Arxiu d'etiquetes: fets bèl·lics

Barcelona, setge de -1713/14-

171 Respostes

(Barcelona, 25 juliol 1713 – 11 setembre 1714)

Nom amb el qual és conegut, en la historiografia internacional especialment, el setge que patí la ciutat per les tropes de Felip V de Borbó i que culminà l’Onze de Setembre.

Fou la darrera operació militar de la Guerra de Successió. Va enfrontar els defensors de la ciutat, compostos per la Coronela, l’exèrcit regular català i els ciutadans, sense exèrcits estrangers, contra els exèrcits de Felip V dirigides primer pel duc de Pópoli i després de l’entrada de l’exèrcit francès el comandament passà al duc de Berwick.

Banyuls, coll de

Deixa un comentari

(Banyuls de la Marenda, Rosselló / Rabós d’Empordà, Alt Empordà)

Àmplia depressió (357 m alt) de la serra de l’Albera, entre el puig de la Calma i el pic de l’Estela, al límit dels dos termes, per on passa el camí de Banyuls a Espolla.

El 15 de desembre de 1793, durant la Guerra Gran, hi tingué lloc el combat del coll de Banyuls, en la qual les tropes del general Ricardos, sota el comandament de Courten, derrotaren les forces republicanes franceses, que abandonaren nombrosos morts, 300 presoners i 23 canons.

Els habitants de Banyuls, però, amb les autoritats republicanes al capdavant, es feren forts al veí puig de la Calma i no l’abandonaren sinó quan les forces de Ricardos davallaven ja cap a Banyuls.

Balaguer, batalla de -1938-

Deixa un comentari

(Balaguer, Noguera, del 22 al 28 maig 1938)

Acció militar de la guerra civil espanyola, de contraatac de les forces republicanes (integrades en part per elements de la lleva del 1941, de 17 anys) per tal de reduir el cap de pont establert a la riba esquerra del Segre per les forces franquistes, que havien ocupat Balaguer el 8 de maig, i situat el front a la línia del Segre, sense, però, aconseguir-ho.

El 9 i 11 d’agost següent les forces republicanes repetiren l’intent, en connexió amb la batalla de l’Ebre, travessaren el riu i les forces de Franco, per tal de no restar encerclades, es replegaren a la riba dreta del Segre.

Pirineus, tractat dels -1659-

36 Respostes

(illa de Faisans, País Basc, 7 novembre 1659)

Acord de pau entre Felip IV de Castella i Lluís XIV de França. Pel qual fou acordat el final de la guerra que tots dos països sostenien des del 1635.

El tractat consagrà la superioritat militar francesa i la decadència espanyola en assegurar a França les seves conquestes (comtat de Rosselló, part del de Cerdanya, Artois i diverses places de Flandes, Hainaut i Luxemburg), i estipulà el matrimoni de Lluís XIV i Maria Teresa, filla de Felip IV.

Catalunya no acceptà mai aquest tractat que amputà del seu territori els esmentats comtats, anomenats popularment la Catalunya Nord.

França aviat incomplí les garanties estipulades i ja el 1660 començà a abolir les institucions de la Catalunya Nord, mentre desencadenava una política assimilista seguida d’una ocupació militar que es perllongà durant mig segle.

Prats de Molló, fets de -1926-

20 Respostes

(Prats de Molló, Vallespir, 4 novembre 1926)

Invasió frustrada de Catalunya i intent d’un cop de força a la frontera, en plena Dictadura de Primo de Rivera, per un grup de catalans i alguns italians dirigits per Francesc Macià.

Amb la intenció d’arribar fins a Olot i de proclamar la República Catalana, Macià reuní uns 400 homes, que havien d’entrar en territori espanyol en dues columnes, una per Sant Llorenç de Cerdans i l’altra pel coll d’Ares, fins a reunir-se a la capital de la Garrotxa.

Entre els voluntaris, a més de catalans, hi havia un bon nombre d’italians antifeixistes exiliats, un dels quals, Ricciotto Garibaldi, agent secret de Mussolini, denuncià la conspiració a la policia francesa.

Macià i els altres setze dirigents del cop, detinguts a Prats de Molló, foren traslladats i jutjats a París.

