Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Eiximeno, Joan

Deixa un comentari

(Illes Balears, 1360 – Malta, 1420)

Prelat, escriptor i frare franciscà. Era mestre en sagrada teologia. Fou confessor de la reina Maria de Luna i de Martí I el Jove. Col·laborà amb aquest a l’expedició a Sardenya (1408-09), i el proposà per a un bisbat d’Aragó, però el jove rei sicilià morí tot seguit a Càller. Joan Eiximeno l’assistí en redactar testament i en les seves últimes hores. Fou nomenat administrador del bisbat de Malta.

El 1411, essent encara a Catalunya, hi restà per defensar els drets successoris de Jaume II d’Urgell, del qual també fou conseller. El 6 d’octubre de 1411 en fou un dels seus ambaixadors al Parlament de Catalunya. Després que aquest perdé en el Compromís de Casp (1412), l’incità a revoltar-se. El 1418 fou nomenat bisbe de Malta.

És lloat pel seu saber a les Cobles de la divisió del Regne de Mallorca, d’Anselm Turmeda. Escriví una Contemplació de Santa Quarantena o Quarema de Contemplació, i Lo famós verger de l’arbre crucificat de Jesús, obra traduïda o extractada d’un text del també framenor Albert de Castigli, ell féu la seva versió el 1406, sota el patronatge del rei Martí I l’Humà.

Deza, Diego de

Deixa un comentari

(Toro, Castella, 1443 – Sevilla, Andalusia, 1523)

Eclesiàstic dominic. Inquisidor general de Catalunya-Aragó, del 1499 al 1507, càrrec en el qual es distingí, com el seu predecessor Tomás de Torquemada, per un extremat rigor.

Desvilar -varis bio-

2 Respostes

Arnau Desvilar  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Participà a la conquesta de Mallorca (1229). Era un dels caps principals de les forces trameses pel bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou.

Jaume Desvilar  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Germà de Pere Desvilar. Fou l’administrador de l’hospital dit d’En Pere Desvilar, que el seu germà fundà (1308).

Pere Desvilar  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Ciutadà de Barcelona. Probablement espaser. Fou conseller de la ciutat el 1290, conseller segon el 1296, i conseller en cap el 1303 i el 1309. El 1308 fundà prop de la font de Sant Daniel l’hospital dit d’En Pere Desvilar, administrat pel seu germà Jaume Desvilar després pels consellers i cònsols de mar, fins a ésser refós amb el de la Santa Creu (1401).

Ponç Desvilar  (Catalunya, segle XII – Barcelona, 1195)  Prelat. Fou elegit bisbe de Barcelona el 1193, com a successor de Ramon. La seva governació fou encara més breu que la del seu antecessor, ja que morí al cap de dos anys. Fou succeït, després d’una anyada de seu vacant, per Ramon de Castellvell.

Despont, Ramon

Deixa un comentari

(Fraga, Baix Cinca, segle XIII – Tarragona, 13 novembre 1312)

Eclesiàstic. Era bisbe de València. el 1294 fou un dels nuncis del papa Celestí V als territoris de la corona catalano-aragonesa. Jaume II el Just el nomenà canceller seu.

Amb Guillem de Na Montaguda anà d’ambaixador a Sicília a la primeria del 1297. L’ambaixada arribà a Messina, amb escorta de quatre galeres, l’11 de febrer. No fou possible d’evitar el penós trencament entre el rei Jaume i el germà d’aquest, Frederic II de Sicília.

El 1303 fou nunci apostòlic a Sardenya i Còrsega, per tal que aquestes illes acceptessin Jaume II com a rei, en virtut de la investidura papal que li havia estat atorgada. L’any següent fou un dels jutges de les sentències de concòrdia pronunciades a Torrelles per resoldre els conflictes amb Castella, endegats pacíficament a les vistes de Campillo d’aquest any.

Acompanyà el monarca a l’expedició de croada a Almeria del 1309.

Desbac -varis bio-

1 Resposta

Hug Desbac  (Catalunya, segle XIV – la Seu d’Urgell, 1361)  Prelat i frare benedictí. El 1326 fou nomenat abat de Ripoll. Deixà l’abadiat en ésser elegit bisbe d’Urgell (1351), on fou successor de l’italià Nicolau Capoci. Fou succeït pel bisbe Guillem Arnau de Patau.

Joan Desbac  (Illes Balears, segle XV – 1522)  Cavaller i escriptor. Autor de Curiosos records de coses d’Espanya. Fou mort pels agermanats a les revoltes de 1522.

Pere Desbac  (Catalunya, segle XV)  Castlà de Rocabruna. Lluità a favor de Joan II de Catalunya durant la guerra civil catalana. El 1478 bescanvià unes violentes lletres de batalla, des del castell de Rocabruna, amb Pere Galceran de Cruïlles, des del de Calonge. Pel seu matrimoni amb Margarida d’Avellaneda esdevingué senyor d’Orriols i del Vilar de Terradelles.

Dedéu, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, 1340)

Prelat. Pertanyia a la comunitat de Santes Creus. Fou nomenat bisbe de Santa Justa (Sardenya) el 1330.

Assistí a Saragossa a la coronació de Pere III el Cerimoniós (1336).

Coselles, Esteve

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Lleida.

És autor de les obres Discursos astrológicos de un cometa, De potestate regia et pontificia i De officio cancellarii Studiorum Generalium Academiae (1680).

Cortès, Pasqual -eclesiàstic-

Deixa un comentari

(Illes Balears, 1842 – 1910)

Eclesiàstic. Fou vicari capitular al costat del bisbe Morgades i del cardenal Casañas.

Posteriorment fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona.

Cortada i Codina, Jeroni

Deixa un comentari

(Vic, Osona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Eclesiàstic i teòleg. El 1684, essent vicari general de la diòcesi de Barcelona, promogué la beatificació de la qui seria santa Maria de Cervelló.

Escriví diverses obres, la més important és un estudi jurídic sobre els lluïsmes.

Cors -varis bio-

2 Respostes

Arnau de Cors  (Illes Balears, segle XV)  Escriptor. Era ciutadà de Mallorca. Figura entre els concursants al certamen poètic celebrat a València, el 1486, a honor de la Concepció de Maria.

Francesc Cors  (Catalunya, segle XVIII)  Eclesiàstic i escriptor. Examinador sinodal de Girona i Vic, on publicà Luz Seráfica que guía a los terciarios…. Convencè Jaume Aixelà perquè escrivís en català la seva obra Vida i miracles de sant Benet de Palermo (Girona, 1767) en una carta inserida després com a pròleg del llibre i en la qual defensà l’ús del català en la catequesi i la predicació.

Guillem de Cors  (Catalunya, segle XIV)  Escultor i arquitecte. Dirigí les obres de l’absis de la catedral de Girona (1330). És un dels artistes als quals ha estat atribuïda l’estàtua anomenada popularment Sant Carlemany, avui al museu de la seu gironina.