Arxiu d'etiquetes: fets bèl·lics

Carlina, Primera Guerra -1833/40-

135 Respostes

(Estat espanyol, 2 octubre 1833 – 6 juliol 1840)

(o Guerra dels Set Anys)  Guerra civil. Tingué els principals escenaris a les terres de Navarra i del País Basc, al Maestrat i a les zones interiors de Catalunya; la costa i les ciutats catalanes restaren dominades pels liberals.

La guerra fou, essencialment, un enfrontament entre els exèrcits regulars isabelins i les àgils formacions carlines, no tan ben equipades, però afavorides per la coneixença del terreny muntanyenc on solien actuar; la lluita es desenvolupà amb gran ferotgia per part de tots els bàndols, sobretot fins que no fou signat el conveni de lord Eliot (abril 1835), encaminar a assolir un tracte humà per als presoners.

A Catalunya predominaren una sèrie de caps de quadrilles que mai no acceptaren d’unificar les seves tropes sota la direcció d’una sèrie de comandants generals que envià don Carles. Per això la guerra a Catalunya no superà la fase de guerrilles. En canvi, al Maestrat, Ramon Cabrera aconseguí d’imposar-se i dominar des de Morella un extens territori.

Del maig al novembre de 1837 hom assajà una operació audaç; l’expedició Reial, anomenada així perquè hi participava el mateix pretendent, Carles V, partí d’Estella, travessa Aragó i Catalunya (on s’hi afegí Cabrera amb els seus homes) i es dirigí cap a Madrid, on, a les portes de la capital, les forces governamentals obligaren els carlins a retirar-se.

Després de signar-se el conveni de Vergara (agost 1839), Cabrera resistí encara al Maestrat i a Catalunya, però a la fi es va veure obligat a traspassar amb els seus homes la frontera francesa (juliol 1840).

Al cap de poc temps, aparegueren a Catalunya una sèrie de petites partides, formades sobretot per antics combatents carlins, que foren anomenats trabucaires. Aquestes partides, encara que es presentaven com a defensores de don Carles, eren autèntiques quadrilles de bandolers.

El 1845, Carles V abdicà en el seu fill Carles Lluís (Carles VI), que hom intentà de casar-lo amb Isabel II de Borbó, però, en fracassar, començà la Segona Guerra Carlina.

Canvis Nous, bomba dels -1896-

7 Respostes

(Barcelona, 7 juny 1896)

Atemptat que tingué lloc a la ciutat.

Després dels atemptats de Paulí Pallàs contra el capità general Martínez Campos i de Santiago Salvador al Liceu, el 1893, el terrorisme anarquista culminà en la bomba llançada en passar la processó de Corpus.

En resultaren dotze morts i trenta-quatre ferits.

La repressió que se’n derivà donà lloc al famós procés de Montjuïc.

Cambrils, setge de -1640-

4 Respostes

(Cambrils, Baix Camp, del 13 al 15 desembre 1640)

Acció militar de la guerra dels Segadors, entre l’exèrcit castellà, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces catalanes que defensaven la vila.

Els atacants iniciaren el bombardeig de la població el dia 13; els defensors, la majoria pagesos, dirigits per Antoni d’Armengol, baró de Rocafort, capitularen el dia 15.

Les tropes ocupants, mancant a la paraula donada, saquejaren la vila i exterminaren la major part dels defensors i, després d’un consell de guerra sumaríssim, donaren garrot i penjaren a la muralla Antoni d’Armengol, Jacint Vilosa, governador militar del Camp de Tarragona, Carles Bertrolà, sergent major, el batlle i els jurats de la vila, revestits de les insígnies de llurs càrrecs.

El fet tingué una gran repercussió política i contribuí a enaltir la resistència catalana.

Calaf, batalla de -1465-

5 Respostes

(Calaf, Anoia, 28 febrer 1465)

Combat que tingué lloc durant la guerra civil catalana (1462-72).

L’exèrcit de Pere IV, el conestable de Portugal, camí de l’assetjada Cervera, fou interceptat per les forces de Joan II el Sense Fe comandades pel comte de Prades.

Malgrat que fou derrotat i que els seus principals caps caigueren en poder de l’enemic, Pere IV aconseguí de refer-se ràpidament i d’arribar fins a Cervera.

cadells

8 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XVIII)

Bàndol nobiliari enfrontada als nyerros. De manera intermitent lluitaren entre ells al llarg d’aquest període, i de manera especialment virulenta al primer terç del segle XVII.

El nom de cadells prové de Joan Cadell, que, juntament amb els seus partidaris, defensava els drets dels Montcada a alliberar-se del vassallatge dels bisbes de Vic.

S’ha dit, potser sense prou justificació, que els cadells representaven els drets de la pagesia i les ciutats contra els nyerros, representants dels senyors.