Si bé les penes imposades foren poc importants, el ressó fou molt important i va iniciar a Catalunya el mite de l'”Avi Macià”.

Arbúcies, combat d’ -1714-

1 Resposta

(Arbúcies, Selva, 13 gener 1714)

Combat de la guerra de Successió, ocorregut entre forces catalanes i borbòniques.

Les forces de Felip V de Borbó, bàsicament un regiment de valons, foren totalment derrotades i perderen sis banderes.

Hom ha conservat encara el record d’aquesta victòria en la dita popular “Gent d’Arbúcies, gent d’astúcies: matavalons!“.

Aragó, front d’ -1936/38-

12 Respostes

(Catalunya, juliol 1936 – març 1938)

Línia del front bèl·lic durant la Guerra Civil Espanyola. Es constituí quan des de Barcelona i altres poblacions catalanes varen sortir les primeres milícies populars, organitzades sobretot per la CNT, amb l’objectiu d’anar a alliberar les capitals aragoneses que havien quedat sota el control de l’exèrcit revoltat.

En molt poques setmanes més de 30.000 homes havien arribat a terres aragoneses i hi constituïren una línia de front, des de la frontera francesa, davant d’Osca, Saragossa i Terol.

Durant l’any 1937 la República va portar a terme tres campanyes successives al front d’Aragó, cap de les quals aconseguí els objectius previstos, i a la darrera de les quals (desembre 1937-febrer 1938) va tenir lloc la batalla de Terol, una de les més dures de la guerra, que va propiciar una ofensiva franquista que trencà el front català i va permetré que l’exèrcit de Franco arribés a Catalunya.

A partir del mes d’abril de 1938, les noves línies del front van quedar situades al llarg dels rius Segre i Ebre.

Alt Llobregat, aixecament de l’ -1932-

4 Respostes

(Bages / Berguedà, del 18 al 23 gener 1932)

Insurrecció armada anarquista de les dues comarques. Promoguda per membres de la CNT i de la FAI, que culminà amb al proclamació els dies 20 i 21 de gener, del comunisme llibertari, amb ocupació dels ajuntaments i constitució de comitès revolucionaris.

La revolta s’inicià en esdevenir general (18 i 19 de gener) la vaga iniciada pels sectors tèxtils i metal·lúrgics. L’exèrcit i la guàrdia civil restabliren la situació el dia 23.

El govern desterrà a l’illa de Fernando Poo 108 anarquistes, entre ells Durruti i els germans Ascaso. D’altra banda, la FAI acusà els elements més sindicalistes de la CNT d’insolidaritat, la qual cosa provocà la dimissió d’Emili Mira i Ángel Pestaña, secretaris, respectivament, de la CNT a Catalunya i del comitè nacional.

Alpens, combat d’ -1873-

4 Respostes

(Alpens, Osona, 9 juliol 1873)

Fet d’armes de la Tercera Guerra Carlina. El brigadier Josep Cabrinetty, que manava una tropa molt poc disciplinada, perseguí Francesc Savalls i Massot, el qual li preparà una emboscada a la vila. Cabrinetty caigué mort, i tots els seus soldats foren morts o capturats pels carlins.

El general Savalls fou recompensat amb el marquesat d’Alpens.

almogàver

19 Respostes

(Catalunya-Aragó, segle XIII – segle XV)

Guerrer d’ofici d’una tropa seleccionada destinada durant la Reconquesta a guarnir les fronteres i a fer incursions i promoure avalots per terres dels enemics.

Si bé hi hagué almogàvers en tots els regnes cristians d’Espanya, hom coneix especialment amb aquest nom els soldats professionals catalans i aragonesos que, després d’intervenir en les lluites de la reconquesta peninsular, empreses per Catalunya-Aragó, foren utilitzats en la conquesta de Sicília (1282-1302).

Quan aquesta fou confirmada per la pau de Caltabellotta (1302), els almogàvers en nombre de 4.000 formaren, amb 1.500 cavallers i 1.000 d’altres peons, la gran Companyia Catalana, cos mercenari que tingué una famosa intervenció en l’Imperi d’Orient i Grècia (Expedició Catalana a Orient).