Arxiu d'etiquetes: Itàlia (morts a)

Cervelló i de Palol -germans-

1 Resposta

Eren fills de Ramon Arnau de Cervelló i d’Alenyà.

Lluís de Cervelló i de Palol  (Catalunya, segle XIV – Nàpols, Itàlia, 1405)  Junt amb el seu pare obtingueren del rei el trasllat de Santa Perpètua de la jurisdicció de la vegueria de Vilafranca a la de Montblanc, d’on era el castell de Vallespinosa (1378). Fou procurador de la reina Violant de Bar i ambaixador reial a Nàpols. Mori abans que el seu pare. La senyoria de Vallespinosa passà a la seva germana Violant.

Violant de Cervelló i de Palol  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  A la mort del seu germà rebé la senyoria de Vallespinosa i la donà a Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt, governador de Catalunya, però passà més tard als seus descendents, els Armengol.

Cervelló i de Castre-Pinós -varis/es-

7 Respostes

Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Fill de Berenguer Arnau (III) i de Joana de Castre-Pinós. Heretà les baronies de Castre i de Peralta, i foren també coneguts des d’aleshores, ell i els seus descendents, hereus d’aquestes baronies, amb el cognom de Castre o de Castre-Pinós. Foren fills seus, Joan, que formà la línia de València, Felip i Berenguer Arnau (V).

Felip de Cervelló i de Castre-Pinós  (Catalunya, segle XV – abans 1523)  Fill de Martí Joan de Cervelló i de Cervelló, junt amb el qual, el 1480, vengué Valldossera a Santes Creus, i el 1489, Montagut. Mort sense fills, el patrimoni passà a la seva germana Guialmar i a llurs descendents.

Guialmar de Cervelló i de Castre-Pinós  (Catalunya, segle XV – vers 1528)  Filla de Martí Joan de Cervelló i de Cervelló i germana de Felip, el qual morí sense fills, i ella i els seus descendents heretaren el patrimoni. Fou muller de Joan de Barberà. Un segle més tard el patrimoni passà per línia femenina, als Saiol, que foren barons de Querol fins un temps ben recent.

Jeroni Urbà de Cervelló i de Castre-Pinós  (Catalunya, segle XV – Sardenya, Itàlia, després 1495)  Fill segon d’Arnau Guillem (I). Establert a Sardenya, d’ell davallà la branca sarda de Samatzal, comtes de Sèdilo. Amb Joan i Felip de Cervelló destacà sobretot a la campanya de 1521. El seu fill i hereu fou Berenguer Arnau (III), germà de Guillem de Cervelló i de Ferrera  (Catalunya ?, segle XVI – Itàlia ?, 1548)  Baró de Samatzal. Inicià la subbranca dels comtes i marquesos de Sèdilo, feu que li aportà la seva muller Marquesa Torressani.

Cervelló, Ramon de -varis-

5 Respostes

Ramon de Cervelló  (Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347)  Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres. Morí a Sardenya juntament amb el seu pare i el seu germà Guerau.

Ramon de Cervelló  (Catalunya, segle XIV)  Frare hospitaler. Fou comanador d’Ascó. El 1327 assistí al vassallatge prestat per Jaume III de Mallorca, a Barcelona.

Ramon de Cervelló  (Catalunya, segle XV)  Noble. Assistí a les Corts generals de Montsó de 1436. Fou un dels tractadors de les Corts de Fraga de 1460.

Cervelló, Guerau de -varis-

14 Respostes

Guerau (VI) de Cervelló  (Catalunya, segle XII – Illes Balears, 1229)  Fill de Guillem (I) de Cervelló i suposat germà de Bernat Guillem (o Guillem) de Cervelló. Morí molt jove a la conquesta de Mallorca i deixà una sola filla, Felipa de Cervelló (Catalunya, segle XIII)  Visqué pocs anys i les seves possessions foren heretades pel seu oncle valencià, Guillem (II) de Cervelló.

Guerau (VII) de Cervelló  (País Valencià, segle XIII – vers 1309)  Fill i hereu de Guillem (II) de Cervelló i germà de Alemany. Brau capità de Pere II de Catalunya. Heretà Cervelló, Vilademàger i Pontils, entre d’altres feus. Vengué (1297) la baronia de Cervelló al rei Jaume II el Just, participà en la campanya d’Almeria i morí sense fills legítims, però tingué un fill il·legítim, Guillem de Cervelló, dit el Bord de Cervelló.

Guerau de Cervelló  (Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347)  Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres i germà de Ramon, Berenguer Arnau (I), Guillem i Guillem Ramon (I). Morí a Sardenya juntament amb el seu pare i el seu germà Ramon.

Guerau de Cervelló  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Noble. Fou personatge influent a la cort de Jaume II de Catalunya, i pot ser confós amb l’homònim. El 1327 assistí a la inauguració del monestir de Pedralbes.

Cerdà i Lloscos, Antoni

Deixa un comentari

(Santa Margalida, Mallorca, vers 1390 – Roma, Itàlia, 1459)

Prelat trinitari. Reformà les constitucions del seu orde i en fou visitador, comissari i procurador general.

