(Catalunya, segle XVIII)
Teòleg franciscà. Residia a Barcelona.
L’any 1758 fou nomenat per la Inquisició revisor de les biblioteques del Principat.
Esteva, Jaume
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)
Estefania d’Urgell i d’Àger
(Catalunya, segle XII – després 1144)
Comtessa de Pallars Jussà. Filla d’Ermengol VI d’Urgell i d’Arsenda d’Àger. Casada amb el comte Arnau Mir I de Pallars Jussà.
Després d’ésser repudiada, es casà novament amb Bernardo Roca, governador d’Astúries en els temps dels reis Ferran II i Alfons IX de Lleó.
Estefania -comtessa Pallars-
(Catalunya, segle XI)
Dama. Fou muller del comte Guillem II de Pallars Sobirà, mort devers el 1035.
Fills seus foren Bernat I i Artau I Miró, successivament comtes de Pallars Sobirà.
Estanyol, Arnau
(Catalunya, segle XIV)
Religiós carmelità. A instàncies de l’infant Jaume, comte d’Urgell i vescomte d’Àger, féu una versió catalana del De regimine Principum, d’Egidi Romà amb el títol de Llibre del regiment dels prínceps.
Estanya, Joan
(Catalunya, segle XV)
Abat de Poblet (1478-80). A la mort del rei Joan II el Sense Fe, tingué cura del cerimonial fúnebre i l’enterrament del monarca.
Renuncià al càrrec el 1480.
Espés -varis/es bio-
Anna d’Espés (Ribagorça, segle XV – segle XVI) Filla i hereva de Ramon d’Espés. Portà en dot (1515) la baronia d’Alfajarín i el càrrec de gran camarlenc d’Aragó al seu marit Blasco d’Alagón, primer comte de Sástago, i llurs descendents portaren el cognom d’Espés en primer o en segon lloc indistintament. foren germanes seves Beatriu i Elisabet.
Antoni d’Espés (Catalunya, segle XV – Osca ?, Aragó, segle XV) Prelat. Fou bisbe d’Osca. El 1481 assistia a les Corts de Calataiud.
Beatriu d’Espés (Franja Ponent, segle XV – segle XVI) Muller de Juan de Lanuza. Filla de Ramon d’Espés i germana d’Anna i d’Elisabet d’Espés.
Bernat d’Espés (Catalunya, segle XIV – segle XV) Partidari de Jaume II d’Urgell. El 1409 s’embarcà cap a Sardenya amb l’expedició que hi duia Pere Torrelles i que obtindria, poc temps després d’arribar a l’illa, la gran victòria de Sanluri.
Camil d’Espés (Franja de Ponent, segle XIV – segle XV) Partidari de Jaume II d’Urgell, en els parlaments catalans de 1410-12, juntament amb Bernat, Guerau i Ivany d’Espés.
Elisabet d’Espés (Franja de Ponent, segle XV – segle XVI) Muller d’Alfons d’Aragó, comte de Ribagorça. Era filla de Ramon d’Espés i germana d’Anna i de Beatriu d’Espés.
Guerau d’Espés (Ribagorça, segle XIV – segle XV) Partidari de Jaume II d’Urgell. El 1411 assistia al famós parlament d’Alcanyís, on serien designats els compromisaris de Casp per a l’elecció del nou rei.
Guerau d’Espés (Lleida, 1524 – 1572) Diplomàtic i cavaller. Pertanyia a l’orde de Calatrava. Fou ambaixador de Felip II de Catalunya davant la cort anglesa.
Ivany d’Espés (Franja de Ponent, segle XIV – segle XV) Partidari de Jaume II d’Urgell, juntament amb Bernat, Guerau i Camil d’Espés, als parlaments catalans de 1410-12.
Pere d’Espés (Lleida, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Serví el rei Jaume II el Just. El 1312 fou comissari reial per a la restitució de la Vall d’Aran, que havia estat retinguda per França.
Ramon d’Espés (Franja Ponent, segle XIV) Serví Pere III el Cerimoniós en la guerra dels Dos Peres (1358) i potser és el mateix que prengué part activa a la cort del 1383.
Espés, Joan d’ -varis-
Joan d’Espés (Lleida, segle XV – València, segle XVI) Cavaller. Ciutadà de Lleida i veí de València. Convingué amb l’emperador Carles I de Catalunya unes capitulacions per a la conquesta de Nova Andalusia (Veneçuela).
Joan d’Espés (Catalunya, segle XV – Gaeta, Itàlia, 1503) Cavaller. Sobresortí a les guerres d’Itàlia en temps de Ferran II el Catòlic. Morí al frustrat setge de Gaeta que dirigí Bernat de Vilamarí.
Joan d’Espés (Saragossa, Aragó, segle XV – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 24 octubre 1530) Prelat. Fou nomenat bisbe de Girona (1507-08) i d’Urgell (1515-30). La seva governació fou encertada, sobretot pel que fa a la reorganització econòmica de la diòcesi. A la seva mort, fou succeït per Pedro Jordan d’Urries i, poc després, per Francisco d’Urries.
Esperit Sant, Josep de l’
(Catalunya, segle XVII – 1735)
Frare trinitari descalç. Fou lector de teologia a Salamanca. Exercí el càrrec de prior en alguns convents de l’orde, del qual fou provincial i definidor general.
Escriví algunes obres filosòfiques i teològiques.
Espelt, Francesc
(Catalunya, segle XVII)
Mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona, del 1690 al 1696.
Les seves obres conservades són versos per a orgue, un Pange lingua i quatre misses escrites el 1687.
Espanyol -varis bio-
Berenguer Espanyol (Vic, Osona, segle XIII – Catalunya, segle XIII) Fill de Pere i germà de Bernat, Tomàs i Ramon, amb els quals prengué part en la conquesta de Mallorca (1229) i de València (1239), on reberen importants béns.
Bernat Espanyol (Vic, Osona, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII) Cavaller. Va participar en la conquesta de Mallorca, on va rebre territoris, fou cònsol de mar, jurat de Palma de Mallorca i fundà la nissaga mallorquina dels Espanyol.
Bernat Espanyol (Catalunya, segle XIII – Illes Balears, segle XIII) Cavaller. Participà a la conquesta de Menorca per Alfons II de Catalunya (1287). S’encarregà de formar estadístiques sobre la producció bladera de l’illa, de cara al seu aprofitament immediat.
Pere Espanyol (Catalunya, segle XIII) Cap de la família (1219). Juntament amb els seus fills Bernat, Tomàs, Berenguer i Ramon prengué part en les conquestes de Mallorca (1229) i de València (1239).
Tomàs Espanyol (Vic, Osona, segle XIII) Pare de Tomàs i de Bernat Espanyol. Tots ells continuadors de la línia vigatana.
Tomàs Espanyol (Vic, Osona, segle XIII) Fill de Tomàs i germà de Bernat. Tots ells continuadors de la línia vigatana.
Dades dels Països Catalans 