Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Cordelles -varis bio-

1 Resposta

Guillem Cordelles  (Barcelona, segle XIII – Itàlia, 1290)  Frare franciscà. Fou famós per les seves virtuts, així com pels seus coneixements teològics i la seva eloqüència en la predicació.

Jaume de Cordelles  (Barcelona, segle XVI – 1574)  Eclesiàstic i protector de l’ensenyament. Ciutadà honrat de Barcelona. Fou canonge de Barcelona, cabiscol de Tarragona i elegit bisbe d’Elna. Llegà els seus béns per a la construcció del Col·legi de Cordelles, del qual redactà els estatuts el 1572.

Miquel de Cordelles  (Barcelona, segle XVI – 1596)  Jurista. Fou un dels qui treballà més a la compilació de les Constitucions de Catalunya. El 1593 creà el Col·legi de Cordelles, segons el testament del seu oncle Jaume de Cordelles.

Codina -varis bio-

Deixa un comentari

Gregori Codina  (Martorell, Baix Llobregat, segle XVII – Montserrat, Bages, 1679)  Compositor i frare benedictí. Deixà una producció abundant de música sacra.

Joan Codina  (Barcelona, 1823 – segle XIX)  Historiador i eclesiàstic. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, així com a d’altres corporacions doctes. Publicà Las guerras de Navarra y Catalunya desde 1451 hasta 1476.

Joan Francesc Codina  (Barcelona, segle XVII)  Ciutadà honrat. Fou ambaixador del Consell de Cent prop de la cort espanyola, durant el conflicte dit dels quints. Aquestes incidències l’obligaren a una gran activitat durant els anys 1634 i 1635 desplegant un gran zel diplomàtic.

Clos i Pagès, Josep

Deixa un comentari

(Peralada, Alt Empordà, 1859 – Zamboanga, Filipines, 1931)

Prelat. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1878.

El 1897 fou destinat a les Filipines, on desenvolupà una notable activitat pedagògica. Fou preconitzat bisbe de Zamboanga el 1920.

Climent i Avinent, Josep

4 Respostes

(Castelló de la Plana, 11 març 1706 – 25 novembre 1781)

Eclesiàstic. Estudià filosofia i teologia a València i fou catedràtic de filosofia a la Universitat.

L’any 1748 fou nomenat canonge, i el 1766 fou elegit bisbe de Barcelona, càrrec que ocupà fins al 1775. Reconstruí el palau episcopal i creà deu escoles gratuïtes.

Designat bisbe de Màlaga (1775), declinà el càrrec per motius de salut i es retirà a Castelló de la Plana.

Sobresortí per la seva actitud hostil als jesuïtes, i publicà diverses obres, entre les quals destaquen Instrucciones pastorales i Sermones panegíricos (edició pòstuma, 1800).

Cigó, Jaume *

Deixa un comentari

Veure> Jaume Sitjó i Carbonell (eclesiàstic i escriptor català, segle XIII-1351).

CET *

Deixa un comentari

Sigla de la Conferència Episcopal Tarraconense (organisme religiós, 1969- ).

Cervera, Ramon de -varis-

9 Respostes

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XII – 1172/82)  Fill de Ponç Hug de Cervera i germà de Ponç de Bas, junt amb el qual prengué part en la conquesta de les muntanyes de Prades i de Siurana, on fundaren un altre Castellfollit. Fou senyor de l’Espluga Jussana. Néta seva fou Gueraua de Cervera.

Ramon (I) de Cervera  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Fill, sembla, de Guillem (V) de Cervera i, probablement, germà de Bernat de Cabrera (m 1287). Participà, al costat de Jaume de Cervera senyor de Gebut i de Meià, en la gran revolta del 1260. El 1274 construí el panteó familiar de Poblet. Fou pare de Ramon (II) de Cervera.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Bisbe d’Elna (1224) i abat de Poblet (1224-29).

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Fill de Guillem (IV) de Cervera i de Laura de Fultan, i germà de Guillem (V). Alguna vegada també fou cognomenat de Ponteves.

Ramon (II) de Cervera  (Catalunya, segle XIII – vers 1305)  Fill de Ramon (I) de Cervera. Fou senyor de Juneda i Castelldans, fou cavaller de Pere II el Gran, a qui vengué Puiggròs i Torregrossa, i combaté contra la invasió francesa del 1285. Fou pare de Guillem (VI) de Cervera.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Fill de Ramon (II) i successor de les senyories de Juneda i Castelldans.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XIV)  Eclesiàstic. Fou canonge degà del capítol d’Urgell. El 1375 fou un dels juradors dels convenis de la pau d’Almazan.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Serví Pere III el Cerimoniós i en fou conseller. En virtut de les disposicions de les Corts de Montsó (1383), resultà expulsat de la cort. Serví després Joan I el Caçador, del qual fou ambaixador a Sardenya (1387), per preparar una pau amb els Arbòrea, juntament amb el lloctinent reial Bernat III Senesterra.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XV)  Noble. Posseïa terres a Aragó. Per aquest motiu assistí a les corts aragoneses de 1492. Hi fou designat membre de la comissió executiva. Almenys per un temps s’hi féu representar per procurador.

Cervelló i de Queralt -germans-

1 Resposta

Eren fills de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona, i germà de Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt.

Dalmau de Cervelló i de Queralt  (Catalunya, segle XIV – Castella, abans 1401)  Cambrer de l’infant Martí, de qui rebé el castell de Xèrica (1375) i que fou enviat amb gent d’armes a ajudar el rei de Castella (1381); absolt, més tard, de l’acusació d’homicidi de Castelló de Mallorques (1383), fou nomenat governador d’Oriola (1387).

Guillem Ramon Alemany de Cervelló i de Queralt  (Catalunya, segle XV – 1441)  Eclesiàstic. Comanador major d’Alcanyís, de l’orde de Calatrava.

Hug Alemany de Cervelló i de Queralt  (Catalunya, segle XIV – després 1392)  Fou senyor de Subirats, cambrer reial i uixer d’armes, procurador de l’infant Joan al ducat de Girona (1379) i després enviat a Vic per reprimir les bandositats (1388), a la cort pontifícia (1390-92) i a França, i fet governador de València (1392).

Castellvell, Ramon de

2 Respostes

(Catalunya, segle XII – Barcelona, 1200)

Prelat. Fou elegit bisbe de Barcelona el 1197, com a successor de Ponç Desvilar.

L’any següent assistí, a Girona, a la reunió on fou promulgada la famosa constitució contra els valdesos i altres heretges.

A la seva mort fou succeït al bisbat per Berenguer de Palou, el primer dels dos prelats homònims.

Castellvell, Pere de -varis-

5 Respostes

Pere de Castellvell  (Catalunya, segle XI)  Fill de Ramon (I) de Castellvell i germà de Guillem (III) i potser d’Arbert (I). Del seu pare heretà l’alou del Penedès (potser amb Castellvell de la Marca). De fet, ell i el seu germà Guillem (III) actuaren junts en els dos Castellvell (de Rosanes i de la Marca).

Pere de Castellvell  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Prelat. Era fill de Guillem Ramon. Fou bisbe de Vic després del 1110.

Pere de Castellvell  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Participà a la conquesta de València. El rei Jaume I de Catalunya el premià amb donacions.

Pere de Castellvell  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1323-24 serví a les ordres de l’infant Alfons a l’expedició per reduir Sardenya a l’obediència del rei Jaume II el Just.