Arxiu d'etiquetes: Catalunya (pol)

Marxa de la Llibertat -1976-

(Catalunya, 4 juliol 1976 – Poblet, Conca de Barberà, 12 setembre 1976)

Iniciativa política unitària. Nom donat a cinc recorreguts que, per arreu de Catalunya -amb ramificacions al País Valencià i la Catalunya Nord-, efectuaren diversos manifestants que tenien que confluir a Poblet, com a suport a les reivindicacions nacionals i democràtiques de l’Assemblea de Catalunya, seguint una iniciativa de Lluís M. Xirinacs i Pax Christi.

Aquestes columnes tingueren moltes dificultats, amb una forta repressió policial i de l’extrema dreta.

A l’arribada a Poblet només uns pocs marxants pogueren entrar al monestir, ja que la guàrdia civil i la policia vigilaven els voltants. A Montblanc hi hagué una actuació desmesurada de les forces d’ordre públic contra les columnes que hi estaven retingudes.

Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

(Catalunya, 1987 – 2011)

(MMAMB)  Associació voluntària de 27 municipis de la conurbació de Barcelona constituïda un cop formalitzada la dissolució de la Corporació Metropolitana de Barcelona.

Les seves principals funcions són planificar i executar projectes d’interès i abast supramunicipal, entre els quals destaquen la gestió de la xarxa viària (en concret les Rondes) i el manteniment dels espais públics.

També s’encarrega de coordinar les activitats de l’Entitat Metropolitana del Transport i les de l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament dels Residus, i d’implementar altres iniciatives anteriorment promogudes per la Corporació Metropolitana de Barcelona i no atribuïdes a cap ens específic per part de les Lleis d’Organització Territorial del 1987.

L’any 2011 quedà integrada dins l’administració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Lliga Liberal Catalana

(Catalunya, 1976 – setembre 1979)

Grup polític. Fundat per Salvador Millet i Bel -procedent del Club Catalònia-, amb Octavi Saltor, Modest Sabaté, etc.

Pretenia de recuperar l’espai de la històrica Lliga Regionalista, i es presentà com una opció de dreta liberal, no vinculada al franquisme, regionalista i monàrquica.

El mateix any es fusionà amb Acció Democràtica, de J.M. Figueras i Bassols, la qual cosa donà lloc a la Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català, però la desfeta electoral del 1977 provocà la desintegració del partit -formalment dissolt el 1979-, l’ala més jove del qual ingressà a la Unió de Centre de Catalunya.

Lliga Catalana

(Catalunya, 1933 – 1939)

Nom adoptat per la Lliga Regionalista arran de les noves incorporacions que en van fer l’alternativa a l’Esquerra Republicana de Catalunya, a la qual s’oposà en les eleccions del novembre de 1933.

Intervingué en els governs de la Generalitat del 1935 i del 1936, fins que la guerra civil espanyola en provocà la desaparició.

Justícia, Conselleria de

5 Respostes

(Catalunya, 28 abril 1931 – 1939)

Departament ministerial de la Generalitat. Creat amb el nom de Conselleria de Justícia i Dret, per decret de la presidència.

Les seves funcions eren la relació entre els governs provisionals de la República i de la Generalitat en tot allò que afectés l’administració de la justícia i l’estudi i aplicació del dret en el territori de Catalunya.

Després de l’estatut d’autonomia del 1932 tingué a càrrec seu la legislació i l’organització i l’administració de la justícia en totes les jurisdiccions, excepte la militar. Fins pel setembre de 1936 els principals consellers foren de l’Esquerra Republicana de Catalunya.

El 6 d’agost canvià el seu nom pel de Conselleria de Justícia. Els mesos de juliol-setembre de 1936 el conseller Josep Quero hagué d’acceptar situacions de fet, especialment la creació de l’Oficina Jurídica (17 agost) i la creació dels jurats populars (13 octubre).

Junta Superior Governativa de Catalunya -1836/37-

5 Respostes

(Catalunya, novembre 1836 – juliol 1837)

Organisme de govern i coordinació de les forces carlines de Catalunya.

Fou establerta successivament a Borredà, a Solsona i a Berga, on rebé el nom de Junta de Berga.

Junta Provisional Superior Governativa del Principat de Catalunya -1835-

3 Respostes

(Catalunya, 9 setembre 1835 – 21 octubre 1835)

Nom que adoptà la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona, per evitar d’ésser dissolta tal i com ho havia ordenat el govern de Madrid.

Repartí els béns dels convents i traslladà la universitat de Cervera a Barcelona.

Fou dissolta després d’haver imposat Espoz y Mina com a capità general de Catalunya.

Junta Distribuïdora d’Herències

Deixa un comentari

(Catalunya, 1 agost 1995 – )

Òrgan col·legiat, dependent de la Generalitat de Catalunya.

Té com a funció determinar, distribuir i liquidar l’haver líquid de les herències que rep aquesta administració. En aquests casos la Generalitat és declarada com a hereva intestada.

Totes les esmentades funcions només les podrà exercir la Junta en el supòsit que no siguin competència de la Direcció General del Patrimoni.

El president de la Junta és a la vegada el director general del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, el qual té la funció d’executar les decisions de la Junta.

Junta del Clergat Regular -1812/14-

Deixa un comentari

(Catalunya, 1812 – 1814)

Organisme. Creat pel governador francès de Catalunya, Charles Decaen, per tal de separar els religiosos exclaustrats de la jurisdicció eclesiàstica ordinària a la qual havien estat sotmesos en ésser secularitzats, que es mostraven reticents davant el govern d’ocupació.

La presidí V. Sopena, dominicà.

Junta de Seguretat Interior de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, setembre 1936 – 5 juny 1937)

Organisme polític al servei de la conselleria de l’interior de la Generalitat.

La seva finalitat era la de garantir l’ordre interior. El comprenien delegats de les organitzacions polítiques i sindicals, de les patrulles de control i de la guàrdia nacional republicana.

En fou secretari general Aureli Fernández.

Fou dissolta arran dels Fets de Maig.