Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Gallard, Arnau de

2 Respostes

(Catalunya, segle XII – França ?, segle XIII)

XVII abat perpetu del monestir de Poblet. Fou elegit el 1229 com a successor de Ramon de Cervera.

Pel novembre de 1230 rebé la visita de Jaume I el Conqueridor, que passà uns dies al monestir en visita religiosa per agrair la conquesta de Mallorca, durant el qual l’abat de Poblet i el de Santes Creus arbitraren sobre el nomenament del primer bisbe de la restaurada diòcesi de Mallorca, dirimint diferències entre el rei i el bisbat de Barcelona.

Deixà el càrrec el 1231 per tal d’ocupar la seu d’Agen (França). El substituí a l’abadiat Vidal d’Alguaire. Més tard fou arquebisbe d’Ais.

Galí i Claret, Bartomeu

4 Respostes

(Catalunya, 1850 – Barcelona, 1902)

Pedagog. Era pare de Francesc d’A. Galí i Fabra i oncle d’Alexandre Galí i Coll.

Col·laborà a algunes de les experiències docents del seu cunyat Pompeu Fabra. Fou gramàtic excel·lent.

Exercí una influència considerable no sols sobre els familiars ja esmentats sinó també sobre d’altres figures intel·lectuals agrupades entorn del seu mestratge.

Era doctor en filosofia i lletres. Féu una gran tasca, a Barcelona, en el camp de l’ensenyament privat.

És autor d’una notable Gramática de la lengua castellana, de la qual aparegué una segona edició el 1893.

Galí, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, 1539 – Mèxic, 1591)

Navegant. Anà a Amèrica i al Japó. En 1582, l’arquebisbe i virrei de Mèxic, P. Moya, li encarregà de trobar un bon port a la costa del Pacífic per a les naus provinents de les Índies Occidentals. Amb dues fragates salpà d’Acapulco amb aquest objecte.

Fent un estudi dels corrents oceànics, arribà a Manila, d’on passà a Macao. De tornada abordà, el 14 de juliol de 1548, el magnífic port natural on s’alça avui la ciutat de San Francisco. Féu algunes altres exploracions per Califòrnia.

Deixà un manuscrit dels seus viatges, trobat a Gos per l’holandès J. H. van Linschten, que el publicà traduït i fent costat a una obra pròpia, en un llibre imprès a Amsterdam en 1596. Fou traduït a l’anglès en 1598 i al francès en 1610.

Galderic -bisbe Urgell-

3 Respostes

(Catalunya, segle IX – 884/885)

Prelat. Era bisbe d’Urgell. L’any 878 assistí al concili de Troyes.

Succeí en la seu al bisbe Guisad devers el 872. Fou succeït per Ingobert.

Galbors -baronessa Entença-

2 Respostes

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Dama. Muller de Berenguer V d’Entença.

El 1289, trobant-se de servei a la Cerdanya el seu marit i el seu fill gran Guillem d’Entença, la baronia d’Entença fou atacada pels Montcada i els templers d’Ascó. La baronia sofrí grans danys.

Els agressors tractaren, sense èxit, d’emparar-se de Móra d’Ebre, on es trobava Galbors. A la primeria de 1290, el seu fill Guillem, tornat de Cerdanya, aconseguí que els enemics s’allunyessin una mica. La lluita no cessà fins que Alfons II el Franc intervingué, encara que la disputa es prolongaria.

Altres fills seus foren, Saurina, que es casaria amb l’almirall Roger de Lloria, Berenguer, gran figura de l’expedició a Orient, i potser també Gombau, el pare de Teresa d’Entença que es casà amb l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Gabarró i Torrents, Salvador

Deixa un comentari

(Catalunya, 1840 – 1928)

Mestre serraller. Col·laborà amb Joan Oñós a les obres del Palau Güell d’Antoni Gaudí (1886-90).

Treballà a la Sagrada Família, al parc Güell i a d’altres obres del famós arquitecte.

Frujà

2 Respostes

(Santa Eulàlia de Pardines ?, Osona, segle X – Catalunya, 993)

Bisbe de Vic (972-93). Canonge de Vic des del 957.

A la mort del bisbe Ató (971), assassinat, hi hagué a Vic una doble elecció: Frujà, afavorit pel metropolità de Narbona, i Guadall, consagrat a Auch de Gascunya. Tot el seu episcopat fou somogut pels partidaris del bisbe intrús.

Malgrat tot, sostingut per Narbona, intervingué en las consagracions de Sant Benet de Bages, Cuixà (28 setembre 974) i Ripoll i tingué cura de refer i fortificar la frontera de ponent del seu bisbat, en especial a Montbui.

El 978, el papa Benet VII, que l’havia reconegut com a bisbe, li atorgà una butlla amb totes les possessions que corresponien a la seu vigatana.

Fou assassinat en un avalot dels partidaris de Guadall (que fou deposat i degradat el 998).

Fructuós

7 Respostes

(Catalunya ?, segle III – Tarragona, 21 gener 259)

(o sant Fruitós)  Arquebisbe de Tarragona, màrtir i sant.

Es conserva una Passió, redactada per un testimoni ocular, segons la qual era un home seré i afable, molt estimat de creients i pagans, fou empresonat, juntament amb els seus diaques Auguri i Eulogi, el 16 de gener de 259, durant la persecució de Valerià.

Fou cremat viu a l’amfiteatre de Tarragona, i les seves despulles foren soterrades, amb les dels diaques, pels cristians que ràpidament en difongueren el culte. Després, llurs relíquies foren traslladades a Itàlia i, més tard retornades a Catalunya, a Sant Fruitós de Bages, i actualment se’n conserven a San Fruttuoso di Capodimonte (Itàlia), a Manresa i a la catedral de Tarragona.

En la seva iconografia, excel·leixen els baixos relleus del priorat de Sant Pere de Moissac, a Occitània, dedicats a la seva vida i al seu martiri. Festa: 21 de gener.

Frodoí -bisbe Barcelona, s. IX-

10 Respostes

(França o Alemanya, segle IX – Catalunya, vers 890)

Bisbe de Barcelona (vers 861-vers 890). Fou enviat a Barcelona com a home de confiança de Carles el Calb, que l’afavorí amb un donatiu per a la catedral, en premi a la seva actitud enfront de les temptatives independentistes de Guifré (877).

Retrobà les relíquies de santa Eulàlia, l’advocació de la qual adjuntà a la de la Santa Creu per a l’església catedral de Barcelona (878). Assistí al concili de Troyes, on rebé del rei Lluís un subsidi per a la restauració de la canònica (878).

Afavorí les pretensions que Esclua d’Urgell tenia d’ésser metropolità de la Tarraconense, enfront dels drets de Teodard de Narbona, que seguia la línia carolíngia (888).

Frígola i Xetmar, Vicenç de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Militar i geògraf. Probablement pare o oncle de Pasqual Frígola i Ahis. El 1824 era intendent de l’exèrcit de Catalunya.

Publicà una Relación de los pueblos de que consta el Principado de Catalunya (1824), que fou el primer nomenclàtor dels municipis del Principat.