Veure> Ramon Xetmar (bisbe de Vic i arquebisbe de Tarragona, abans 1130-98).
Castellterçol, Ramon de *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics
Cardona, Joan de -varis-
Joan Cardona (Catalunya, segle XV) Escriptor. És citat per Fèlix Torres i Amat com a autor d’una novel·la titulada Tratado notable de amor.
Joan de Cardona (Sardenya, Itàlia, segle XV) Bisbe de Ploague, a Sardenya (1495). Potser pertanyia a la branca dels barons de Ploague i Montesanto.
Joan de Cardona (Catalunya, segle XV – després 1488) Cavaller. Fill bastard del comte Joan Ramon Folc I de Cardona. Durant la guerra civil catalana de 1462-72 es revelà com un dels primers capitans de Joan II (fou conegut com el Bastard de Cardona). El 1474 dugué a terme una important missió diplomàtica al Rosselló i tingué un paper destacat a les corts de 1473-79.
Joan de Cardona (Catalunya, segle XV) Noble. Fill natural del comte Joan Ramon Folc III de Cardona. Fou comanador santjoanista de Barcelona.
Joan de Cardona (Sicília, Itàlia, segle XV – Ricoccia, Itàlia, 1522) Noble. Era comte de Colossa (Sicília). Morí lluitant contra els francesos.
Joan de Cardona (Sardenya ?, Itàlia, segle XVI – Hongria ?, segle XVI) Noble. Fou virrei de Sardenya durant setze anys, fins al 1549. Aquest personatge pot ser el que destacà a les guerres d’Hongria contra els turcs, en temps de l’emperador Ferran.
Joan de Cardona (Catalunya, segle XVI – 1607) Noble. Fill de Lluís de Cardona i de Pràxedes d’Ança. El 1593 heretà del pare la baronia de Sant Mori. Fou heretat per l’oncle Galceran, germà de Lluís.
Calassanç i Gastó, Josep de
(Peralta de la Sal, Llitera, 11 setembre 1557 – Roma, Itàlia, 25 agost 1648)
Eclesiàstic, educador, fundador i sant. Estudià jurisprudència i filosofia a la Universitat de Lleida i teologia a les de València i Alcalá de Henares.
Ordenat sacerdot (1583), ocupà diversos càrrecs a les diòcesis de Lleida i l’Urgell.
A Roma, on fou preceptor de la família Colonna, fundà una escola gratuïta (1597), origen de la Congregació Paulina de Nostra Senyora de l’Escola Pia, elevada el 1621 a orde religiós (escolapis).
Cabrera -varis bio-
Alamanda de Cabrera (Catalunya, segle XIII) Dama. Era filla d’un Guerau de Cabrera, que cal identificar probablement amb el vescomte Guerau V. Es casà amb Guillem (II) de Cervelló. Fills seus foren Guerau (VII) i Alemany de Cervelló, entre d’altres.
Àlvar de Cabrera * Veure> Àlvar I d’Urgell (comte d’Urgell).
Bernat de Cabrera (Catalunya, segle XIII) Noble. Fill de Laureta i primer membre del llinatge de castlans del castell de Cabrera. Fou succeït per Berenguer de Cabrera i de Castelló.
Feliu de Cabrera (Cabrera de Mar, Maresme, 1697 – Barcelona, 1747) Frare caputxí. És autor del llibre Catena moralis, publicat a Cervera el 1731.
Guerau de Cabrera * Veure> Urgell, Guerau d’ (germà d’Àlvar d’Urgell).
Gueraua de Cabrera (Catalunya, segle XIII) Dama. Era filla del vescomte Guerau V de Cabrera. Es casà amb Guillem II de Montclús, senyor del castell de Montclús.
Ramon de Cabrera (Catalunya, segle XIII – 1298) Noble. Fill de Guerau V de Cabrera, es féu càrrec (1278) de la seva tutoria i comprà al seu nebot Riambau II de Montclús la baronia de Montclús. El succeí el seu fill Bernat I de Cabrera.
