Arxiu d'etiquetes: consellers/es

Cervelló, Guerau de -varis-

14 Respostes

Guerau (VI) de Cervelló  (Catalunya, segle XII – Illes Balears, 1229)  Fill de Guillem (I) de Cervelló i suposat germà de Bernat Guillem (o Guillem) de Cervelló. Morí molt jove a la conquesta de Mallorca i deixà una sola filla, Felipa de Cervelló (Catalunya, segle XIII)  Visqué pocs anys i les seves possessions foren heretades pel seu oncle valencià, Guillem (II) de Cervelló.

Guerau (VII) de Cervelló  (País Valencià, segle XIII – vers 1309)  Fill i hereu de Guillem (II) de Cervelló i germà de Alemany. Brau capità de Pere II de Catalunya. Heretà Cervelló, Vilademàger i Pontils, entre d’altres feus. Vengué (1297) la baronia de Cervelló al rei Jaume II el Just, participà en la campanya d’Almeria i morí sense fills legítims, però tingué un fill il·legítim, Guillem de Cervelló, dit el Bord de Cervelló.

Guerau de Cervelló  (Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347)  Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres i germà de Ramon, Berenguer Arnau (I), Guillem i Guillem Ramon (I). Morí a Sardenya juntament amb el seu pare i el seu germà Ramon.

Guerau de Cervelló  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Noble. Fou personatge influent a la cort de Jaume II de Catalunya, i pot ser confós amb l’homònim. El 1327 assistí a la inauguració del monestir de Pedralbes.

Cercós i Solé, Jaume

Deixa un comentari

(Arbeca, Garrigues, 17 gener 1804 – 1 desembre 1862)

Frare cistercenc. Monjo de Poblet i vicari general del Cister a Aragó i Navarra (1861-62).

Després de l’exclaustració fou secretari del famós Josep Caixal, bisbe d’Urgell.

És autor d’escrits piadosos.

Centelles i de Bellpuig -germans-

4 Respostes

Eren fills de Gilabert (IV) de Centelles i d’Elisenda de Bellpuig.

Bernat (IV) de Centelles i de Bellpuig  (Catalunya, segle XIII – 1320/21)  Participà en la conquesta de Menorca per Alfons II el Franc i en l’expedició contra Almeria el 1290. Es casà amb Biarnèsia de Montcada, senyora de Sentmenat, filla il·legítima del vescomte de Bearn. El succeïren llurs fills Gilabert (V) i Eimeric (I) de Centelles i de Montcada.

Gilabert de Centelles i de Bellpuig  (Catalunya ?, segle XIII – País Valencià, 1319/20)  Conseller dels reis Jaume II de Catalunya i Robert de Nàpols. Es distingí en la guerra de Jaume II el Just contra Frederic II de Sicília. Des del 1305, almenys, residí a la cort de Nàpols, i des d’allí dugué a terme nombroses ambaixades prop dels comuns toscans, per encàrrec de Jaume II, a fi de preparar la conquesta de Sardenya.

Centelles -varis/es bio-

8 Respostes

Benet de Centelles  (Catalunya ?, segle XV)  Noble. El 1424 sostingué torneig amb Ramon de Mur, a la plaça del Born de Barcelona. Els contendents dinaren aquell dia amb el rei Alfons IV el Magnànim.

Berenguer de Centelles  (Catalunya, segle XII – abans 1204)  Fill de Bernat (I) i germà de Ramon i de Gilabert (III) de Centelles. El 1192 figurava en el seguici reial d’Alfons I el Cast.

Bernat Gilabert de Centelles  (Catalunya, segle XV)  Noble. Es casà amb Joana de Cardona, filla del comte Joan Ramon Folc I i de Joana de Villena. Fou partidari del rei Joan II durant la guerra civil entre aquest i la Generalitat catalana.

Elvira de Centelles  (Catalunya, segle XIV)  Dama. Era muller del noble Nicolau de Pròixida i Carròs. Fills seus fores Olf, Tomàs i Gilabert de Pròixida i de Centelles.

Jaume de Centelles  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Noble. El 1392 participà a la gran expedició que havia de reduir Sicília a l’obediència de la reina Maria I i de Martí I el Jove, al qual serví i l’acompanyà a Sardenya el 1408, arran de l’expedició militar contra els rebels d’aquesta illa.

Jofre de Centelles  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1343, annexionada Mallorca per Pere III el Cerimoniós, enfront de Jaume III de Mallorca, fou enviat a Eivissa amb alguna força per tal de rebre, en nom del rei, la submissió d’aquesta illa. Cobrí aquest objectiu sense cap incident.

Jordi de Centelles (País Valencià, segle XV)  Poeta. Fill il·legítim del comte d’Oliva Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt. Rector d’Oliva i d’Almenara i canonge de València. De temperament impetuós, resolgué amb les armes les qüestions poètiques i amoroses, en les quals resultà dues vegades ferit (1470 i 1477). Concorregué als certàmens poètics de València del 1474 (com a jutge) i el 1486 amb poesies en català i castellà.

