Arxiu d'etiquetes: juristes

Fenollet i de Canet, Hug de

5 Respostes

(Catalunya Nord, segle XIV – València, 1356)

Prelat i jurista. Fill de Pere de Fenollet i d’Urtx, i germà de Pere. Estudià lleis a Lleida i després en fou professor a la mateixa ciutat.

Essent canonge d’Elna figurà entre els partidaris de Pere III el Cerimoniós, del qual aviat fou conseller (1344-54), contra Jaume III de Mallorca. Reconegué, a instàncies del rei, la primogenitura de la infanta Constança (1347).

Fou nomenat bisbe de Vic (1346-48) i de València (1348-56), on combaté les doctrines dels beguins. Reuní un sínode (1350) i presidí un consell reial (1354-55), quan Pere III era a la campanya de Sardenya.

Fou senyor de Puçol. Llegà notables obres d’orfebreria a la catedral de Vic.

Un altre germà seu fou Ponç de Fenollet i de Canet  (Catalunya Nord, segle XIV)  Canonge de Vic.

Feliu -varis bio-

Deixa un comentari

Bonaventura Feliu  (Catalunya, segle XVIII)  Compositor. Fou mestre de capella a l’església de Tàrrega.

Francesc Feliu  (Camprodon, Ripollès, segle XIV – Cervera, Segarra, segle XV)  Pintor i escultor. Realitzà un gran nombre d’obres, especialment pictòriques de caràcter religiós, sobretot per a temples de Cervera i de Manresa.

Gaspar Feliu  (Illes Balears, segle XVIII)  Jurista. És autor de notables al·legacions i d’un Tractatus varii juridici.

Josep Feliu  (Catalunya, segle XVII – Nàpols ?, Itàlia, segle XVII)  Jurista. Era oïdor del consell de Salern. Més tard fou jutge del civil a Nàpols. Gaudí de gran prestigi.

Nadal Feliu  (Alcúdia, Mallorca, 1623 – Palma de Mallorca, 1681)  Franciscà. És autor d’escrits religiosos en castellà i en llatí. El titulat Examen calificatorum fou condemnat per la Inquisició. Excel·lí com a orador i dialèctic.

Ramon Feliu  (Catalunya ?, segle XVIII – Madrid ?, segle XIX)  Polític. Fou diputat suplent pel Perú a les corts de Cadis (1810-13). El 1821 fou ministre d’ultramar, del govern constitucional de Ferran VII de Borbó; aviat, però, passà al de governació. Intentà, sense èxit, de consolidar el govern liberal moderat davant els exaltats.

Falcs -varis bio-

Deixa un comentari

Bartomeu de Falcs  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Lluità a la guerra contra Castella. En 1363 formava part dels reforços catalans que passaren a Aragó quan caigué Carinyena.

Pere Falcs  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Jurista. Actuà també com a diplomàtic. El 1414 fou ambaixador del rei Ferran I d’Antequera prop de l’emperador d’Alemanya, per tal de proposar-li una entrevista a Perpinyà, convenient per a la resolució del cisma existent.

Fages i de Perramon, Carles

4 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 24 gener 1843 – 25 abril 1932)

Jurista i banquer. Fill de Narcís Fages i de Romà. Fundà i dirigí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de l’Empordà i la revista “El Ampurdán” (1849-85).

Fou el pare de:

Xavier Fages i de Climent  (Figueres, Alt Empordà, 1871 – 23 maig 1946)  Advocat i escriptor. És autor de nombrosos escrits a la premsa catòlica i d’alguns llibres com Propaganda católica (1908) i Política de Balmes (1912).

Ignasi Fages i de Climent  (Figueres, Alt Empordà, 1874 – 1930)  Advocat. Dedicat als estudis agraris, ha publicat llibres com Las colonias agrícolas (1916). Fou el pare de l’escriptor Carles Fages i de Climent.

Elias i d’Oriola, Josep

Deixa un comentari

(Ripoll, Ripollès, segle XVIII)

Jurista. Gaudí al seu temps d’un prestigi considerable.

Eimeric, Guillem

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIII)

Jutge. Fou assessor jurídic de Pere II el Gran.

Amb aquest caràcter l’acompanyà, el 1282, a l’expedició a Barbaria i a Sicília, on prestà al rei diversos serveis, el més important dels quals fou el d’acompanyar a Pere de Queralt i a Roís Eiximèn de Luna fins al campament de Carles d’Anjou, per trametre-li la invitació de Pere el Gran a abandonar Sicília.

Duran i Ventosa, Raimon

4 Respostes

(Barcelona, 24 gener 1858 – 8 març 1933)

Advocat i jurista. Fill de Manuel Duran i Bas, i germà de Manuel, Claudi i Lluís. Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

Col·laborà en la redacció de la Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña (1883) i publicà La hipoteca marítima (1888), L’ivresse devent le droit pénal (1890) i La família catalana (1895).

Dou i de Bassols, Ignasi de

2 Respostes

(Barcelona, 1730 – 1802)

Jurista i advocat. Germà de Ramon Llàtzer. Estudià a la Universitat de Cervera i hi exercí una càtedra.

Fou assessor del rei, de la intendència general i de la Reial Junta de Comerç. Publicà alguns tractats jurídics en llatí.

Domenge, Guillem

Deixa un comentari

(Girona ?, segle XIV – segle XV)

Jurista. Doctor en dret, fou nomenat jutge de la batllia i de la vegueria de Girona (1386) per l’infant Joan.

Va escriure uns comentaris sobre les Constitucions de Catalunya i els Usatges de Barcelona.

Despujol i Roset, Segimon

1 Resposta

(les Masies de Voltregà, Osona, segle XVI – Barcelona, 1614)

Jurista. Doctor en dret civil i dret canònic, exercí l’advocacia a Barcelona.

Il·lustrà amb notes l’obra Observationes sacri regii senatus Cathaloniae (1608) de Miquel Ferrer i publicà Index singularium materiarum doctorum practicorum Cathaloniae (1610).