(Catalunya, segle XVIII)
Tractadista de coreografia. La seva obra principal és Reglas útiles para los aficionados a danzar (Nàpols 1745).
(Catalunya, segle XVIII)
Tractadista de coreografia. La seva obra principal és Reglas útiles para los aficionados a danzar (Nàpols 1745).
(Catalunya, segle XIX)
Músic. Era professor de trompa i guitarra.
Un dels seus deixebles fou el compositor Ramon Vilanova i Barrera.
(Catalunya, segle XVII)
Eclesiàstic. Fou teòleg i predicador.
Publicà una Història de la vida i mort de l’Angèlic doctor sant Tomàs, i el Psalteri o Rosari de la Mare de Déu.
Andreu Ferrer (Palma de Mallorca, 1715 – Itàlia ?. 1801) Religiós jesuïta. Passà a Itàlia l’exili forçat per l’expulsió del seu orde. Escriví en castellà diverses obres piadoses.
Antic Ferrer (Catalunya, segle XV) Cavaller. Prengué les armes contra Joan II el 1462. Fou un dels qui juraren la sobirania del rei de Castella, que aquest no havia d’acceptar. Pel febrer de 1463 fou nomenat membre de la Junta de recuperació de presoners.
Bonifaci Ferrer (Catalunya ?, segle XIV) Jurista. Serví Pere III el Cerimoniós. Realitzà alguns serveis diplomàtics. El 1344-45 fou ambaixador del rei a la cort papal de Roma.
Esteve Ferrer (Catalunya, segle XVI) Eclesiàstic. Publicà una Vida de Santa Eulàlia de Barcelona (1549).
Esteve Ferrer (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1664 – Vic ?, Osona, 1744) Eclesiàstic. Escriví un llibre de meditacions. Fou canonge de la seu de Vic, on féu construir la capella dels Dolors.
Francesc de la Concepció Ferrer (Barcelona, 1773 – 1821) Religiós escolapi. Assolí bon prestigi en l’ensenyament de matemàtiques. El seu zel per assistir als malalts de l’epidèmia de febre groga li produí el contagi i la mort.
Gregori Ferrer (València, segle XVI – 1604) Poeta i prevere. Mestre en arts (1578) i catedràtic de filosofia (1588). Ingressà (1592) a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d’Industria, on llegí diverses composicions poètiques, en general de tema religiós, i discursos. Gaspar Guerau de Montmajor el descriví en la seva Breu descripció dels mestres universitaris (1586).
Guerau Ferrer (Catalunya, segle XVI) Argenter. Féu el seu joiell de passantia el 1508. El 1513 acabà una custòdia per a la seu de Lleida. És autor de la creu dita de Torroella (1515), de la seu de Barcelona.
Guillem Ferrer (Palma de Mallorca, segle XVII – segle XVIII) Escultor. Demostrà especial encert en les imatges religioses.
Guillem Ferrer (Palma de Mallorca, 1759 – 1833) Polígraf. Estudià a Montpeller. Conreà la literatura, la música i la pintura. Excel·lí especialment en aquest darrer art, conreant sobretot els temes religiosos i més encara, el retrat. Entre els seus deixebles hi hagué el notable pintor Agustí Buades.
Joan Bartomeu Ferrer (Catalunya, segle XIV – segle XV) Patró de galera. Com a tal participà en l’expedició de Pere de Torrelles a Sardenya (1409). El 1412 defensà heroicament la vila de l’Alguer, amb els seus habitants i els ballesters de la seva galera, d’un important atac dut a terme pel vescomte de Narbona.
Joan Francesc Ferrer (Barcelona, segle XVII) Mercader. És autor d’un Catàleg dels Consellers de Barcelona, des de 1249 a 1668.
Josep Ferrer (València, segle XVII – 1682) Franciscà. És autor d’obres filosòfiques en llatí.
Josep Ferrer (Palma de Mallorca, 1715 – segle XVIII) Pintor. És autor d’obres de caràcter religiós.
Lleonard Ferrer (València, vers 1623 – 1695) Matemàtic i astrònom. Professà a l’orde augustinià (1641). Catedràtic de matemàtiques a la universitat de València. Publicà diverses obres astrològiques vinculades amb esdeveniments polítics de l’època i de la monarquia entre el 1677 i el 1690.
