(Catalunya, segle XIV – 1410)
Baró de Bellpuig (Hug II d’Anglesola). Fill d’Hug II de Cardona, del qual heretà les baronies de Bellpuig d’Urgell (o d’Anglesola), Linyola i Utxafava i les senyories de Maldà, Maldanell i Golmés, al pla d’Urgell.
Fou conseller i camarlenc del rei Martí I l’Humà (1397) i, el 1398, un dels capitans de l’expedició naval contra Tedelís.
Fou el pare de Ramon I de Cardona-Anglesola i de Pinós.
Antoni Canet (Catalunya, segle XV – Illes Balears, segle XV) Escultor. Treballà al Principat fins al 1497, any en què s’establí a Mallorca.
Berenguer de Canet (Rosselló, segle XII) Noble. Primer membre d’aquest il·lustre llinatge. El 1160 sortí fiador, amb altres barons del consell comtal i del Rosselló, d’un gran prèstec que hagué de manllevar Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Guillem de Canet (Rosselló, segle XIII – segle XIV) Noble. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic.
Jaume Canet (Illes Balears, segle XVII) Jurista. És autor de diversos escrits jurídics, molts d’ells relatius al dret foral.
Joan Baptista Canet (Lleida, segle XVII – 1649) Jurista. Era doctor en lleis. Havia estudiat a la Universitat de Lleida. En seria catedràtic. També fou paer de la ciutat. Deixà algunes al·legacions remarcables.
Maria de Canet (Catalunya, segle XIV) Dama. Probable filla de Ramon de Canet. Muller del vescomte Ramon Folc VI de Cardona. El matrimoni no tingué fills. A la mort del seu marit, el 1332, el vescomtat hagué de passar al cunyat de Maria, Hug II.
Martí de Canet (Catalunya, segle XIII) Cortesà. Fou acompanyant assidu de Pere I el Catòlic, i també de Jaume I durant la minoritat d’aquest.
Pere Joan Canet (Illes Balears, segle XVII) Jurista. Amb Antoni Mesquida féu un recull dels privilegis de l’antic regne de Mallorca, feina que fou enllestida el 1662.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Fou col·laborador i informador, durant el regnat de Pere II el Gran, de l’infant hereu Alfons, el futur Alfons II el Franc.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Bisbe de Girona (1227-45). Participà en l’expedició de Jaume I el Conqueridor a Mallorca, durant la qual formà part del consell reial i fou àrbitre del repartiment.
Gilabert de Besora (Catalunya, segle XIV – segle XV) Cavaller. El 1399, assistí a Saragossa, a la solemne coronació de Martí I l’Humà i de la reina Maria de Luna.
Jaume de Besora (Catalunya, segle XIII) Cavaller. El 1283 fou un dels cent seleccionats per a combatre al camp de Bordeus al costat de Pere II el Gran i contra els valedors de Carles d’Anjou.
Jaume de Besora (Catalunya, segle XV – Còrsega, Itàlia, 1451) Cavaller i conseller reial. L’any 1451 fou nomenat lloctinent general de Còrsega per Alfons IV el Magnànim, durant un intent de conquesta de l’illa. La seva mort dificultà la penetració catalana; fou reemplaçat per Antoni d’Olzina.
Ramon de Besora (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Fou un dels garantidors, el 1256, de la concòrdia pactada per acabar les lluites civils a l’Urgell. Actuà de testimoni al casament del comte Àlvar I d’Urgell amb Cecília de Foix.
Roger de Besora (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. Fou veguer d’Urgellet i procurador del vescomte Roger Bernat IV de Castellbó. En morir aquest (1381), fou administrador del vescomtat en nom de l’hereu Mateu. Besora aconseguí que aquest succeís Gastó Febus, comte de Foix (1391), tot i que havia estat designat Carles VI de França com a successor.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Fou conseller i acompanyant de Pere II el Gran.
Signà com a testimoni el testament que el rei atorgà a port Fangós, el 3 de juny de 1282, abans de sortir en expedició a Barbaria i a Sicília.
(Catalunya, segle XI – Girona ?, 1140)
Bisbe de Girona (1114-40). El 1128 excomunicà el comte Ponç II d’Empúries, que havia usurpat les seves possessions, les quals recuperà gràcies al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, del qual fou un dels seus marmessors.
Assistí al concili de Tolosa (1119-20) i al sínode de Narbona (1128).
(Peralada, Alt Empordà, segle XIII)
Conseller reial. El 1272 fixà la residència a Perpinyà, al servei de l’infant Jaume de Mallorca, que, en esdevenir rei (1276), el nomenà conseller. El 1282 era lloctinent del rei a Perpinyà.
El 1285 fou empresonat per Pere II el Gran a causa de la rivalitat d’aquest amb el seu germà Jaume de Mallorca, però no tardà a refer la seva fortuna.
(Catalunya, segle XIV – Bonifàcio, Còrsega, Itàlia, 1430)
Cavaller. Senyor del Catllar i de Gimenells. Fill d’Antoni de Bardaixí.
Camarlenc d’Alfons IV el Magnànim, a qui serví en les campanyes de Sardenya i de Còrsega (1420) i de Nàpols (1423), restà presoner de Francesco Sforza quan aquest prengué la ciutat.
Serví a la flota de l’infant Pere d’Aragó fins al 1425 en les seves incursions a Calàbria, Àfrica i Gènova. Prengué part en la guerra contra Castella del 1429.
