Arxiu d'etiquetes: Igualada (nascuts a)

Llacuna i Carbonell, Joan

(Igualada, Anoia, 15 octubre 1905 – Burzet, Llenguadoc, 6 agost 1974)

Poeta. De formació autodidàctica, fou influït per Salvat-Papasseit, Sánchez i Juan i Rosselló i Porcel, la seva poesia combina l’intimisme amb la imatgeria local, de vegades amb ressons del surrealisme.

La recerca de la puresa, del somni, no troben sempre una expressió perfecta; per això la seva poesia és sovint trencadissa, tendra.

És autor d’un llibre de poesia molt remarcable: L’aurora de l’Aragall (1957, reeditat el 1961), així com d’Ònix i níquel (1934).

Col·laborà a la “Revista d’Igualada”.

Jover i Serra, Joan

(Igualada, Anoia, 1823 – Barcelona, 1879)

Industrial. Creador de la companyia naviliera Jover i Serra, fou vocal de la Companyia General de Crèdit El Comercio (1865) i del Banc de Barcelona (1873), posà capital per a la fundació del Banc Hispano-Colonial (1876), fou diputat a corts per Igualada i muntà la paperera La Gelidense a Gelida.

Fou el pare de Joaquim Jover i Costas, que el succeí.

Jordana i Puig, Miquel

(Igualada, Anoia, 16 novembre 1875 – 11 gener 1940)

Compositor. Fundà a Igualada l’acadèmia musical del seu nom (Acadèmia Jordana) i l’Orfeó de l’Anoia (1909), el qual dirigí fins al 1931.

És autor d’una Rapsòdia igualadina, per a orquestra, d’una Cançó d’octubre i d’altres obres corals, de peces per a piano i d’una obra didàctica.

Igualada, Agustí d’

(Igualada, Anoia, 1834 – 1897)

Frare caputxí. Prengué l’hàbit el 1863.

Destinat a Guatemala, restà en aquest país fins a l’exclaustració que hi fou decretada el 1872. Visqué aleshores a d’altres estats de l’Amèrica Central.

Hi organitzà diversos establiments de l’orde, la qual el considera un dels seus missioners més abnegats i alhora més efectius dels que ha tingut en terres americanes.

Guixà i Alsina, Celdoni

(Igualada, Anoia, 12 agost 1787 – 5 juliol 1848)

Escultor. Fou deixeble de Salvador Gurri a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, d’on esdevingué professor de gravat (1840).

Fou autor de la font de Ceres (1825) per al passeig de Gràcia de Barcelona (actualment instal·lada al parc de Montjuïc).

Col·laborà en els relleus de l’edifici dels Porxos d’En Xifré i en la decoració de la font de Neptú, erigida l’any 1826 al Pla de les Comèdies de Barcelona.

Féu altres obres per a Santa Maria del Mar, per a Montserrat, per a Tàrrega, etc.

Guiu i Giralt, Francesc

(Igualada, Anoia, 1927 – )

Físic. Obtingué a Londres el doctorat en física de metalls (1965) i en ciències (1979).

Treballà en el camp de la física industrial a Madrid, i després ho féu en el de la indústria com a investigador del 1957 al 1961. A partir de llavors ha ocupat diversos càrrecs a Anglaterra on fou professor de ciència de materials a la universitat de Londres.

Ha estudiat la teoria de defectes i plasticitat dels cristalls i les propietats mecàniques dels sòlids.

És autor de més de quaranta articles especialitzats i ocupà diversos càrrecs consultius i de gestió a la universitat de Londres.

Grifell i Llucià, Antoni

(Igualada, Anoia, 1845 – Barcelona, 1905)

Actor, autor i director teatral. Es destacà amb obres de Frederic Soler “Pitarra”, amb la companyia La Gata.

Treballà també per a les formacions teatrals de Conrad Colomer i de Mateu.

Godó i Llucià, Ramon

(Igualada, Anoia, 1801 – 1865)

Industrial i polític. Alcalde d’Igualada. Fill d’Antoni Godó i Domingo, i germà de Leopold.

Fabricant d’indianes, amb el seu parent Oleguer Godó  (Igualada, Anoia, segle XIX), participà en la creació de Fabril Igualadina (1842), per a la filatura de cotó.

Fou el pare de Carles i de Bartomeu Godó i Pié.

Godó i Pié, Carles

(Igualada, Anoia, 20 juny 1834 – Teià, Maresme, 9 juliol 1897)

Industrial. Fill de Ramon Godó i Llucià i germà de Bartomeu, amb el qual decidiren instal·lar-se a Barcelona, on Carles es dedicà a la indústria dels tints. Poc després es traslladaren a Bilbao, on establiren una casa de comissió.

Arran de la guerra civil carlina, tornaren a Barcelona i n’hi crearen una de similar. Després, amb Pere Milà i Pi, fundaren Godó Germans i Companyia i compraren una fàbrica de filats de jute, la qual funcionà fins a la desfeta colonial del 1898.

Membre del partit liberal de Sagasta, fou alcalde d’Igualada i diputat. Per ajudar a la propaganda del partit, el 1881 fundà, junt amb el seu germà, el diari “La Vanguardia”.

Fou el pare de Ramon Godó i Lallana.

Godó i Pié, Bartomeu

(Igualada, Anoia, 21 febrer 1839 – Barcelona, 22 gener 1894)

Industrial. Germà de Carles, amb el qual decidiren instal·lar-se a Barcelona, on fundaren una fàbrica de filats de jute.

Membre del partit liberal, fou alcalde d’Igualada, regidor de Barcelona i diputat.

Per ajudar a la propaganda del partit, el 1881 fundà, junt amb el seu germà, el diari “La Vanguardia”.