Arxiu d'etiquetes: dames

Espés -varis/es bio-

Deixa un comentari

Anna d’Espés  (Ribagorça, segle XV – segle XVI)  Filla i hereva de Ramon d’Espés. Portà en dot (1515) la baronia d’Alfajarín i el càrrec de gran camarlenc d’Aragó al seu marit Blasco d’Alagón, primer comte de Sástago, i llurs descendents portaren el cognom d’Espés en primer o en segon lloc indistintament. foren germanes seves Beatriu i Elisabet.

Antoni d’Espés  (Catalunya, segle XV – Osca ?, Aragó, segle XV)  Prelat. Fou bisbe d’Osca. El 1481 assistia a les Corts de Calataiud.

Beatriu d’Espés  (Franja Ponent, segle XV – segle XVI)  Muller de Juan de Lanuza. Filla de Ramon d’Espés i germana d’Anna i d’Elisabet d’Espés.

Bernat d’Espés  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Partidari de Jaume II d’Urgell. El 1409 s’embarcà cap a Sardenya amb l’expedició que hi duia Pere Torrelles i que obtindria, poc temps després d’arribar a l’illa, la gran victòria de Sanluri.

Camil d’Espés  (Franja de Ponent, segle XIV – segle XV)  Partidari de Jaume II d’Urgell, en els parlaments catalans de 1410-12, juntament amb Bernat, Guerau i Ivany d’Espés.

Elisabet d’Espés  (Franja de Ponent, segle XV – segle XVI)  Muller d’Alfons d’Aragó, comte de Ribagorça. Era filla de Ramon d’Espés i germana d’Anna i de Beatriu d’Espés.

Guerau d’Espés  (Ribagorça, segle XIV – segle XV)  Partidari de Jaume II d’Urgell. El 1411 assistia al famós parlament d’Alcanyís, on serien designats els compromisaris de Casp per a l’elecció del nou rei.

Guerau d’Espés  (Lleida, 1524 – 1572)  Diplomàtic i cavaller. Pertanyia a l’orde de Calatrava. Fou ambaixador de Felip II de Catalunya davant la cort anglesa.

Ivany d’Espés  (Franja de Ponent, segle XIV – segle XV)  Partidari de Jaume II d’Urgell, juntament amb Bernat, Guerau i Camil d’Espés, als parlaments catalans de 1410-12.

Pere d’Espés  (Lleida, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Serví el rei Jaume II el Just. El 1312 fou comissari reial per a la restitució de la Vall d’Aran, que havia estat retinguda per França.

Ramon d’Espés  (Franja Ponent, segle XIV)  Serví Pere III el Cerimoniós en la guerra dels Dos Peres (1358) i potser és el mateix que prengué part activa a la cort del 1383.

Ermetruit

3 Respostes

(Catalunya, segle X)

Muller del vescomte Guadall II d’Osona. Fills seus foren Ermemir II, hereu del vescomtat, Ramon I, successor d’Ermemir, i Arnulf, bisbe de Vic.

Ermessenda (de Pallars)

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XI)

Dama. Era muller del comte Ramon IV de Pallars Jussà.

Fill seu fou Ramon V de Pallars Jussà, també comte.

Ermessenda (d’Urgell)

2 Respostes

(Catalunya, segle IX – 885/88)

Muller del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i després de Barcelona–Girona i de Narbona.

Vídua vers el 848, actuà al costat dels seus fills Guifré el Pelós i Miró I de Conflent i de Rosselló amb el títol de comtessa.

Ermengarda I de Carcassona

Deixa un comentari

(Carcassona, França, vers 1054 – després 1101)

Comtessa de Carcassona i de Rasès, vescomtessa de Besiers i d’Agde (1067-68).

El 1067 vengué, d’acord amb el seu marit Ramon Bernat I Trencavell, vescomte de Nimes i d’Albi, els seus drets sobre els comtats de Carcassona i Rasès als seus oncles Ramon Berenguer I de Barcelona i a la muller d’aquest, Almodis de la Marca, donació consolidada el 1068, el 1070 i el 1071 per renúncia d’altres hereus, però continuà administrant amb el seu marit i més tard amb el seu fill Bernat Ató I els comtats amb el títol de vescomtessa.