Fou també bisbe de Lleida (1449-59), cardenal (1449), inquisidor suprem, diputat per la Congregació de Regulars i canonge de la seu de Mallorca.

Escriví l’obra De educatione principum.

Castellnou, Dalmau (IV) de

3 Respostes

(Catalunya Nord, segle XIII – Esglésies, Sardenya, Itàlia, 1323)

Senyor de Montbram i de la Vall de Sant Martí. Fill de Dalmau (I) de Castellnou. Li fou confiada la guarda del castell de Montgrí novament construït.

El 1302 signà com a garant, amb el seu cosí el vescomte Jaspert, l’acte d’homenatge de Jaume II de Mallorca a Jaume II de Catalunya. Del 1303 al 1306 cedí els drets que tenia sobre Salses i Barrés. Era senyor de Santa Maria de Mollet i del castell de Montferrer.

El 1312 acompanyà, amb cent homes de cavall i dos-cents homes de peu, l’infant Ferran de Mallorca a Itàlia en guerra contra Robert d’Anjou i fou encarregat de la capitania de les tropes de Calàbria.

A la mort del seu cosí Jaspert (1321), prestà homenatge al rei Sanç I de Mallorca com a cotutor de l’hereva Sibil·la.

Morí al setge d’Esglésies (Sardenya).

Castellar -varis bio-

Deixa un comentari

Jaume Castellar (Catalunya, segle XIII – Gerba, Tunísia, 1310) Corsari. Propietari de quatre galeres aparellades per anar a Orient. Fou cridat per Frederic II de Sicília perquè ajudés a sufocar una revolta dels sarraïns de Gerba, senyoria de Rogeró de Lloria, nét de l’almirall Roger de Lloria. Castellar hi desembarcà, però fou vençut i mort amb cinc-cents combatents més.

Jaume de Castellar  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Fou servidor de Joan I de Catalunya des de la primeria del regnat d’aquest.

Joan de Castellar  (Catalunya ?, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)  Cavaller. En 1409 serví a la campanya de Sardenya. Fou membre del seguici de Martí I el Jove durant les operacions. Actuà de testimoni del testament d’aquell rei, fet a Càller pel juliol de 1409.

Ponç de Castellar  (Catalunya ?, segle XIII – Sicília ?, Itàlia, segle XIV)  Cavaller. Combaté a Sicília. Hi serví el rei Frederic III. Destacà lluitant contra els angevins al costat de Bernat de Sarrià i de Dalmau (III) de Castellnou.

Castellar, Damas de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Parma, Itàlia, 1625)

Frare caputxí. Havia estat cartoixà a Montalegre. Vestí l’hàbit caputxí el 1588. Ocupà diversos càrrecs dins el seu nou orde.

Fou tres vegades ministre provincial. Enderrocà gairebé tots els ermitoris caputxins i els substituí per convents.

Morí quan es traslladava a Roma, a peu i descalç, per assistir a un capítol general.

Cardona i d’Empúries, Ramon de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Sicília, Itàlia, segle XIII)

Noble. Fill de Ramon Folc V de Cardona i de Sibil·la d’Empúries.

Embarcà a l’expedició de Pere II el Gran a Sicília (1282, on s’establí i fundà la línia siciliana dels barons de Mazzarone.

Cardona, Joan de -varis-

4 Respostes

Joan Cardona  (Catalunya, segle XV)  Escriptor. És citat per Fèlix Torres i Amat com a autor d’una novel·la titulada Tratado notable de amor.

Joan de Cardona  (Sardenya, Itàlia, segle XV)  Bisbe de Ploague, a Sardenya (1495). Potser pertanyia a la branca dels barons de Ploague i Montesanto.

Joan de Cardona  (Catalunya, segle XV – després 1488)  Cavaller. Fill bastard del comte Joan Ramon Folc I de Cardona. Durant la guerra civil catalana de 1462-72 es revelà com un dels primers capitans de Joan II (fou conegut com el Bastard de Cardona). El 1474 dugué a terme una important missió diplomàtica al Rosselló i tingué un paper destacat a les corts de 1473-79.

Joan de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Noble. Fill natural del comte Joan Ramon Folc III de Cardona. Fou comanador santjoanista de Barcelona.

Joan de Cardona  (Sicília, Itàlia, segle XV – Ricoccia, Itàlia, 1522)  Noble. Era comte de Colossa (Sicília). Morí lluitant contra els francesos.

Joan de Cardona  (Sardenya ?, Itàlia, segle XVI – Hongria ?, segle XVI)  Noble. Fou virrei de Sardenya durant setze anys, fins al 1549. Aquest personatge pot ser el que destacà a les guerres d’Hongria contra els turcs, en temps de l’emperador Ferran.

Joan de Cardona  (Catalunya, segle XVI – 1607)  Noble. Fill de Lluís de Cardona i de Pràxedes d’Ança. El 1593 heretà del pare la baronia de Sant Mori. Fou heretat per l’oncle Galceran, germà de Lluís.