Arxiu d'etiquetes: Catalunya (pol)

Justícia, Conselleria de

5 Respostes

(Catalunya, 28 abril 1931 – 1939)

Departament ministerial de la Generalitat. Creat amb el nom de Conselleria de Justícia i Dret, per decret de la presidència.

Les seves funcions eren la relació entre els governs provisionals de la República i de la Generalitat en tot allò que afectés l’administració de la justícia i l’estudi i aplicació del dret en el territori de Catalunya.

Després de l’estatut d’autonomia del 1932 tingué a càrrec seu la legislació i l’organització i l’administració de la justícia en totes les jurisdiccions, excepte la militar. Fins pel setembre de 1936 els principals consellers foren de l’Esquerra Republicana de Catalunya.

El 6 d’agost canvià el seu nom pel de Conselleria de Justícia. Els mesos de juliol-setembre de 1936 el conseller Josep Quero hagué d’acceptar situacions de fet, especialment la creació de l’Oficina Jurídica (17 agost) i la creació dels jurats populars (13 octubre).

Junta Superior Governativa de Catalunya -1836/37-

5 Respostes

(Catalunya, novembre 1836 – juliol 1837)

Organisme de govern i coordinació de les forces carlines de Catalunya.

Fou establerta successivament a Borredà, a Solsona i a Berga, on rebé el nom de Junta de Berga.

Junta Provisional Superior Governativa del Principat de Catalunya -1835-

3 Respostes

(Catalunya, 9 setembre 1835 – 21 octubre 1835)

Nom que adoptà la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona, per evitar d’ésser dissolta tal i com ho havia ordenat el govern de Madrid.

Repartí els béns dels convents i traslladà la universitat de Cervera a Barcelona.

Fou dissolta després d’haver imposat Espoz y Mina com a capità general de Catalunya.

Junta Distribuïdora d’Herències

Deixa un comentari

(Catalunya, 1 agost 1995 – )

Òrgan col·legiat, dependent de la Generalitat de Catalunya.

Té com a funció determinar, distribuir i liquidar l’haver líquid de les herències que rep aquesta administració. En aquests casos la Generalitat és declarada com a hereva intestada.

Totes les esmentades funcions només les podrà exercir la Junta en el supòsit que no siguin competència de la Direcció General del Patrimoni.

El president de la Junta és a la vegada el director general del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, el qual té la funció d’executar les decisions de la Junta.

Junta del Clergat Regular -1812/14-

Deixa un comentari

(Catalunya, 1812 – 1814)

Organisme. Creat pel governador francès de Catalunya, Charles Decaen, per tal de separar els religiosos exclaustrats de la jurisdicció eclesiàstica ordinària a la qual havien estat sotmesos en ésser secularitzats, que es mostraven reticents davant el govern d’ocupació.

La presidí V. Sopena, dominicà.

Junta de Seguretat Interior de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, setembre 1936 – 5 juny 1937)

Organisme polític al servei de la conselleria de l’interior de la Generalitat.

La seva finalitat era la de garantir l’ordre interior. El comprenien delegats de les organitzacions polítiques i sindicals, de les patrulles de control i de la guàrdia nacional republicana.

En fou secretari general Aureli Fernández.

Fou dissolta arran dels Fets de Maig.

Junta de Defensa -1916/22-

Deixa un comentari

(Catalunya, 1916 – 1922)

Junta d’oficials i caps, amb exclusió dels generals. L’any 1917 ja eren d’àmbit estatal.

Partiren de la insatisfacció produïda per la guerra del Marroc i per l’augment del cost de la vida. Inicialment tingueren un caràcter de reivindicació professional, però aviat es polititzaren.

Oficialment dissolta i empresonada al castell de Montjuïc (26 maig 1917), un ultimàtum amb el suport de la majoria de l’exèrcit obligà a García Prieto a alliberar els presos (2 juny) i finalment a dimitir (9 juny).

Les Juntes semblaren llavors unir-se al moviment de l’Assemblea de Parlamentaris i foren un dels factors que hipotecà l’autoritat dels governs constitucionals fins que la situació desembocà en el cop d’estat de Primo de Rivera.

Junta d’Armaments i Defensa -1836/37-

Deixa un comentari

(Catalunya, 1836 – 1837)

Organismes auxiliars creats pel capità Espoz y Mina a cada província catalana.

Integrades per militars, funcionaris i comerciants, mantenien l’ordre públic i obtenien mitjans per combatre els carlins. La Junta de Barcelona tornà a obrir la seca de Barcelona.

Fou dissolta pel govern al començament del 1837.

Un organisme amb el mateix nom fou creat a Gràcia, per col·laborar en el setge de Barcelona durant la Insurrecció Centralista (1843).

Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya

4 Respostes

(Catalunya, 12 abril 1936 – 1970)

(JSUC)  Organització juvenil. Creada amb les Joventuts Socialistes de Catalunya (de la USC i del Partit Català Proletari) i les joventuts del Partit Comunista i de la Federació Catalana del PSOE.

Els seus principals dirigents foren Àngel Estivill, Vicenç Penyarroya i Wenceslau Colomer. Foren els preconitzadors de l’Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista.

El seu òrgan central fou “Juliol”, de Barcelona, i durant la guerra civil tingueren un destacat paper en la lluita al front, especialment a través de la columna Graells i de la Divisió 27.

Comptaven amb una afiliació directa a la Internacional Juvenil Comunista, independent de la de les JSU del PCE.

El 1970 les JSUC es transformaren en la Joventut Comunista de Catalunya.

Joventuts Llibertàries de Catalunya

7 Respostes

(Catalunya, 1934 – abril 1938)

(JLC)  Organització juvenil anarquista. Fundada després de que els grups de joves de la FAI a Catalunya s’oposaren a entrar a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries, a la qual no ingressaren fins a l’any 1936.

Els seus principals dirigents foren Fidel Miró, Alfred Martínez i Josep Peirats, i el seu òrgan de premsa fou “Ruta”, de Barcelona.

Formaren part del Front de la Joventut Revolucionària amb els joves del POUM, però el 1938 ingressaren a l’Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista.