Caseria, al límit occidental del terme.
Caseria, al sector nord-oest del terme.
Barri, situat al llarg de la carretera de Barcelona a Lleida, al limit amb el terme dels Hostalets de Pierola.
Regió, la més occidental del massís de Montserrat.
Antiga masia de la Guàrdia, que fou, als segles XVIII i XIX, possessió del monestir de Montserrat, situada al coll de can Maçana, a la carretera de Manresa al Bruc, a l’encreuament amb la que va al monestir per Santa Cecília de Montserrat.
Fou fortificada durant les guerres del segle XIX, a causa de la seva posició estratègica.
(o La Guàrdia de Montserrat) Antic castell, aturonat a l’oest del coll de can Maçana, als contraforts occidentals del massís de Montserrat.
Esmentat el 974 amb el nom de castell de Benifaci i el sobrenom de la Guàrdia, des d’abans de 999 fou propietat dels vescomtes de Barcelona, els descendents dels quals es cognomenaren Guàrdia o Saguàrdia (1158), i d’ací la denominació de vescomtat de la Guardia.
L’adquirí el prior de Montserrat, el 1370, amb tot el seu terme i la parròquia del Bruc.
Resta una part dels murs i de l’antiga església parroquial de Sant Pau de la Guàrdia.
Barri i centre del municipi, on hi ha la casa consistorial, situat al llarg de la carretera de Barcelona a Lleida, al nord i a poca distància del Bruc de Baix.
Al seu extrem septentrional hi ha el monument al timbaler del Bruc, obra de Frederic Marès, en honor dels combatents catalans de les batalles del Bruc.
(o el Bruc de la Plaça o el Carrer de la Parròquia) Barri, situat a l’esquerra de la riera de can Dalmases, la qual el separa dels nuclis del Bruc de Baix i del Bruc del Mig, emplaçats al llarg de la carretera de Barcelona a Lleida.
És format per un carrer que condueix a l’església parroquial de Santa Maria (a 452 m alt), en part romànica (segle XIII). El 1960 fou restaurat l’absis de la primitiva església, on hi ha unes pintures del segle XIV; conserva també el primitiu campanar romànic.
La parròquia del Bruc pertanyia a la senyoria del monestir de Montserrat.
(el Bruc, Anoia, 14 juny 1808)
Combat de la guerra del Francès. Després del primer combat del Bruc, el general Chabran hi acudi amb una divisió francesa des de Tarragona, i unides amb les forces del brigadier Schwartz, toparen novament amb els sometents de Manresa i Igualada, reforçats per uns 1.500 voluntaris de Lleida, els terços de Cervera, per un regiment de voluntaris suïssos i un considerable nombre de soldats provinents de Barcelona, entre els quals molts artillers. Les forces resistents eren superiors a les del primer combat, però molt inferiors a les franceses.
Tanmateix, malgrat que el factor sorpresa era exclòs, el combat es resolgué amb la fugida dels napoleònics, que foren foragitats amb foc d’artilleria i els provocaren nombroses baixes.
La victòria rubricà els efectes del primer combat del Bruc, en confirmar la possibilitat de victòria contra els francesos, i provocà la creació d’un exèrcit regular.
Dades dels Països Catalans 