(Elna, Rosselló, 21 setembre 1857 – 22 juny 1922)
Pintor. Conreà l’aquarel·la. Sobresortí com a paisatgista.
Aristides Maillol li féu un excel·lent retrat en escultura, que és a Elna.
Terrús, Esteve
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Elna
Santa Eugènia de Tresmals
Antic lloc.
Sant Martí de la Riba -Elna-
Masia i antiga església, a l’oest de la ciutat, posseïdes el segle XII pel monestir de Sant Andreu de Sureda.
Lazerme, Carles de
(Perpinyà, 1873 – Elna, Rosselló, 1936)
Escriptor i poeta en francès. Pertangué al grup de Jo Ginestou, Carles Bauby i Albert Bausil. De família carlina, rebé el nom de Carles en honor del pretendent Carles VII de Borbó.
Es caracteritza, com a poeta, per la melancolia i la ironia. Autor dels reculls Les jours passés (1920), Tendre Paris (1921), Eaux vives (1922), Bucoliques et almanach (1927) i, en prosa, de l’assaig filosòfic Essais et propos (1920), de la novel·la fantasiosa i satírica La veuve de minuit (1926) i de l’estudi històric Carlistes et légitimistes (1937).
Fou col·laborador de publicacions com “La Tramontane”, “Le Roussillon” i “Le Coq Catalan”.
Lacvivier, Ramon de
(Florença, Occitània, 13 juliol 1852 – Elna, Rosselló, 29 gener 1930)
Arqueòleg i botànic. Publicà Textes catalans des XIVe et XVe siècles tirés des régistres des notaires et des archives du départament, a la “La Revue Catalane” (1908-12), Inventaire sommaire des documents copiés dans le cartulaire de l’église d’Elne par Fossa (1914) i Le siège de Perpignan et le livre vert d’Elne (1914), així com diversos fascicles de botànica catalana i estudis filosòfics.
Illiberis
Hildesind
(Catalunya Nord, segle X – Elna, Rosselló, segle X)
Bisbe d’Elna. Primer abat de Sant Pere de Rodes. Fill de Tassi, el fundador del monestir empordanès.
L’any 948 obtingué la independència del monestir de l’abadia de Sant Esteve de Banyoles, gràcies a una transacció sancionada pel rei franc Lluís IV, el qual, a més, li concedí la immunitat reial i altres privilegis. L’any 974 viatjà a Roma, on aconseguí del papa Benet VI privilegis per a l’abadia.
Fou nomenat bisbe d’Elna a la mort del bisbe Sunyer d’Empúries (977).
Grau i Salvat, Gilbert
(Elna, Rosselló, 1922 – 7 setembre 1994)
Polític. Adscrit a la línia federalista, reivindicà una àmplia autonomia per al Rosselló.
President del Partit Federalista Europeu de Catalunya, en el congrés de Verona integrà aquest grup a la Internacional Federalista.
Fou membre del Comitè per a la Unió de les Dues Catalunyes, del Comitè per a l’Estatut Particular del Rosselló i de l’Acció Regionalista Catalana.
Grau, Roger
(Elna, Rosselló, 3 desembre 1915 – 23 novembre 1988)
Arqueòleg i polític. Ha efectuat excavacions locals bastant remarcables (descobriment de la Clusa) i ha organitzat el Museu d’Elna, del qual va ser conservador fins al 1972.
És autor d’Elne-lliberis; archéologie et histoire. Guide des monuments (1967-70).
Ha col·laborat a la fundació de diversos moviments catalanistes, com Nostra Terra i el Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, fundat el 1960, del qual ha estat president i secretari (1967-68).
Elna, catedral d’
(Elna, Rosselló, 1069)
Temple principal de l’antiga diòcesi d’Elna (Santa Eulàlia d’Elna). És un dels bells exemplars existents de les grans construccions romàniques del segle XI.
El pla és irregular a causa d’haver estat format per etapes successives de refeccions i ampliacions que van del segle XI al XIV. Presenta arcs torals i formers, dels quals els més pròxims a l’altar descansen en columnes de reforç (coronades amb capitells, bisellats i ornats amb fullatges) sobreposades a un basament altíssim. Dues torres flanquegen la façana.
El claustre fou començat el 1175 i acabat al segle XIV; l’ala sud (1172-86) constitueix, amb els capitells i les columnes, una obra mestra de l’escultura romànica del Rosselló.
Dades dels Països Catalans 