Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Fuster -varis bio-

1 Resposta

Ferran Fuster  (Catalunya, 1878 – segle XX)  Religiós jesuïta. Es doctorà en dret canònic a Roma. Fou catedràtic d’aquesta disciplina al Col·legi Màxim de Sarrià. Era redactor molt actiu de la revista “Razón y Fe”.

Jeroni Fuster  (València, segle XV – segle XVI)  Eclesiàstic i poeta. Mestre en teologia, fou beneficiat de la seu de València. Participà amb una composició en català en el certamen poètic celebrat a València el 1511 en honor de Santa Caterina de Siena. Escriví també una Homilia sobre lo psalm “De profundis” (1490), en prosa i algunes parts en vers, que reflecteixen una clara influència de la Divina Comèdia de Dant.

Josep Fuster  (Perpinyà, 1801 – 1876)  Metge. Ensenyà a Montpeller. Escriví en francès remarcables estudis mèdics.

Just Fuster  (País Valencià, 1815 – segle XIX)  Compositor. És autor de diverses obres que foren populars.

Melcior Fuster  (València, 1607 – 1686)  Eclesiàstic. Publicà part dels seus escrits en castellà i en llatí. La seva obra es compon de sermons i treballs teològics.

Pere Joan Fuster  (Illes Balears, segle XIV)  Arquitecte. L’any 1343 treballava a les obres de la seu de Palma.

Ramon Fuster  (Anglès, Selva, segle XIV)  Mestre d’obres i tallista. Treballà en 1327-28 a l’església de Santa Maria de Montserrat. Li fou encomanada l’ampliació del primitiu temple romànic i sembla que aixecà un cor als peus de la nau central.

Ricard Fuster  (Catalunya, segle XX – 1956)  Baríton. Destacà per la seva tècnica acurada i pel seu gran temperament, que li aconseguiren èxits remarcables. Actuà fins a una edat molt avançada. La seva millor interpretació era la de Rigoletto de Verdi.

Tomàs Fuster  (Castelló de la Plana, 1660 – 1714)  Frare dominicà. Obtingué els càrrecs de predicador del rei, missioner apostòlic i qualificador del Sant Ofici. És autor d’escrits religiosos.

Valeri Fuster  (València, segle XVI)  Poeta. Hom en coneix els poemes Cobles noves de la cric-crac, Cançó de les dones, Canción muy gentil i Resposta de la sua amiga al sobredit galant, inclosos en un plec poètic imprès a València el 1556. De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d’èxit entre els seus contemporanis.

Frèdol

Deixa un comentari

(Catalunya, segle X – Elna, Rosselló, 1009)

Prelat. Fou bisbe d’Elna, on succeí a Berenguer, germà d’Oliba de Vic (1003).

Fou succeït per un altre bisbe Oliba, aquest germà de Gombau de Besora.

Fredeburga

Deixa un comentari

(Catalunya, segle X)

Cinquena abadessa de Sant Joan de les Abadesses, probablement filla de Miró II el Jove de Cerdanya-Besalú.

Franquesa -varis bio-

Deixa un comentari

Jaume Franquesa  (Catalunya, segle XVI)  Cavaller. De la família igualadina del seu cognom què donà diverses figures polítiques importants. Fou batlle general de Catalunya.

Martí Franquesa  (Catalunya, segle XVI)  Cavaller. Fou secretari d’estat durant algun temps, durant Felip II de Catalunya.

Martí Joan Franquesa  (Catalunya, segle XVI)  Economista i jurista. Fou tresorer de Felip II de Catalunya. Féu tres estades a l’Urgell per planificar i gestionar els preparatius del canal que hi era projectat. Recopilà les Constitucions de Catalunya.

Pau Franquesa  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Cavaller, de família igualadina. Com el seu parent Jaume Franquesa, ocupà el càrrec de batlle general de Catalunya.

Francesch, Agustí

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – 1802)

Pintor. Fou pensionat a Roma. Dirigí l’Escola de Belles Arts de Còrdova.

El 1779 fou nomenat director honorari de la de Barcelona.

Francesc -varis bio-

2 Respostes

Francesc  (Catalunya, segle XIV)  Poeta. Se’n conserva una dansa al Cançoneret de Ripoll. És de caràcter amorós i una mica abstrusa de conceptes.

Francesc  (Grècia, segle XIV)  Prelat i religiós franciscà. Fou arquebisbe de Neopàtria (1369-76) i, a diferència dels seus predecessors, hi residí. El 1372 actuà en nom del papa Gregori XI prop del rei Lluís d’Hongria, per demanar-li ajut contra l’amenaça turca que pesava sobre Grècia. L’arquebisbe havia convençut el pontífex de la necessitat de promoure en aquelles terres una aliança general dels prínceps cristians.

Francesc  (Barcelona, segle XV)  Cronista de qui hom no coneix res més que la seva obra Llibre de les nobleses dels reis. Potser fou un eclesiàstic relacionat amb la seu de Barcelona.

Francesc, Miquel  (Catalunya, segle XVIII)  Filòsof tomista i dominicà. Mantingué fermament la tradició filosòfica del seu orde. Atacà la física moderna, en un intent d’evitar-ne la introducció a Catalunya. És autor de Philosophia scholastica quattuor partibus (Barcelona, 1762).

Franc -personatge, s. IX-

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle IX)

Personatge. Apareix amb el títol de vescomte de Barcelona en temps de Guifré I el Pilós.

No ha estat establerta cap relació entre ell i Ermemir, del qual sembla davallar la nissaga vescomtal de Barcelona.

Fortuny -varis bio-

4 Respostes

Fortuny  (Catalunya, segle X – Lleida ?, segle X)  Prevere. Jutge de tots els cristians de la regió de Lleida, sota el domini del visir Zamega. El 987 definí el plet entre els homes d’Aguinaliu i de Jusseu, al terme de Benavarri.

Fortuny  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Magnat. Era padrastre de Bernat Amat de Claramunt, pel seu matrimoni amb Beatriu, vídua de Deudonat de Claramunt. El 1119, vist el fracàs del seu fillastre en la repoblació de Tamarit, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona transferí els castells de Tamarit i Cubelles a ell i a la seva muller.

Fort, Joan -dominic-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Dominic. Professor en diversos convents de l’orde, fou elegit vicari del mestre general dels dominics al Capítol de Dijon del 1333.

Dels seus anys de professor de lògica s’ha conservat un tractat, Predicabilia.

Fornells -varis bio-

Deixa un comentari

Jaume Fornells  (Catalunya, segle XVI – Montserrat, Bages, 1608)  Músic i monjo benedictí de Montserrat.

Joan de Fornells  (Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XIV)  Eclesiàstic. Fou arquebisbe de Sàsser. Col·laborà al domini català a l’illa de Sardenya. Apareix a les Cobles de la divisió del regne de Mallorques (1398), d’Anselm Turmeda.

Josep Fornells  (Mataró, Maresme, 1838 – 1902)  Historiador. Deixà escrites diverses obres d’història local.