Lluís (I) de Centelles  (Catalunya, segle XV – 1529/38)  Fill i hereu de Guillem Ramon (II) de Centelles. Es casà amb Toda Carròs el 1497. El seu fill i successor fou Guillem Ramon Carròs de Centelles.

Violant de Centelles  (Catalunya, segle XV – Barcelona, 1477)  Religiosa clarissa. Fou abadessa del monestir de Pedralbes, on morí després de trenta anys d’exercir-hi el seu càrrec. Successora de Margarida de Montcada, el seu nomenament acabà amb una llarga tradició d’abadesses pertanyents al llinatge montcadí, el mateix de la fundadora de l’establiment, la reina Elisenda.

Centelles, Bernat de -varis-

4 Respostes

Bernat de Centelles  (Catalunya, segle XII)  Noble. El 1134 fou un dels qui prometeren ingressar per un any a l’orde del Temple, autoritzat aleshores a Catalunya, per bé que encara trigaria nou anys a establir-s’hi. El 1152 té alguna aparició al consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Bernat (I) de Centelles  (Catalunya, segle XII – després 1185)  Fill de Gilabert (II) i pare de Ramon, Berenguer i Gilabert (III) de Centelles. Conseller de Ramon Berenguer IV de Barcelona (1152).

Bernat (II) de Centelles  (Catalunya, segle XII – vers 1238)  Fill i successor de Gilabert (III) de Centelles i germà del bisbe Pere de Centelles. Amb el seu pare, sembla que acompanyà el rei Pere I de Catalunya en la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Fou el pare de Bernat (III) de Centelles.

Bernat (III) de Centelles  (Catalunya, segle XIII – vers 1277)  Fill de Bernat (II) de Centelles. Infeudà el castell de Sant Esteve, del qual tenia ja ple domini, a Pere de Santa Eugènia (1242) i figurà en el seguici de Jaume I el Conqueridor. El seu fill i hereu fou Gilabert (IV) de Centelles, i també tingué un fill il·legítim, Bernat de Centelles i Gruny.

Bernat de Centelles  (País Valencià, segle XIV – Illes Balears ?, segle XV)  Eclesiàstic. Pertanyent al llinatge noble valencià del seu cognom. Era nebot de Ramon de Perellós, vescomte de Rueda i de Perellós. L’acompanyà al seu curiós itinerari fins a l’anomenat Purgatori de Sant Patrici, a Irlanda, el 1397. Era sagristà de la seu de Mallorca.

Bernat de Centelles  (País Valencià, segle XV)  Noble. Va ésser un dels dirigents del partit de la noblesa, el qual propugnava la candidatura de l’infant castellà Ferran d’Antequera com a successor del rei Martí I l’Humà. Participà en la batalla de Morvedre (1412), on vencé els partidaris del comte d’Urgell. El 1413 va combatre la revolta de Jaume II d’Urgell contra Ferran I. Posteriorment serví Alfons IV el Magnànim i es distingí en la campanya de Nàpols. Pel 1433 exercia el càrrec de lloctinent reial a Sardenya.

Castre-Pinós i de Tramaced, Felip (V) Galceran de

7 Respostes

(Ribagorça, abans 1400 – 1461)

(dit el Barbut)  Baró de Castre, de Peralta i de Tramaced, conseller i camarlenc del rei Alfons IV el Magnànim. Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós i germà de Pere Galceran. Es casà amb Magdalena d’Anglesola, que li aportà la castlania de Cervera i la senyoria de Miralcamp en dot.

Figurà entre els garants de les treves de Majano amb Castella (1430). El 1460 fou un dels pocs nobles amb possessions a Aragó que s’uniren als catalans per exigir l’alliberament del príncep de Viana, empresonat pel seu pare el rei Joan II el Sense Fe.

Castre-Pinós i de So, Guillem Ramon de

6 Respostes

(Catalunya, segle XV – 1484)

Vescomte d’Évol. Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced, i germà d’Ivany i de Joan. Representà un paper important dins el braç nobiliari a les corts catalanes celebrades en els regnats d’Alfons IV el Magnànim i de Joan II el Sense Fe.

Fou, successivament, veguer de Cerdanya i batlle de Puigcerdà (1458), i governador de Rosselló i de Cerdanya (1460). En esclatar la guerra contra Joan II s’inclinà pel partit reialista, motiu pel qual la generalitat s’apoderà dels seus béns, bé que Joan II l’indemnitzà amb els de Guillem Cadell: Vilanova de Banat i Arsèguel (1468).

Vers el 1470 fou desposseït del vescomtat d’Évol, en ocupar els francesos el Rosselló i la Cerdanya.

Fou el pare de Francesc i de Pere Galceran de Castre-Pinós de So i Carròs.

