Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Abella -varis bio-

Bertran d’Abella  (Barcelona ?, segle XIV – ?, segle XIV)  Cavaller. Formava part de la representació de la ciutat de Barcelona a l’assemblea convocada per Pere III el Cerimoniós, en 1344, per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

Francesc d’Abella  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Participà a l’expedició de 1392 per sotmetre Sicília.

Joan d’Abella  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Anà a Sicília amb l’expedició de 1392.

Joaquim Abella  (Catalunya, segle XIX)  Escultor. Deixeble de Damià Campeny. El seu baix relleu Rapte de Deianira és a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Lluís d’Abella  (País Valencià, segle XIV – ?, segle XV)  Cavaller. En 1399, assistí, a Saragossa, a la coronació solemne de Martí I l’Humà i de la primera muller d’aquest, Maria de Luna.

Pere Abella  (Catalunya, ? – ? )  Poeta medieval. Resta constància a l’anomenat Cançoner de París, que es troba a la Biblioteca Nacional de París.

Ramon d’Abella  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Participà a les revoltes nobiliàries de l’Urgell contra Pere II el Gran. Abella fou un dels presoners del monarca (1280), arran de la rendició de Balaguer i de la captura dels magnats rebels.

Abella, Ferrer d’ -varis bio-

Ferrer d’Abella  (Catalunya, segle XIV)  Militar. Documentat a la segona meitat del segle XIV. Participà en la campanya que tingué lloc el 1392 a fi de retornar Sicília a l’obediència de la reina Maria I. El rei Martí I l’Humà el nomenà de l’orde de la Corretja, que era de titular únic.

Ferrer d’Abella  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels testimonis que signaren el testament atorgat pel rei Pere II el Gran a port Fangós (boques de l’Ebre) el 3 de juny de 1282, ja a punt d’emprendre el monarca la gran expedició a Barbaria i a Sicília.

Abat, Joan

(Catalunya, segle XVII)

Compositor. Autor d’una missa a dotze veus i de dues cançons religioses (Sube el alma, a nou veus, i A la noche de amor, duo).

Abadia, Bernat de l’

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Diplomàtic. Estigué al servei de Jaume II el Just i en fou també vicecanceller.

Amb Vidal de Vilanova anà d’ambaixador a Pisa en 1309.

Mont-roig -varis bio-

Arnau de Mont-roig  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. El 1228 participà a la conquesta de Mallorca. En compensació dels seus serveis rebé 12 jovades de terra a Inca i un molí prop de la capital.

Berenguer de Mont-roig  (Sicília, Itàlia, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Lluità a Sicília contra els angevins. Roger de Flor el posà de cap de la companyia de cavalleria que formà a expenses seves i deixà a disposició de Frederic II de Sicília abans de partir per a un creuer corsari per la Mediterrània occidental.

Felip de Mont-roig  (Catalunya, segle XIV)  Jurista. Col·laborà amb Arnau d’Erill i Andreu Samorera a preparar el famós procés contra Jaume III de Mallorca, que tindria per resultat la despossessió d’aquest monarca a benefici de Pere III el Cerimoniós.

Montbui -varis bio-

Berenguer de Montbui  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1344 formava part del consell de Pere III el Cerimoniós a la segona campanya del Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca.

Damià de Montbui  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. En 1472 hagué de representar Francesc de Montbui a l’homenatge prestat a Joan II el Sense Fe per la noblesa catalana que havia deposat finalment les armes alçades contra el monarca.

Francesc de Montbui  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Anà a combatre a Sardenya el 1323, formant part de l’expedició per sotmetre l’illa que comandava l’infant Alfons.

Mont i Serent, Berenguer de

(Catalunya, segle XIV)

Pintor. Fou deixeble i ajudant de Ferrer Bassa.

Monroger, Guiu

(Catalunya, segle XIV)

Teòleg. És autor del tractat Manipulus curatorum, obra que fou traduïda a diversos idiomes.

Monllor, Joan Baptista -jerònim-

(Catalunya, segle XVI)

Frare jerònim. Pertanyia a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra.

Tingué fama pels seus coneixements de geografia i cosmografia.

Monistrol, Gervasi de

(Catalunya, segle XVII)

Religiós. És autor del Plano de una acequia navegable de Martorell a Barcelona, publicat el 1632, en el qual pretenia resoldre el problema de la navegabilitat del Llobregat.