(Occitània, segle XIII – Catalunya, segle XIV)
Comtessa d’Urgell. Filla de Jordà V de l’Illa Jordan, vescomte de Gimoès.
Fou casada (1300) amb el comte Ermengol X d’Urgell, a qui no donà descendència.
Faidida de l’Illa Jordan
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: dames
Eufèmia de Sicília
(Sicília, Itàlia, 1330 – 21 febrer 1359)
Regent de Sicília. Tercera filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia. Juntament amb les seves germanes (Elionor i Constança) intentà enfortir la posició catalana a l’illa.
Ajudà Constança en el govern de Sicília durant la minoritat de Lluís I. A la mort d’aquest i de Constança (1355), Eufèmia assumí el poder en nom del seu altre germà, Frederic III.
Estefania d’Urgell i d’Àger
(Catalunya, segle XII – després 1144)
Comtessa de Pallars Jussà. Filla d’Ermengol VI d’Urgell i d’Arsenda d’Àger. Casada amb el comte Arnau Mir I de Pallars Jussà.
Després d’ésser repudiada, es casà novament amb Bernardo Roca, governador d’Astúries en els temps dels reis Ferran II i Alfons IX de Lleó.
Estefania d’Urgell i Ansúrez
(Castella, 1096 – després 1143)
Dama. Era filla del comte Ermengol V d’Urgell i de la dama castellana María Ansúrez. Degué néixer a Castella.
Es casà amb un noble castellà, Ponç de Minerva, majordom d’Alfons IV de Castella. Hom li atribueix la fundació del monestir cistercenc de Vallbuena, record del de Vallbona, existent a terres urgellenques.
Estefania de Provença
(Provença, França, vers 1093 – França, vers 1163)
Dama. Filla de Gilbert I de Millau i de Gerberga de Provença, i germana de Dolça I de Provença, muller de Ramon Berenguer III de Barcelona.
Es casà amb Ramon I dels Baus (1116). Posteriorment, ella i el seu marit s’aliaren amb els comtes de Tolosa i amb els emperadors d’Alemanya en contra de Ramon Berenguer III.
Estefania -comtessa Pallars-
(Catalunya, segle XI)
Dama. Fou muller del comte Guillem II de Pallars Sobirà, mort devers el 1035.
Fills seus foren Bernat I i Artau I Miró, successivament comtes de Pallars Sobirà.
Espés -varis/es bio-
Anna d’Espés (Ribagorça, segle XV – segle XVI) Filla i hereva de Ramon d’Espés. Portà en dot (1515) la baronia d’Alfajarín i el càrrec de gran camarlenc d’Aragó al seu marit Blasco d’Alagón, primer comte de Sástago, i llurs descendents portaren el cognom d’Espés en primer o en segon lloc indistintament. foren germanes seves Beatriu i Elisabet.
Antoni d’Espés (Catalunya, segle XV – Osca ?, Aragó, segle XV) Prelat. Fou bisbe d’Osca. El 1481 assistia a les Corts de Calataiud.
Beatriu d’Espés (Franja Ponent, segle XV – segle XVI) Muller de Juan de Lanuza. Filla de Ramon d’Espés i germana d’Anna i d’Elisabet d’Espés.
Bernat d’Espés (Catalunya, segle XIV – segle XV) Partidari de Jaume II d’Urgell. El 1409 s’embarcà cap a Sardenya amb l’expedició que hi duia Pere Torrelles i que obtindria, poc temps després d’arribar a l’illa, la gran victòria de Sanluri.
Camil d’Espés (Franja de Ponent, segle XIV – segle XV) Partidari de Jaume II d’Urgell, en els parlaments catalans de 1410-12, juntament amb Bernat, Guerau i Ivany d’Espés.
Elisabet d’Espés (Franja de Ponent, segle XV – segle XVI) Muller d’Alfons d’Aragó, comte de Ribagorça. Era filla de Ramon d’Espés i germana d’Anna i de Beatriu d’Espés.
Guerau d’Espés (Ribagorça, segle XIV – segle XV) Partidari de Jaume II d’Urgell. El 1411 assistia al famós parlament d’Alcanyís, on serien designats els compromisaris de Casp per a l’elecció del nou rei.
Guerau d’Espés (Lleida, 1524 – 1572) Diplomàtic i cavaller. Pertanyia a l’orde de Calatrava. Fou ambaixador de Felip II de Catalunya davant la cort anglesa.
Ivany d’Espés (Franja de Ponent, segle XIV – segle XV) Partidari de Jaume II d’Urgell, juntament amb Bernat, Guerau i Camil d’Espés, als parlaments catalans de 1410-12.
Pere d’Espés (Lleida, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Serví el rei Jaume II el Just. El 1312 fou comissari reial per a la restitució de la Vall d’Aran, que havia estat retinguda per França.
Ramon d’Espés (Franja Ponent, segle XIV) Serví Pere III el Cerimoniós en la guerra dels Dos Peres (1358) i potser és el mateix que prengué part activa a la cort del 1383.
Ermetruit
(Catalunya, segle X)
Muller del vescomte Guadall II d’Osona. Fills seus foren Ermemir II, hereu del vescomtat, Ramon I, successor d’Ermemir, i Arnulf, bisbe de Vic.
Ermessenda (de Pallars)
(Catalunya, segle XI)
Dama. Era muller del comte Ramon IV de Pallars Jussà.
Fill seu fou Ramon V de Pallars Jussà, també comte.
Ermessenda (d’Urgell)
(Catalunya, segle IX – 885/88)
Muller del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i després de Barcelona–Girona i de Narbona.
Vídua vers el 848, actuà al costat dels seus fills Guifré el Pelós i Miró I de Conflent i de Rosselló amb el títol de comtessa.
Dades dels Països Catalans 