Arxiu d'etiquetes: Ripollès

Fogonella

(Ogassa, Ripollès)

Masia i veïnat, al vessant meridional de la serra Cavallera.

Casetes, les -Ripollès-

(Planoles, Ripollès)

Veïnat, a l’esquerra del Rigard.

Cremal, gorja de

(Queralbs, Ripollès)

(o de Núria)  Gran entalladura oberta pel riu de Núria al llarg de 3 km fins a l’aiguabarreig amb el Freser.

A la confluència s’ha format l’espadat de 700 m de desnivell anomenat les roques de Totlomon.

Mataplana, baronia de

(Catalunya, segle XIII – )

Jurisdicció feudal, creada el segle XIII i sotmesa als senyors del castell de Mataplana, a Gombrèn (Ripollès). Comprenia els termes de Mogrony, Castellar de N’Hug i Lillet i les parròquies i agregats de Brocà, Saus, Sant Vicenç de Rus, Maians, Santa Cecília de Riutort, Sant Jaume de Frontanyà, Palomera i Aranyonet. A mitjan segle XIII s’hi afegí -pel casament de Blanca de Mataplana amb Galceran d’Urtx– la vall de Toses.

El terme apareix configurat al llarg del segle XII, i rebé el nom de baronia vers el 1350.

El 1374 Jaume Roger de Pallars la vengué a Pere Galceran (III) de Pinós, que el 1376 en revengué una part -els termes de Mogrony, Gombrèn i Aranyonet- a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, que era el senyor alodial més fort d’aquesta part del terme.

Així es desmembrà l’antiga baronia, i la part de Lillet i de Castellar, amb la resta de petits termes, restà en poder dels barons de Pinós, senyors de Bagà, que s’intitularen durant segles barons de Pinós i Mataplana.

Brevis historia monasterii Rivipullensis

(Ripoll, Ripollès, 1147)

Història del cenobi ripollès. Nom donat per l’arquebisbe Pèire de Marca a aquesta crònica catalana escrita en llatí. És la més antiga avui coneguda entre les produïdes en el territori de l’antiga Marca Hispànica.

La seva narració arrenca de la fundació del monestir de Ripoll per Guifré I el Pilós el 888 i arriba fins al 1147, any de la redacció de la crònica.

El seu anònim autor, sens dubte un monjo de Ripoll, la redactà seguint amb exactitud la documentació conservada en els arxius del cenobi.

Fou coneguda i aprofitada pel primer redactor dels Gesta comitum Barcinonensium et Regum Aragonum, que escrivia també a Ripoll uns 25 anys més tard.

Ares, coll d’ -Ripollès / Vallespir-

(Molló, Ripollès / Prats de Molló, Vallespir)

Depressió (1.527 m alt), pas natural, fronterer entre els estats espanyol i francès; situat al Pirineu Oriental, al nord-oest de Camprodon, aigües amunt del Ritort, afluent del Ter.

És un pas històric en les comunicacions entre les dues comarques.