Arxiu d'etiquetes: Igualada (nascuts a)

Godó -industrials-

1 Resposta

(Valldellou, Llitera, segle XVIII – )

Família d’industrials. A la segona meitat del segle XVIII ja estaven establerts a Igualada, on tingueren fàbriques d’indianes i de filatura de cotó.

El primer membre documentat és el paraire Ramon Godó  (Valldellou, Llitera, 1717 – Igualada, Anoia, segle XIX)  Paraire. Fou el pare de:

Ramon Godó i Mas  (Valldellou, Llitera, 1742 – Igualada, Anoia, 1813)  Teixidor. Passà a Igualada a la segona meitat del segle XVIII i s’hi establí com a teixidor. Fou el pare d’:

Antoni Godó i Domingo  (Igualada, Anoia, 1777 – 1830)  Fabricant d’indianes. Fou el pare de Ramon Godó i Llucià i de:

Leopold Godó i Llucià  (Igualada, Anoia, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)  Diputat a les corts per Igualada.

Gimpera i Flaquer, Teresa

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 21 setembre 1936 – Barcelona, 23 juliol 2024)

Actriu. Es va introduir en el món de la comunicació com a model publicitària (1960), d’on va passar al cinema.

Actuà en films de l’anomenada escola de Barcelona com Fata Morgana (1965), als quals seguiren Una historia de amor (1966), La cena (1968), Las crueles (1968), El extraño caso del doctor Fausto (1969), El espíritu de la colmena (1973), La ocasión (1978), La guerra de papá (1978) i Victòria! (1981-82).

Galceran i Carrer, Celestí

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 1863 – Barcelona, 1936)

Pintor. Destacà en el camp de l’aquarel·la i del dibuix, i fou membre del Centre d’Aquarel·listes de Barcelona.

Conreà el paisatge i tingué una gran predilecció per les vistes portuàries. Prengué part en diverses exposicions de belles arts de Barcelona. Al Museu d’Art Modern hi ha dibuixos seus.

També conreà la literatura, i traduí l’obra teatral La Gioconda, de Gabriele d’Annunzio.

Formà part de la colla anarquitzant d’El Foc Nou (1896) i col·laborà a “La Revista Blanca”.

Gabarró i Garcia, Pere

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 1 gener 1899 – Barcelona, 4 maig 1980)

Metge. Estudià farmàcia (1918) i medicina (1924) a la Universitat de Barcelona.

Fou professor adjunt d’anatomia, i de patologia quirúrgica a Barcelona (1929-33).

Exiliat del 1939 al 1947, exercí a Manchester, on aconseguí un nou tipus d’empelt (empelt en tauler d’escacs); era soci fundador de la British Society of Plastic Surgery.

Fou un actiu col·laborador dels Congressos de Metges de Llengua Catalana i de la Societat Catalana de Biologia.

Excursionista, fou autor també de la descripció d’una nova via d’accés a la pica d’Estats (l’anomenada via Gabarró).

Franquesa i Esteve, Pere

2 Respostes

(Igualada, Anoia, 29 juny 1547 – Torres de León, Castella, novembre 1614)

Comte de Vilallonga i polític. Fill d’una família noble, sota la protecció del duc de Lerma pujà ràpidament al poder.

Acompanyà Felip III a València (1599) i fou secretari de les Corts de Barcelona el 1599, i de les de Saragossa, fou nomenat (1600) secretari d’estat per al Consell d’Itàlia.

Acusat de malversació de fons, fou denunciat i processat (1607).

Franc i Estalella, Antoni

2 Respostes

(Igualada, Anoia, 9 agost 1778 – 18 març 1855)

Guerriller. Propietari de terres, fou el primer a organitzar una partida contra les tropes de Napoleó a la guerra del Francès.

Juntament amb el manresà Maurici Carrió dirigí els sometents que venceren les tropes franceses als combats del Bruc (juny 1808). Des de llavors lluità en diverses accions i fou batlle d’Igualada.

Posteriorment, el 1814, entrà a l’exèrcit regular com a coronel d’infanteria.

Des del 1902 figura a la Galeria de Catalans Il·lustres de Barcelona.

Forn i Talló, Josep

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 10 març 1886 – Òdena, Anoia, 18 agost 1936)

Escriptor i eclesiàstic. Traduí la Imitació de Crist, de Kempis, i diverses obres d’escriptors catòlics moderns.

Escriví, en col·laboració amb mossèn Fitó, el llibre Dijous i Divendres Sants (1917).

Fou assassinat per un grup de milicians al començament de la guerra civil.

Font i Masaguet, Salvador

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 23 juliol 1844 – Madrid, 9 desembre 1908)

Religiós agustí. El 1864 professà a Valladolid i el 1868 passà a les Filipines; el 1875 fou nomenat predicador general, i el 1885, definidor de l’orde.

Erigí col·legis i asils, que confià a la congregació d’agustines missioneres, fundada per ell. Fou provincial de l’orde a Espanya, i fundà els tallers de Santa Rita a Madrid.

El 1908 escriví a favor de la Solidaritat Catalana.

Ferrer i Estruch, Marià

2 Respostes

(Igualada, Anoia, 12 octubre 1811 – 28 octubre 1900)

Eclesiàstic. Fou declarat fill il·lustre de Igualada per les seves virtuts i les seves incansables activitats benèfiques.

Destacà també com a divulgador de les doctrines homeopàtiques.

Visqué un temps a Cuba, on era confessor de sant Antoni Maria Claret.

Ferrer, Joan -anarquista-

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, segle XX – París, França, 1978)

Anarco-sindicalista. Dirigent de la CNT d’Igualada, dirigí, a l’exili, diferents revistes, entre les quals “Umbral” (París 1962-70).

Autor dels llibres de memòries Vida sindicalista (1957) i De l’Anoia al Sena sense presa (1966) i, amb el pseudònim de Joan del Pi, d’Interpretació llibertària del moviment obrer català (1947).