i en tornar-ne, unes impressions, en castellà, titulades El París que yo he visto (1942).

A la postguerra hagué de guanyar-se la vida escrivint en castellà i fent encàrrecs editorials.

Gran divulgador i sintetitzador de la cultura, publicà algunes antologies il·lustrades d’una gran dignitat: Figura de Catalunya (1955), Barcelona vista pels seus artistes (1957) i Bellesa de Catalunya (1957).

3 pensaments sobre “Soldevila i Zubiburu, Carles

  1. Retroenllaç: Soldevila i Zubiburu, Ferran | Dades de Catalunya

  2. Retroenllaç: Soldevila i Boixader, Carles Maria | Dades de Catalunya

  3. Retroenllaç: Myself | Dades de Catalunya

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s