(Catalunya, segle X)
Cinquena abadessa de Sant Joan de les Abadesses, probablement filla de Miró II el Jove de Cerdanya-Besalú.
(Catalunya, segle X)
Cinquena abadessa de Sant Joan de les Abadesses, probablement filla de Miró II el Jove de Cerdanya-Besalú.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, vers 1420 – 1484)
Eclesiàstic. Doctor en lleis. Abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses (1456-84) i diputat de la Generalitat (1461-64).
Prengué partit a favor de Carles de Viana i formà part de l’ambaixada a Joan II el Sense Fe per demanar la llibertat del príncep.
Empresonat per Francesc de Verntallat, partidari del rei (1463), es reconcilià amb Joan II i contribuí a la defensa tant de Sant Joan com de Girona.
Del seu temps és la recopilació de pergamins i escriptures del monestir, titulada Llibre de Canalars (4 volums).
(Vic, Osona, 976 – 24 març 1046)
Darrera abadessa (995-1017) del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Filla il·legítima d’Oliba Cabreta, comte de Cerdanya i Besalú, i, segons sembla, d’Ingilberga, muller d’Ermenir de Besora.
Regí l’abadia fins el 1017, que en fou expulsada per una butlla del papa Benet VIII, obtinguda pel seu germà Bernat I Tallaferro, comte de Besalú, amb el pretext o l’acusació de dissolució moral del monestir. Bernat I cobdiciava els béns del monestir, cosa que fa dubtar de la veracitat de l’acusació.
Visqué aleshores sota la protecció del seu altre germà, Oliba, bisbe de Vic, i residí, fins a la seva mort, ocorreguda abans del 1046, amb el seu nebot Guillem de Balsareny, futur bisbe de Vic.