Bullangues, les -1836/43-

Deixa un comentari

(Barcelona, 1836 – 1843)

Conjunt de tumults. Provocats, en part, pel descontentament de la burgesia barcelonina per la crisi econòmica, de la qual feia responsable el govern de Madrid, seguida pels elements populars, esperonats per les repercussions de la crisi social (temor a l’atur, problemes de les quintes i dels consums) i conduïts per elements republicants i exaltats, sovint afiliats a societats secretes.

La bullanga del 1837 acabà amb l’afusellament de Ramon Xaudaró i el desarmament de la Milícia Nacional, i la del 1842 amb el bombardeig de Barcelona per Espartero; la del 1843 és coneguda per la Jamància.

segon combat del Bruc

Bruc, segon combat del -14 juny 1808-

4 Respostes

(el Bruc, Anoia, 14 juny 1808)

Combat de la guerra del Francès. Després del primer combat del Bruc, el general Chabran hi acudi amb una divisió francesa des de Tarragona, i unides amb les forces del brigadier Schwartz, toparen novament amb els sometents de Manresa i Igualada, reforçats per uns 1.500 voluntaris de Lleida, els terços de Cervera, per un regiment de voluntaris suïssos i un considerable nombre de soldats provinents de Barcelona, entre els quals molts artillers. Les forces resistents eren superiors a les del primer combat, però molt inferiors a les franceses.

Tanmateix, malgrat que el factor sorpresa era exclòs, el combat es resolgué amb la fugida dels napoleònics, que foren foragitats amb foc d’artilleria i els provocaren nombroses baixes.

La victòria rubricà els efectes del primer combat del Bruc, en confirmar la possibilitat de victòria contra els francesos, i provocà la creació d’un exèrcit regular.

primer combat del Bruc

Bruc, primer combat del -6 juny 1808-

13 Respostes

(el Bruc, Anoia, 6 juny 1808)

Fet d’armes de la guerra del Francès. Entre una columna de 3.800 soldats, la majoria italians, de l’exèrcit francès, comandada pel brigadier Schwartz que, procedent de Barcelona, es dirigia a Manresa, en missió de càstig, per imposar una contribució de guerra.

Les tropes resistents estaven integrades per un destacament de suïssos del regiment d’infanteria Wimpffen número 1, un grup de guàrdies valons escàpols de la guarnició francesa de Barcelona i entre 1.000 i 2.000 membres de sometents catalans provinents de Manresa i dels pobles de la rodalia, tots ells comandats pel tinent suís Francesc Krutter i Grotz.

La presència inesperada d’un exèrcit regular i el repic de campanes que convocava a sometent feren suposar a Schwartz unes forces molt superiors a les que en realitat hi havia i manà de recular; les baixes franceses foren però unes 300.

La victòria popular, la primera des de la invasió francesa, desvetllà l’esperit de resistència, amb àmplies repercussions per al futur de la guerra.

Aquest combat donà lloc a una llegenda en la qual la victòria era obra d’un exèrcit integrat únicament per gent del poble sense preparació militar, i a la confusió que creà l’eco del repic del timbal d’un minyó, que féu suposar als francesos un gros exèrcit.

Al cop de pocs dies tingué lloc el segon combat del Bruc.

desafiament de Bordeus

Bordeus, desafiament de -1283-

45 Respostes

(Bordeus, França, 1 juny 1283)

Desafiament que havia de tenir lloc entre Pere II de Catalunya-Aragó i Carles d’Anjou, oncle de Felip III de França, després de les Vespres Sicilianes.

Acusat d’haver atacat a traïció, el rei Pere desafià a Carles a batre’s en duel. El combat s’havia de celebrar en un lloc neutral, Bordeus, domini del rei d’Anglaterra, però aquest refusà de presidir el combat i lliurà el control de la ciutat al rei de França, fet que impossibilità la realització.

Malgrat tot, Pere II es presentà a Bordeus el 31 de maig, disfressat per evitar d’ésser empresonat, i féu redactar, davant el senescal d’Anglaterra, una acta notarial de la seva compareixença.

Bisbal, Foc de la -1869-

6 Respostes

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 6 octubre 1869)

Enfrontament durant la revolta federalista. Entre les tropes del governador militar de Girona i una forca republicana de 2.000 homes que s’havien fet forts a la ciutat.

Aquests, en llur majoria menestrals de la indústria surera, procedien de Sant Feliu de Guíxols, de Palamós, de Palafrugell, de Castell d’Aro, de Llagostera i de la Bisbal mateix, i havien constituït una junta revolucionària, dirigida pel diputat Pere Caimó, la qual havia proclamat dos dies abans la República Democràtica Federal. La lluita, des de les barricades aixecades, cessà aviat en caure presoner Caimó.

Davant l’anunci de l’arribada de reforços governamentals des de Barcelona, els revoltats es dispersaren.