Ermengarda de Pallars

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XI)

Dama. Filla de Sunyer de Pallars. Fou germana, per tant, dels comtes Ramon IV de Pallars Jussà i Guillem II de Pallars Sobirà.

Es casà amb Guillem de Siarb, vescomte pallarès, antecessor del casal vescomtal de Vilamur.

Erill-Desplà i d’Areny, Acard d’

2 Respostes

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Baró de l’Albi i Cervià. Fill d’Acard d’Erill i de Queralt i de Joana d’Areny. Es casà (1607) amb la seva cosina germana, i cap de la línia, Maria Rafaela d’Erill-Cardona-Anglesola i Ferrer (Catalunya, segle XVI – segle XVII).

Foren els pares de Jaume d’Erill-Desplà i d’Erill-Cardona Anglesola i de:

Francesca d’Erill i d’Erill (Catalunya, segle XVII)  Baronessa de l’Albi i Cervià. Amb la seva mort s’estinguí la línia dels barons de l’Albí i aportà l’herència als Cartellà.

Erill i de Montcada -germans-

3 Respostes

Eren fills de Joan Roger (I) d’Erill i de Centelles.

Francesc (II) d’Erill i de Montcada  (Catalunya, segle XV)  Capità de la Vall d’Aran (1462) i reialista durant la guerra civil, com el seu germà Guillem Ramon. Sense descendència de les seves dues mullers, féu hereva de la baronia d’Anglesola, en vitalici, la seva muller Beatriu d’Espés, i de la d’Erill, la seva germana Joana.

Guillem Ramon d’Erill i de Montcada  (Catalunya, segle XV)  Fou reialista durant la guerra civil.

Joana d’Erill i de Montcada  (Catalunya, segle XV)  A la mort del seu germà Francesc (II), sense descendència, fou hereva de la baronia d’Erill, testament que fou causa de llargs litigis contra els Ansa, ocupadors de la baronia.

Erill -varis/es bio-

11 Respostes

Antoni d’Erill  (Catalunya, segle XVII)  Fill i hereu de Margarida d’Erill i del Maino. El seu nom real era Antoni Vicentelo de Lecca i d’Erill. Comte d’Erill i que també heretà la baronia d’Orcau per mort sense descendència masculina (1681) d’Oleguer d’Erill-Orcau i de Montfar.

Arsenda d’Erill  (Ribagorça, segle XIII)  Senyora d’Erill. Filla de Ramon d’Erill. Sembla que dels seus fills, Guillem (II) i Sibil·la d’Erill, que prengueren el seu cognom, sorgiren els successius membres del llinatge baronial, que apareix sovint Roger com a segon nom.

Berenguer Roger d’Erill  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1387, amb Arnau d’Erill, complí les ordres del nou rei Joan I el Caçador de vigilar els passos de França perquè no pogués escapar-hi la fugitiva reina Sibil·la de Fortià, detinguda al cap de pocs dies a Sant Martí Sarroca.

Berenguera d’Erill  (Ribagorça, segle XII)  Filla de Ramon (III). Dividí el patrimoni familiar amb el seu oncle Arnau (I) d’Erill.

Bernat d’Erill  (Ribagorça, segle XII)  Senyor de Saidí. Fill de Ramon (II) i germà de Pere (II). El 1153 fou un dels testimonis de la compra per Ramon Berenguer IV de Barcelona dels drets que posseïa Gènova, com a recompensa dels mèrits de conquesta, sobre el terç de la ciutat de Tortosa. Testà (1157) abans d’emprendre un viatge a Jerusalem.

Bernat d’Erill  (Ribagorça, segle XIII)  Possiblement germà de Guillem (I) i Berenguer d’Erill.

Bertran d’Erill  (Ribagorça, segle XIV)  Noble. Devia pertànyer a la branca dels senyors de Selgua, que com a tals intervenien de preferència a la política d’Aragó. El 1347 secundà el moviment de la Unió aragonesa, organitzat aleshores per l’infant Ferran contra l’autoritat de Pere III el Cerimoniós.

Felip Joan d’Erill  (Ribagorça, segle XV)  Fill d’Arnau Roger d’Erill-Talarn i de Botella. Després de la guerra contra Joan II li foren retornats la totalitat de les seves heretats, les senyories de Selgua i Terreu.