Roderic de Cabrera (Catalunya, segle XIII) Eclesiàstic. Era fill de Guerau IV de Cabrera i I d’Urgell, i de la dama lleonesa Eilo Fernández de Castro. Essent ja clergue heretà del seu pare (1229) les senyories de Benavarri i Viacamp.
Bosch -varis bio-
Ildefons Bosch (Catalunya, segle XIX – segle XX) Enginyer industrial. Molt destacat pel seu ensenyament a l’Escola del Treball de la Mancomunitat de Catalunya, on actuà fins al 1923.
Joan Bosch (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1802) Metge. Escriví la primera descripció mèdica de la seva ciutat natal. Fou el oncle de Sebastià Bosch i Cabot.
Pau Bosch (Catalunya, 1791 – 1831) Músic i eclesiàstic. Fou mestre de capella i organista a Terrassa.
Rafael Bosch (Barcelona, segle XVII – 1662) Framenor. El 1635 fou nomenat provincial de l’orde. Publicà, el 1639, una Vida del beat Salvador d’Horta.
Ramon Bosch (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XIX) Argenter. Establert a Barcelona.
Borràs -varis bio-
Bernat Borràs (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Guerriller. Fou molt actiu contra les tropes napoleòniques. Combaté al Camp de Tarragona, a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre. Destruí un gran nombre de combois enemics.
Crispí Borràs (Cervera, Segarra, 1838 – 1902) Eclesiàstic i pintor. Promogué la recuperació del fons antic de l’arxiu notarial de Cervera; identificà el crani del comte d’Espanya. També és autor de pintures d’inspiració religiosa.
Francesc Borràs (Falset, Priorat, 1769 – Barcelona, 1837) Metge. Exercí especialment a Barcelona, on fou catedràtic d’anatomia. És autor de notables estudis mèdics, com la Patología teórico-práctica (1820-21).
Josep Borràs (Tivissa, Ribera d’Ebre, 1797 – Itàlia ?, segle XIX) Jesuïta. Fou mestre de teologia a Barcelona, a Còrsega i a Ferrara (Itàlia). En aquesta darrera ciutat publicà una obra de dret canònic.
Lluís Borràs (Lleida, 1874 – segle XX) Eclesiàstic i teòleg. Fou catedràtic de teologia dogmàtica al seminari de Lleida i molt estimat pels seus coneixements. Rebé el títol de capellà domèstic del papa.
Pere Borràs (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1844) Metge. És autor de treballs notables de caràcter professional, entre els quals destaca un estudi sobre l’escorbut.
Borja -llinatge-
(Borja, Aragó, segle XIII – País Valencià, segle XVIII)
Família establerta a Xàtiva. Foren ducs de Gandia.
Adquiriren una gran importància en la vida política d’Itàlia i de l’Església romana durant els segles XV i XVI, ja que dos dels seus membres foren nomenats papes: Alfons de Borja –Calixt III– (1456-58) i Roderic de Borja –Alexandre VI– (1492-1503).
Bonfill -eclesiàstic, s. X-
(Catalunya, segle X)
Eclesiàstic. Germà del noble Sendred de Gurb. Fou canonge de capítol de Vic.
Rebé del bisbe de Vic, Frujà, quatre esglésies pròximes a Gurb, la propietat de les quals havia de produir un llarg plet entre la seva família i el bisbat, que no es resolgué fins a la darreria del primer terç del segle XI.
Bonavida, Patró *
Nom amb què era conegut el bisbe de Girona Bernat de Pau (1394-1457).
Boixadors i Llull, Aleix de
(Barcelona, segle XVII)
Eclesiàstic.
Fou canonge de la seu de Barcelona i, posteriorment, inquisidor de València, on fundà un convent de caputxines, i de Múrcia, on publicà Aforismos místicos sacados de las obras de Santa Teresa (1647).
Fou germà seu Lluís de Boixadors i Llull (Catalunya, segle XVII) Senyor de Sant Miquel de Pontons (Alt Penedès). Protector del braç militar de Catalunya. Pare de Josep de Boixadors i Casademunt (Catalunya, segle XVIII) Per raons de vinculació es digué Josep de Casademunt i fou regent de la cancelleria de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 