Arxiu d'etiquetes: personatges

Tadeu d’Urgell

(Catalunya, segle XIV)

Fill de Pere II d’Urgell, segons Zurita, hagut en tot cas de la segona muller Margarida de Montferrat.

Morí de pocs anys.

Pinya, Pere

(Perpinyà, segle XVI)

Personatge llegendari. Hauria estat hostaler i fundador de la vila, després ciutat, de Perpinyà.

Aquesta tradició fou recollida per Andreu Bosc, que donà el nom de Bernat Perpinyà al personatge i que fins i tot assenyalà la casa que serví d’hostal, la qual ostentava unes armes on figurava una pinya. La casa, de fet, era del segle XVI. Féu una crítica definitiva d’aquesta llegenda, el 1833, Pere Puiggarí.

Una altra llegenda recollida per Verdaguer, al seu poema Canigó (1886), fa de Pere Pinya un bover dels Cortals, llogaret del terme de la Llaguna (Capcir), a la capçalera de la Tet, i que, cansat de la vida de muntanya, baixà, guiat pel riu, amb dos bous i una arada, fins a un indret molt fèrtil de la plana del Rosselló, no lluny de la mar, on la Tet li aconsellà d’establir-se; la seva casa esdevingué la vila de Perpinyà, i el solc amb el qual limità la nova possessió les muralles.

Pere (varis)

Pere  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Eclesiàstic. Fill il·legítim de Pere I el Catòlic. Fou canonge sagristà de la seu de Lleida.

Pere  (Catalunya, 1339 – 1340)  Primogènit de Pere III el Cerimoniós del seu primer matrimoni amb Maria de Navarra.

Pere  (València, 1347)  Fill de Pere III el Cerimoniós i de la seva primera muller Maria de Navarra, quart dels infants haguts pel matrimoni. Morí a les tres hores. La mare finà de sobrepart.

Pere  (Catalunya, 1378 – abril 1379)  Fill de Pere III el Cerimoniós i de la seva darrera muller, Sibil·la de Fortià.

Pere  (Sicília, Itàlia, 17 novembre 1398 – Catània, Sicília, Itàlia, 1400)  Infant de Sicília. Únic fill de Martí I el Jove i de Maria I de Sicília. Morí de resultes d’una ferida que es féu al cap, tot jugant, al castell de Catània.

Òptim

(Tarraco, segle IV)

Personatge romà. Li fou feta una lauda sepulcral en mosaic, conservada en la seva part principal, que és considerada la més bella de les trobades al cementiri de Tarragona.

Optatus, Luci Cecili

(Barcino, segle II)

Personatge romà en temps de Marc Aureli.

A la seva mort féu una gran deixa per a la celebració anual de la festa del “Pugilum”, assignant quantitats importants per assegurar diversos aspectes que n’afavorissin l’esplendor.

Girard de Rosselló

(Rosselló, segle IX)

Personatge llegendari. Basat en les persones de Girard, comte de Viena (?-877), i Girard I, comte de Rosselló (1102-13). Comparsa de la Cançó de Rotllan, protagonitza una cançó de gesta no conservada, composta vers el 1115. N’hi ha una versió coneguda, redactada en francoprovençal a mitjan segle XII.

Els autors de les dues versions, amb la intenció de donar-los un clima català, hi multipliquen els topònims i antropònims catalans i esmenten el gentilici catalans i potser el corònim Catalunya, llavors poc difosos fronteres enllà.

Guerau III de Cabrera, el rei Martí I l’Humà, la crònica Flos mundi i Jeroni Pujades conegueren els poemes o texts derivats d’ells.

Franc

(Catalunya ?, segle IX)

Personatge. Apareix amb el títol de vescomte de Barcelona en temps de Guifré I el Pilós.

No ha estat establerta cap relació entre ell i Ermemir, del qual sembla davallar la nissaga vescomtal de Barcelona.

Flor, Rogeró de

(Constantinoble, Turquia, 1305 – Grècia ?, segle XIV)

Fill de Roger de Flor i de la princesa Maria de Bulgària. nascut poc després de l’assassinat del seu pare. Falten notícies sobre la seva persona.

El 1325, escrivint la seva Crònica, Ramon Muntaner en parlava i el sabia viu.

Evast

(Montpeller, França, segle XIII)

Protagonista del Llibre d’Evast e Blanquerna o Blanquerna, de Ramon Llull.

Pare del protagonista, encarna, juntament amb la seva muller Aloma, la màxima perfecció de l’estat matrimonial.

Cardona, Ramon de (varis)

Ramon de Cardona  (Catalunya, segle X – segle XI)  Noble. Un dels fills del vescomte d’Osona o Cardona Ramon mort el 1015, i de la dama Engúncia. N’hi ha poques notícies. És probable que morís jove.

Ramon de Cardona  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Figura com a senyor del castell d’Esparreguera el 1264.

Ramon de Cardona  (Catalunya, segle XIII)  Personatge. Apareix documentat el 1275, anomenant-se Ramonet i declarant-se fill del difunt Guillem de Cardona i de Jorba. Serra i Vilaró considera que aquest Guillem era el famós templer.

Ramon de Cardona  (Catalunya, s XIV)  Fill de Ramon Folc VI de Cardona i de l’amant d’aquest, Flor de Pontiac. El 1328 assistí a la coronació d’Alfons III el Benigne, a Saragossa. Durant les festes que seguiren, el propi rei armà cavaller el seu germanastre Ramon Folc VII, ja vescomte, i aquest feu cavaller Ramon a la mateixa cerimònia.

Ramon de Cardona  (Catalunya, segle XIV)  Fill del vescomte Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola.

Ramon de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Poeta i prevere. Del llinatge comtal dels Cordona. El 1450 fou jutge en una tençó entre Francí Joan Pocurull i Joan Fogassot. Se n’han conservat dues composicions amoroses, elegants i apassionades, adreçades a una dama coneguda pel senyal “cors magnífics”.

Ramon de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Noble. És esmentat com a fill de Ramon I de Cardona-Anglesola i de Pinós, i de Caterina de Centelles.