Arxiu d'etiquetes: Igualada (nascuts a)

Guixà i Alsina, Celdoni

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 12 agost 1787 – 5 juliol 1848)

Escultor. Fou deixeble de Salvador Gurri a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, d’on esdevingué professor de gravat (1840).

Fou autor de la font de Ceres (1825) per al passeig de Gràcia de Barcelona (actualment instal·lada al parc de Montjuïc).

Col·laborà en els relleus de l’edifici dels Porxos d’En Xifré i en la decoració de la font de Neptú, erigida l’any 1826 al Pla de les Comèdies de Barcelona.

Féu altres obres per a Santa Maria del Mar, per a Montserrat, per a Tàrrega, etc.

Guiu i Giralt, Francesc

2 Respostes

(Igualada, Anoia, 1927 – )

Físic. Obtingué a Londres el doctorat en física de metalls (1965) i en ciències (1979).

Treballà en el camp de la física industrial a Madrid, i després ho féu en el de la indústria com a investigador del 1957 al 1961. A partir de llavors ha ocupat diversos càrrecs a Anglaterra on fou professor de ciència de materials a la universitat de Londres.

Ha estudiat la teoria de defectes i plasticitat dels cristalls i les propietats mecàniques dels sòlids.

És autor de més de quaranta articles especialitzats i ocupà diversos càrrecs consultius i de gestió a la universitat de Londres.

Grifell i Llucià, Antoni

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 1845 – Barcelona, 1905)

Actor, autor i director teatral. Es destacà amb obres de Frederic Soler “Pitarra”, amb la companyia La Gata.

Treballà també per a les formacions teatrals de Conrad Colomer i de Mateu.

Godó i Llucià, Ramon

2 Respostes

(Igualada, Anoia, 1801 – 1865)

Industrial i polític. Alcalde d’Igualada. Fill d’Antoni Godó i Domingo, i germà de Leopold.

Fabricant d’indianes, amb el seu parent Oleguer Godó  (Igualada, Anoia, segle XIX), participà en la creació de Fabril Igualadina (1842), per a la filatura de cotó.

Fou el pare de Carles i de Bartomeu Godó i Pié.

Godó i Pié, Carles

7 Respostes

(Igualada, Anoia, 20 juny 1834 – Teià, Maresme, 9 juliol 1897)

Industrial. Fill de Ramon Godó i Llucià i germà de Bartomeu, amb el qual decidiren instal·lar-se a Barcelona, on Carles es dedicà a la indústria dels tints. Poc després es traslladaren a Bilbao, on establiren una casa de comissió.

Arran de la guerra civil carlina, tornaren a Barcelona i n’hi crearen una de similar. Després, amb Pere Milà i Pi, fundaren Godó Germans i Companyia i compraren una fàbrica de filats de jute, la qual funcionà fins a la desfeta colonial del 1898.

Membre del partit liberal de Sagasta, fou alcalde d’Igualada i diputat. Per ajudar a la propaganda del partit, el 1881 fundà, junt amb el seu germà, el diari “La Vanguardia”.

Fou el pare de Ramon Godó i Lallana.

Godó i Pié, Bartomeu

5 Respostes

(Igualada, Anoia, 21 febrer 1839 – Barcelona, 22 gener 1894)

Industrial. Germà de Carles, amb el qual decidiren instal·lar-se a Barcelona, on fundaren una fàbrica de filats de jute.

Membre del partit liberal, fou alcalde d’Igualada, regidor de Barcelona i diputat.

Per ajudar a la propaganda del partit, el 1881 fundà, junt amb el seu germà, el diari “La Vanguardia”.

Godó -industrials-

1 Resposta

(Valldellou, Llitera, segle XVIII – )

Família d’industrials. A la segona meitat del segle XVIII ja estaven establerts a Igualada, on tingueren fàbriques d’indianes i de filatura de cotó.

El primer membre documentat és el paraire Ramon Godó  (Valldellou, Llitera, 1717 – Igualada, Anoia, segle XIX)  Paraire. Fou el pare de:

Ramon Godó i Mas  (Valldellou, Llitera, 1742 – Igualada, Anoia, 1813)  Teixidor. Passà a Igualada a la segona meitat del segle XVIII i s’hi establí com a teixidor. Fou el pare d’:

Antoni Godó i Domingo  (Igualada, Anoia, 1777 – 1830)  Fabricant d’indianes. Fou el pare de Ramon Godó i Llucià i de:

Leopold Godó i Llucià  (Igualada, Anoia, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)  Diputat a les corts per Igualada.

Gimpera i Flaquer, Teresa

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 21 setembre 1936 – Barcelona, 23 juliol 2024)

Actriu. Es va introduir en el món de la comunicació com a model publicitària (1960), d’on va passar al cinema.

Actuà en films de l’anomenada escola de Barcelona com Fata Morgana (1965), als quals seguiren Una historia de amor (1966), La cena (1968), Las crueles (1968), El extraño caso del doctor Fausto (1969), El espíritu de la colmena (1973), La ocasión (1978), La guerra de papá (1978) i Victòria! (1981-82).

Galceran i Carrer, Celestí

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 1863 – Barcelona, 1936)

Pintor. Destacà en el camp de l’aquarel·la i del dibuix, i fou membre del Centre d’Aquarel·listes de Barcelona.

Conreà el paisatge i tingué una gran predilecció per les vistes portuàries. Prengué part en diverses exposicions de belles arts de Barcelona. Al Museu d’Art Modern hi ha dibuixos seus.

També conreà la literatura, i traduí l’obra teatral La Gioconda, de Gabriele d’Annunzio.

Formà part de la colla anarquitzant d’El Foc Nou (1896) i col·laborà a “La Revista Blanca”.

Gabarró i Garcia, Pere

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 1 gener 1899 – Barcelona, 4 maig 1980)

Metge. Estudià farmàcia (1918) i medicina (1924) a la Universitat de Barcelona.

Fou professor adjunt d’anatomia, i de patologia quirúrgica a Barcelona (1929-33).

Exiliat del 1939 al 1947, exercí a Manchester, on aconseguí un nou tipus d’empelt (empelt en tauler d’escacs); era soci fundador de la British Society of Plastic Surgery.

Fou un actiu col·laborador dels Congressos de Metges de Llengua Catalana i de la Societat Catalana de Biologia.

Excursionista, fou autor també de la descripció d’una nova via d’accés a la pica d’Estats (l’anomenada via Gabarró).