Lluís Ferrer (Catalunya, segle XIX) Escriptor. Fou redactor del diari “El Constitucional”. Escriví diversos llibres sobre fets d’actualitat.
Miquela Ferrer (País Valencià, segle XVIII – 1804) Artista. Fou nomenada acadèmica de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles (1777).
Pere Ferrer (Illes Balears, segle XVII – segle XVIII) Pintor. Conreà la pintura de caràcter religiós.
Pere Joan Ferrer (Illes Balears, segle XVIII – 1747) Pintor. Deixeble de Guillem Mesquida. Conreà els temes religiosos. Donat a l’alcoholisme, la seva carrera es veié en gran part frustrada.
Plàcid Ferrer (Barcelona, segle XVII – Montserrat, Bages, 1645) Músic. El 1642 prengué l’hàbit al monestir de Montserrat, on hi morí.
Simó Ferrer (Barcelona, 1751 – segle XVIII) Enginyer naval. Dirigí les obres del port de Barcelona. Fou un dels més competents de l’època en la seva especialitat.
Vicenç Ferrer (Barcelona, segle XVI – 1632) Monjo benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat el 1589. Fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Miquel de Cuixà.
Joan Ferrer (Catalunya, segle XV – segle XVI) Marí. Serví a les guerres d’Itàlia en temps de Ferran II el Catòlic. El 1495 obtingué bons èxits contra vaixells francesos, en aigües de Nàpols.
Joan Ferrer (Catalunya, segle XVI) Mestre de tapissos. El 1561 féu els vint grans tapissos dels goigs de la Mare de Déu, per a la seu de Girona.
Joan Ferrer (Tremp, Pallars Jussà, segle XVI – Barcelona, 1636) Religiós jesuïta. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1574. Amb el pseudònim de Fructuós Bisbe Vidal deixà escrits un Memorial de algunos tratados espirituales i una Oración de Felipe III rey de España.
Joan Ferrer (Catalunya, segle XIX – segle XX) Cantant. Ha col·laborat amb el cor Al·leluia i amb l’agrupació Ars Musicae. S’ha destacat en recitals de lieder i com a solista, en festivals celebrats a Barcelona.
Ferran (Catalunya ?, segle XIII) Fill natural de Jaume I el Conqueridor i de mare desconeguda. Estudià a París. El 1248 fou nomenat abat de Montaragó.
Ferran (Catalunya, segle XIII – 1251) Fill de Jaume I de Catalunya i de Violant d’Hongria. Morí a molt tendra edat.
Bartomeu Ferran (Barcelona, segle XV – després 1475) Mestre campaner. Treballà per a la seu de Vic i d’altres temples. També fou canoner.
Jaume Ferran (Barcelona, segle XVI – 1621) Jesuïta. És autor de l’obra De repudio sinagogue i d’altres.
Joan Ferran (Catalunya, segle XVII) Doctor en teologia a la universitat de Barcelona. Publicà dos opuscles concepcionistes en català (1648). Hom l’ha identificat amb l’autor d’una Cançó lírica premiada en un certamen en honor de santa Eulàlia, del 1686.
Josep Ferran (Barcelona, 2 gener 1924 – 2 març 2000) Ballarí. Formà part de l’Original Ballet Russe i d’altres companyies. Fou professor de dansa a Cannes.
(Catalunya Nord, segle XIII – Catalunya, segle XIII)
Filla d’Hug (I) de Fenollet, i germana de Pere (VI) de Fenollet.
Fou la segona muller del vescomte Dalmau VI de Rocabertí, l’hereu en els béns patrimonials del llinatge.
(Catalunya Nord, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Muller del vescomte Bernat II de Cabrera (v 1321). Filla de Bertran de Fenollet i de Canet. Fou obligada a favor seu, com a dot, la baronia de Montclús.
Fills seus foren Ponç IV i Bernat III de Cabrera, el darrer dels quals fou també comte d’Osona.
(Catalunya, segle XII)
Cavaller. Participà a les darreres operacions per expulsar els sarraïns del Principat, culminades amb l’expugnació de Siurana (1153).
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III el Cerimoniós.
El 1365 era capità de la guarnició d’Alzira.