Castellolí -varis bio-

Deixa un comentari

Berenguer de Castellolí  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Fou cortesà de Jaume II de Catalunya. El 1325, a Lleida, fou un dels membres de l’assemblea que discutí els drets del monarca a la successió de la corona de Mallorca.

Jofre de Castellolí  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III el Cerimoniós. El 1363 formava part dels grans reforços catalans tramesos a Aragó després de la caiguda de Carinyena.

Maimó de Castellolí  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels qui, desobeint Jaume I de Catalunya, es negà a combatre a Granada a favor de Castella (1273). Perdonat pel rei (1274), fou procurador de Ramon Folc V de Cardona, cap de la revolta nobiliària. Fou ambaixador d’Alfons II de Catalunya a les converses de pau de Brignoles (1291).

Ramon de Castellolí  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Formava part del consell reial de Pere III de Catalunya durant la segona campanya del Rosselló, en 1344, per desposseir Jaume III de Mallorca.

Castellnou -varis bio-

3 Respostes

Alfons de Castellnou  (Ribagorça, segle XIV)  Noble. Serví Pere III el Cerimoniós. El 1367 era ambaixador seu prop del nou rei Ferran de Portugal. Conclogué amb ell un tractat d’aliança. Aquest conveni resultaria útil de cara a minar la posició de Pere el Cruel de Castella, envaït llavors pel pretendent Enric de Trastàmara, el qual lluitava amb la col·laboració del monarca català.

Artau de Castellnou  (Catalunya, segle XII)  Noble. Destacà en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Figurà diverses vegades al consell i seguici d’aquest comte. Apareix entre els consellers signants de mitja dotzena de documents importants al període 1136-59. Un d’ells és la infeudació a favor del vescomte Reverter de Barcelona i dels castells de Piera, Cabrera i Castellolí.

Berenguer de Castellnou  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1349 fou mobilitzat pel capità general Ramon Berenguer, oncle de Pere III de Catalunya, davant els temors d’una entrada bel·licosa des de Castella de l’exiliat infant Ferran (II) d’Aragó, germanastre del rei, que era refugiat a terres castellanes des del fracàs de la Unió esdevingut l’any anterior. Participà després a la guerra contra Castella. Era un dels qui formaren en armes a Aragó el 1363, com a reforç d’urgència després de la caiguda de Carinyena en poder dels castellans.

Bernat de Castellnou  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Serví Jaume I el conqueridor. Participà amb aquest a la conquesta de València. Per la seva valuosa col·laboració el rei li donà la senyoria d’Alaquàs i també un solar edificable a la capital valenciana, expugnada el 1238.

Dalmau de Castellnou  (Catalunya, segle XIV)  Poeta. És autor d’una dansa (Domma de mi mercè us prenga) de tema amorós inclosa a l’anomenat Cançoneret de Ripoll. Hom no coneix la seva biografia, però sembla que cal identificar-lo amb un dels dos homònims contemporanis de la família vescomtal de Castellnou.

Gilabert de Castellnou  (Rosselló, segle XIII)  Noble. De molt jove, el 1285, secundà l’infant Alfons, el futur Alfons II el Franc, a la croada invasora procedent de França, oposant-se així a l’actitud del seu sobirà natural, Jaume II de Mallorca.

Gombau de Castellnou  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne. Fou un dels nobles convocats per aquest a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada (1331).

Guillem de Castellnou  (Rosselló, segle XII)  Noble. Apareix al seguici i consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona des del 1157, per bé que en no gaires ocasions.

Guillem de Castellnou  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Serví Jaume II de Catalunya, que l’envià com a procurador reial a la Vall d’Aran (1313), per reprendre’n la possessió després del tractat que havia clos un llarg període d’ocupació francesa. Fou molt ben rebut pels aranesos.

Jaspert de Castellnou  (Catalunya, segle XII)  Noble. El 1136 apareix, titulant-se vescomte de Castellnou, com a conseller ocasional del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. Sembla el membre més antic entre els ben documentats a la branca principal d’aquest llinatge.

Castellnou, Alfons de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Noble. Tenia terres a la Ribagorça. La seva actuació es projectà de preferència sobre la política aragonesa.

El 1283 tenia el càrrec de conservador a Ribagorça i Sobrarb, després dels acords concertats per Pere II el Gran amb la noblesa d’Aragó. L’any següent participà a les accidentades Corts aragoneses reunides successivament a Saragossa i a Zuera.

El 1286 ja fou assenyalat com a conseller reial desitjable per la Unió nobiliària d’Aragó. Els unionistes l’imposaren definitivament com a conseller d’Alfons II el 1289.

El 1308, sota el regnat de Jaume II el Just i essent ell sobrejuntero d’Osca, procedí contra el castell de Xalamera, pertanyent al Temple, quan aquest orde fou dissolt per la força.