Francesc d’Erill  (Catalunya, segle XVII)  Baró d’Orcau i eclesiàstic. Cosí germà de Margarida d’Erill i del Maino. Hagué d’exiliar-se durant la guerra amb França (1640).

Francesca d’Erill  (Ribagorça, segle XV – Catalunya, segle XV)  Dama. Fou muller de Guillem Hug de Rocabertí, baró de Cabrenys. Fills seus foren Dalmau, Pere i Bernat Hug de Rocabertí i d’Erill.

Isabel d’Erill  (Ribagorça, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII)  Dama. Era casada amb Ramon Llull, i fou la mare del famós escriptor i beat del mateix nom.

Margarida d’Erill  (Catalunya, segle XV)  Monja d’Alguaire. Filla d’Arnau d’Erill i d’Anglesola i germana de Pere Arnau, a la mort del qual s’emparà dels seus béns, en detriment del seu nebot Arnau Roger d’Erill-Talarn i de Botella.

Pere Arnau d’Erill  (Catalunya, segle XV)  Senyor de Selgua i Terreu. Fill d’Arnau d’Erill i d’Anglesola i iniciador de la línia. A la seva mort s’emparà dels seus béns la seva germana Margarida, en detriment del seu nebot Arnau Roger d’Erill-Talarn i de Botella.

Pere Joan d’Erill  (Catalunya, segle XV)  Noble. Potser era un fill del Joan Roger d’Erill executat en captiveri després de la batalla de Rubinat. Era casat amb Joana de Cardona.

Ponç d’Erill  (Ribagorça, segle XII)  Senyor de Sant Llorenç. Fill de Ramon (II) d’Erill i germà de Bernat i Pere (II).

Roger d’Erill  (Pallars, segle XIII)  Noble. Es distingí a les lluites contra les invasions que Arnau d’Espanya, amb tropes gascones, féu al comtat de Pallars.

Entença -varis/es bio-

9 Respostes

Antoni d’Entença  (Ribagorça, segle XIV)  Fill de Bernat Guillem. Morí jove i sense successió directa. Posseïa els drets dels Entença a Barbastre. Deixà hereu el seu oncle Manuel, cortesà de Pere III el Cerimoniós.

Berenguera d’Entença  (Ribagorça, segle XIV – Catalunya, segle XIV)  Dama. Era filla d’un Manuel d’Entença, possiblement germà natural de Teresa d’Entença, la muller de l’infant Alfons. Aquesta Teresa d’Entença, al seu testament del 1327, féu una deixa a Berenguera, la qual es casaria anys més tard amb Francesc de Morelló, ciutadà de Balaguer.

Bernat Guillem d’Entença  (Ribagorça, segle XIV)  Conseller reial. Fill legítim de Ponç Hug d’Entença i germà de Manuel. Pare de Guillem i d’Antoni d’Entença.

Jussiana d’Entença  (Ribagorça, segle XIII)  Filla de Ponç Hug d’Entença. Fou muller de Bernat Guillem de Montpeller, dit d’Entença per raó del seu matrimoni. Foren pares de Guillem d’Entença.

Pere d’Entença  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Serví Jaume I el Conqueridor a les campanyes valencianes, on participaven familiars seus més coneguts. El 1249 rebé donacions de premi als termes de Xàtiva i l’Ènova.

Pere Mir d’Entença  (Ribagorça, segle XII)  Testimoni reial, junt amb Gombau I d’Entença, dels capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d’Aragó. Ja havia estat també testimoni del testament d’Alfons I el Bataller (1131) i de la confirmació, per Ramir II d’Aragó, de l’annexió de Barbastre a l’església de Roda (1135). Potser era descendent, poc o molt legítim, dels comtes de Pallars.

Ramon Guillem d’Entença  (Ribagorça, segle XIII – segle XIV)  Fill de Bernat Guillem de Montpeller i de Jussiana d’Entença. Pot ésser identificat amb Guillem o amb Bernat Guillem d’Entença.

Sibil·la d’Entença  (Catalunya, segle XIII – Aragó, segle XIII)  Dama. Era filla de Bernat Guillem de Montpeller i de Jussiana d’Entença. Era germana, doncs, del segon Bernat Guillem d’Entença. Es casà amb el noble aragonès Fortún de Bergua. Fill seu fou Pero Fernández de Bergua.