(Catalunya, segle XIX – 1904)
Escriptor. És autor de diverses obres teatrals, algunes d’elles de caràcter religiós.
Morí jove.
Manubens i Vidal, Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)
Manter i Coma, Pere
(Solsona, Solsonès, segle XVI – Catalunya, 1578)
Frare dominicà. Fou provincial de l’orde i professor a Tarragona. Assistí al Concili de Trento. Més tard fou nomenat bisbe d’Elna.
És autor d’obres religioses.
Manresa, Ramon de
(Catalunya, segle XIII)
Cortesà d’Alfons II el Franc. El 1291, a la mort del monarca, fou l’encarregat d’anar a Sicília per fer saber la nova al germà del monarca difunt, Jaume, que aleshores esdevindria Jaume II el Just.
Manresa, Ferrer de -varis-
Ferrer de Manresa (Catalunya, segle XIII) Cortesà. Serví Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran. Acompanyà aquest darrer, quan encara era infant reial, en la declaració d’amistat als navarresos (1274).
Ferrer de Manresa (Barcelona, segle XIV) Conseller de Pere III el Cerimoniós. Intervingué com a emissari reial, entre altres vegades, a la campanya del Rosselló (1344), a València (1348), davant els membres de la Unió, i a les deliberacions a favor de l’aliança contra Gènova (1350-51).
Manlleu, Berenguer de
(Catalunya, segle XII)
Noble. Apareix documentat en temps d’Alfons I el Cast.
Fou un dels signants del conveni de pau i treva de Fontaldana, el 1173.
Manau i Avellanet, Lluís
(Catalunya, segle XIX – 1909)
Escriptor. Col·laborà a la premsa catalana. És autor del recull narratiu Presentalles i de la comèdia lírica La festa major.
Morí jove.
Mallorques, Pere de
(Catalunya, segle XV)
Militar. Prengué les armes contra Joan II el Sense Fe. La seva actuació a la guerra contra aquest monarca resultaria destacada.
El 1465, durant el regnat de Pere IV de Catalunya, dirigí la reconquesta de Berga i de Bagà.
Mallorques, Bernat de
(Illes Balears, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
(o Bernat de Palol) Escriptor. Natural de Mallorca, segons creença general.
És autor, entre altres obres, d’una cançó que es popularitzà en el seu temps i que arribà a ésser utilitzada en un càntic del Misteri d’Elx. Aquesta composició, que es pot inscriure en el gènere de comiat-maldir, conserva els esquemes de la lírica dels trobadors.
Mallol, Francesc
(Catalunya, segle XVIII)
Humanista. El 1790 fou nomenat per cobrir una càtedra a Reus. Versificà en llatí.
Formulà la teoria que es llatinitzessin sempre els cognoms quan hom escrivia en llatí, tal com s’havia fet ja, molt sovint, durant bona part de l’edat mitjana.
Mallol, Arnau
(Catalunya, segle XIV – Sicília ?, Itàlia, segle XV)
Cavaller. Serví a Sicília a les ordres de Martí I el Jove.
El 1398 figurava entre els principals capitans reialistes de l’illa.
Dades dels Països Catalans 