Francesc Miró (Vic, Osona, 1518 – segle XVI) Metge. Fill de Gabriel Miró. Es graduà en medicina a Montpeller i a París. Fou primer metge d’Enric II i de Carles IX de França. Destacà pels seus estudis de botànica.
Francesc Miró (Catalunya, segle XIX) Metal·lista. Era assajador de metalls a la Casa de la Moneda de Barcelona. És autor de diversos escrits tècnics relacionats amb la seva professió.
(Catalunya, segle XVI)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou rector de la parròquia de Cervera.
És autor d’uns Comentarios sobre los preceptos del Decálogo, publicats el 1566.
(Catalunya, segle X – segle XI)
Magnat. Era un dels fills menors de Guadall II, vescomte d’Osona, i de la dama Ermetruit. Per tant, era germà dels vescomtes d’Osona o Cardona, Ermemir II i Ramon I.
Figura documentat el 981, quan ja havia mort el seu pare.
(Catalunya, segle XIX – Argentina, segle XX)
Baríton. Els seus èxits més importants foren obtinguts pels anys 1930-50.
Destacà no sols com a cantant sinó també com a actor.
(Catalunya, segle XVI)
Escultor. Treballà a la seu de Tarragona. El pare Jaume Villanueva li atribuí la imatge del Crist que fou emplaçada al cor de la catedral, per bé que Sanç Capdevila afirmà que l’obra era d’Agustí Pujol.
Galceran de Miralles (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Serví Alfons II el Franc. Figurà entre els ostatges lliurats pel monarca arran de la seva entrevista amb Jaume II de Mallorca i Carles d’Anjou, entre la Jonquera i Panissars (1290).
Melcior Miralles (València ?, abans 1419 – 1502) Cronista i eclesiàstic. Mestre en arts i teologia; el 1435 fou nomenat capellà d’Alfons IV el Magnànim. És un dels autors del Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim, obra de gran interès històric.
Miquel Miralles (País Valencià, segle XV – segle XVI) Escriptor. Participà a diversos certàmens literaris. Fou anomenat gran trobador.
Rafael Miralles (Catalunya, segle XVII) Eclesiàstic. Fou canonge penitencier de Lleida. És autor d’una Relación sumaria de la vida de San Carlos Borromeo.
(Catalunya, segle XV)
Il·luminador i relligador. El 1488 realitzà un missal per a l’església de Sant Pere de Gavà.
(Catalunya, segle XI)
Clergue. De la família vescomtal barcelonina. Era fill del bisbe Guislabert de Barcelona.
Consta com un dels prohoms de la cort de Ramon Berenguer I de Barcelona que ajudaren el comte en la primera redacció dels Usatges vers el 1070.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Empresari teatral. Durant els anys 1890-95 tingué a càrrec seu el teatre Novetats de Barcelona.
Bé que fracassà econòmicament, cal remarcar la seva tasca de promoció literària i artística del teatre català.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Actor de teatre. Fou primer actor i director de la companyia que actuava al Romea pels anys 1889-90.
