(Catalunya, segle XVII – 1724)
Muller de Miquel de Clariana (1675), comte de Múnter. Darrera membre de la línia principal d’aquest llinatge.
Gualbes i de Sentmenat, Maria Teresa de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: dames
Geriberga
(Catalunya, segle XI)
Germana d’Arnau Mir de Tost, vescomte d’Àger.
Es casà amb el vescomte Miró Guillem d’Urgell. De l’enllaç va néixer el següent vescomte Ramon II d’Urgell.
Garsenda I de Forcalquier
(Forcalquier, França, 1180 – vers 1242)
Comtessa de Forcalquier (1209). Filla de Renyer de Sabran i néta i hereva de Guillem VI de Forcalquier.
Es casà (1193) amb el comte Alfons II de Provença, i a la mort d’aquest (1209) transferí a Ramon Berenguer V de Provença, fill seu, el comtat de Forcalquier. Posat aquest sota la tutela del rei Pere I de Catalunya, Garsenda es retirà al monestir de la Cella.
És coneguda la relació amorosa que tingué amb el trobador Elies de Barjols, i ella mateixa és autora d’algunes poesies amoroses.
Garsenda de Provença
(Provença, França, segle XIII – 1268)
Dama. Filla d’Alfons II de Provença, pertanyent al casal de Barcelona, i de Garsenda de Forcalquier. A la mort del seu pare (1209), ella era de poca edat.
Es casà, temps després, amb el vescomte de Bearn Guillem II de Bearn, el qual morí a la conquesta de Mallorca. Fill d’aquest enllaç seria el comte Gastó VII de Bearn, amb nom del qual Garsenda s’ocupà de la governació del comtat. En restar vídua, el rei Jaume I el Conqueridor prengué a favor d’ella diverses mesures de protecció econòmica.
Fins al 1247 fou partidària dels anglesos en la lluita d’aquests contra França. Havent canviat de partit, el seu fill caigué presoner dels anglesos i fou alliberat gràcies a la reina Elionor, muller d’Enric III d’Anglaterra, que era neboda de Garsenda.
Garsenda de Besalú
(Catalunya, segle XI – Narbona, França, segle XI)
Filla de Bernat I Tallaferro de Besalú. El 1010 es casà amb Berenguer, vescomte de Narbona.
Garsenda de Narbona i de Barcelona
(Narbona, França, segle X – Tolosa, França, segle X)
Filla de Riquilda de Barcelona i d’Odó I de Narbona. i néta, per tant, de Guifre II Borrell de Barcelona.
Es casà amb Ramon Ponç de Tolosa. De l’enllaç nasqué Guillem Tallaferro.
Galbors -senyora Tortosa-
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Dama de llinatge desconegut. Fou muller de Ramon II de Montcada.
Fills seus eren Guillem Ramon, senyor de Fraga, i Pere, mestre del Temple.
Frederic d’Aragó, Lluís
(Sicília, Itàlia, segle XIV – Grècia ?, 1382)
Quart comte de Salona (1365-82) i de Citó i senyor d’Egina (1380-82). Fill de Jaume Frederic d’Aragó. Defensà el seu comtat contra invasions estrangeres.
Fet vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria (1375), impedí l’anarquia a la mort de Frederic III de Sicília i oferí la sobirania d’aquells ducats al rei català Pere III el Cerimoniós, el qual l’acceptà i confirmà la vicaria a Lluís (1379-80).
Es casà amb Helena Cantacuzé, i foren pares de:
Maria Frederic d’Aragó (Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV) Senyora d’Egina, com a successora del seu pare. El 1394 fou ocupat el comtat per Baiazet I, que la tancà al seu harem després de fer-la muller seva.
Forners, Joana
(Barcelona, segle XVI)
Dama. Fundadora, el 1552, d’un convent per a dones pietoses que seguí la regla de les terciàries franciscanes seculars.
El 1564 es transformà en el monestir ciutadà de Santa Elisabet d’Hongria de monges franciscanes de la segona regla.
Foixà i Torroba, Agustí de
(Madrid, 28 febrer 1903 – 30 juny 1959)
Escriptor i diplomàtic. Quart comte de Foixà i marquès d’Armendáriz. Nét d’Enric de Foixà i de Bassols. Fou succeït per la seva filla:
Neus de Foixà i Larrañaga (Catalunya, segle XX) Cinquena comtessa de Foixà.
Dades dels Països Catalans 